Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat de llengües semítiques 1960, dirigí la versió castellana de l’Enciclopedia Larousse El 1971 fou nomenat director de la Gran Enciclopèdia Catalana  i, en finalitzar-se l’obra 1983, continuà vinculat a l’empresa com a director editorial i posteriorment com a director cultural de la Fundació que n’era propietària fins a la jubilació També formà part de les juntes directives del Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, del Gremi d’Editors de Catalunya i d’ Òmnium…

S’installà a Vilanova i la Geltrú el 1918 Rebé formació de magisteri i belles arts a Barcelona i exercí de professor a l’Hospitalet de Llobregat S’especialitzà en l’edició de goigs, dels quals en publicà 1256 entre el 1947 i el 1985 Fou l’autor de la illustració amb xilografies i dibuixos, la lletra i algunes músiques de molts d’aquests goigs Fou autor també de llibres, com ara Les belles estampes xilogràfiques catalanes 5 volums, 1971 o L’ermita de Bellvitge i els seus goigs 1972

Imprimí amb preferència obres dels clàssics grecs i llatins Les edicions més remarcables sortides de les seves premses són l' Antologia grega 1494 pulicada sota la direcció de l’humanista Girano Lascaris, els Himnes de Callímac, l' Argonàutica d’Apolloni de Rodes 1496 i la primera edició de la traducció llatina de les obres de Plató

El 1561 reedità el Llibre de les dones , de Jaume Roig, i edità per primera vegada un conjunt de poemes satírics valencians del final del s XV Bernat Fenollar i Jaume Gassull, entre els quals la Brama dels llauradors de l’horta de València , del 1561, precedit d’un pròleg en què defensa el català com a llengua de cultura i exhorta els valencians a no abandonar-lo És autor, també, de tres sonets en castellà inclosos en la Crónica de Valencia de Martí de Viciana 1564 i d’una Instrucción para saber devotamente oír misa 1571

Les seves afeccions teatrals el portaren a reunir una important collecció de peces escèniques en llengua catalana, avui a la Biblioteca de Catalunya

Llicenciat en dret Publicà un Diccionari castellà-català, català-castellà 1961, molt reeditat, un Diccionari de la llengua catalana 1975, un Diccionari biogràfic 1966-70 en quatre volums i els estudis historicopolítics L’onze de Setembre 1964 i El republicanisme català i la Restauració monàrquica 1875-1923 1972 Del 1954 al 1962 edità 68 títols en la “Nova collecció Lletres”, que incorporà molts autors inèdits a les lletres catalanes, i el 1957, la publicació miscellània Quart Creixent 4 fascicles Continuà la seva tasca com a editor, principalment amb la reedició dels diccionaris bilingües…

Nascut en una família de teixidors, aconseguí d’obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves colleccions populars Féu imprimir el Diccionari valencià-castellà d’Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart

Nomenat mestre de l’escola de Tuïr l’any 1780, actuà com a empresari de les representacions teatrals celebrades a benefici de l’església, i al seu voltant s’aplegaven els dramaturgs més importants del període neoclàssic del Rosselló Grup de Tuïr Fou un fervent partidari de la Revolució des del començament, i el 1791 dirigí, com a funcionari del jutge, la liquidació dels béns confiscats als emigrats Almenys des del 1792 féu d’impressor i estampà diverses obres literàries, l' Ordo divini officii 1797 del bisbe constitucional de Perpinyà Gabriel Deville i el Calendari curiós i útil almanac…

Exercí la carrera judicial Publicà les novelles I la pau 1953 i El salze a la sendera 1953 i el recull de contes Cor al nu 1956 El 1944 fundà amb Xavier Casp l’editorial Torre, de València, que donà a conèixer la major part dels escriptors valencians de postguerra Posteriorment derivà a posicions anticatalanes i de secessionisme lingüístic En defensa de la llengua valenciana , 1977 De la meua catacumba , 1984, etc

Fou corrector de la Tragicomedia de Calisto y Melibea de Fde Rojas Es traslladà a València, on pronuncià una Oratio luculenta de Laudibus Valentiae a la universitat el 1505, publicada el mateix any Aquí fou guanyat per al lullisme per Jaume Gener i es dedicà a la preparació i publicació de les edicions lullianes valencianes del 1506 al 1515 quatre volums on figuren dues traduccions al català, pròlegs, cartes, dedicatòries, poesies, en part escrits per ell, així com un Index librorum Raymundi Lullii 1515, primer catàleg lullià publicat a la Península Potser Nicolau de Pacs el posà en contacte…