Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
teris
Mastologia
Subclasse de mamífers que agrupa tots els existents llevat dels prototeris.
La subclasse comprèn les infraclasses dels pantoteris mesozoics, tots fòssils, els metateris i els placentaris Molt probablement els metateris i els placentaris tenen l’origen en els pantoteris
pantoteris
Mastologia
Infraclasse de mamífers de la subclasse dels teris, de dimensions petites o mitjanes, amb dents petites i tallants, carnívors o insectívors.
Mesozoics, probablement eren molt pròxims a la soca que donà origen a tots els teris vivents Entre els seus gèneres destaca Amphitherium
teriologia
Mastologia
Branca de la zoologia, i més concretament de la mastologia, que estudia els mamífers típics o teris.
simetrodonts
Paleontologia
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels teris, carnívors o insectívors, amb la mandíbula esvelta, llarga i formada per un os dentari únic.
Hom n'ha trobats de fòssils del Juràssic i del Cretaci a Anglaterra, l’Amèrica del Nord i l’Àsia septentrional
mamífers
Elefant africà de sabana (Loxodonta africana)
Nik Borrow (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars –a excepció dels monotremes, que són ovípars–, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl.
La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads , els digitígrads i els ungulígrads Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores quiròpters, les extremitats són profundament modificades…
placentaris
Mastologia
Infraclasse de mamífers teris caracteritzats pel fet de retenir les cries durant un temps considerable dins l’úter, alimentant-les per mitjà d’una placenta formada per l’al·lantoides.
No tenen bossa marsupial ni ossos epipúbics, cosa que els diferencia dels marsupials A més, presenten caràcters cranials i de dentadura específics Tot i que tradicionalment s’agrupaven amb els marsupials formant el clade metateris, algunes dades morfològiques i de filogènia molecular indiquen que els marsupials estan inclosos en el clade marsupionta, germà dels placentaris, juntament amb els monotremes
proboscidis
Proboscidis (elefant africà)
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Ordre de mamífers, de la subclasse dels teris, que comprèn animals de gran volum, amb les extremitats allargades i robustes i amb cinc dits, units per una membrana per formar una base sòlida i proveïts de petites peüngles.
Es caracteritzen pel fet de presentar una llarga trompa olfactiva i prènsil, formada per la fusió del nas i del llavi superior Les incisives superiors formen unes llargues defenses que creixen contínuament i que poden arribar fins a 3,5 m de llargada La pell és gruixuda i amb poc pèl Són de règim herbívor La gestació dura de 17 a 28 mesos i solament en neix una cria, que pesa al voltant de 90 kg i mesura un metre d’alçada Van en grups, dins els quals domina un mascle Els proboscidis s’originaren durant el Paleogen africà a partir d’un grup de condilartres, dels quals sorgiren les formes…
talp
Talp (Talpa europaea)
Wildlife Wanderer (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers teris de l’ordre dels insectívors, de la família dels tàlpids, de cos robust, gairebé sense coll, amb el cap acabat en un morro ple de terminacions nervioses, els ulls molt petits (i en Talpa caeca recoberts per un replec de la pell) i sense pavellons auditius externs.
La longitud total pot arribar a 18 cm Les extremitats són pentadàctiles, i les davanteres adaptades a l’excavació Animals subterranis, habiten en galeries que ells mateixos construeixen Aquestes galeries poden ésser permanents i llargues, en les quals les femelles construeixen el niu al moment de criar, o transitòries i circulars, que constitueixen el territori de caça Les femelles pareixen de 3 a 7 cries a la primavera, després de cinc setmanes de gestació, i poden tenir un altre part al final de l’estiu S'alimenten d’insectes, de cucs de terra i de restes vegetals que troben en…