Resultats de la cerca

Vida i obra Net d’indians i fill d’un advocat que residia a Barcelona des del 1851, la seva filla és l’escriptora Roser Matheu i Sadó S’adscriví des de molt jove al moviment catalanista, de primer al polític fou un dels fundadors de la societat La Jove Catalunya , 1870 i després, ja definitivament, al cultural, dins el qual desplegà una activitat pública extraordinària Des del 1871 intervingué en l’organització dels Jocs Florals de Barcelona, en què el 1873 guanyà un segon accèssit i posteriorment cinc premis ordinaris, tres d’extraordinaris i vuit accèssits més Hi fou nomenat mestre en gai…

Fou capità de la milícia nacional durant el Trienni Liberal 1820-23 L’any 1839 establí una impremta, on edità periòdics El Cisne , El Mole i La Tribuna , el 1840 La Perla , el 1843, a més d’obres de JMBonilla, Pasqual Pérez i altres Vers el 1848 la impremta passà al seu fill, Josep Mateu i Garín — Madrid 1891, que la continuà fins el 1867, i hi edità La Esmeralda 1847-49, La Ilustración Valenciana 1856-57, El Rubí 1859 i diversos llibres Les seves germanes — Àngela , Desemparats i Francesca — havien installat, vers el 1861, la impremta d' El Avisador Valenciano , on editaren aquest periòdic

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

Establert a Barcelona, adquirí l’antiga impremta de Cormelles, al call La qualitat de les seves impressions li valgué el títol d’impressor oficial de la ciutat Una bona part de la producció editorial catalana del s XVIII sortí del seu establiment, heretat pel seu fill Maur i, mort aquest, continuat per la seva nora Mariàngela Martí

Format a Venècia amb Jenson, s’associà amb Joan de Paderborn 1473 i introduí la impremta a Bèlgica A Aalst produí gairebé exclusivament obres litúrgiques però, havent-se traslladat a Anvers i a Lovaina, es relacionà amb els humanistes particularment amb Erasme i imprimí clàssics grecs i llatins, texts hebraics i obres humanístiques

Establert a Madrid, hi impulsà les auques tradicionals catalanes en castellà L’imprès seu més antic que hom ha trobat data del 1842, i una de les seves primeres auques fou la Vida de San Vicente Ferrer 1855 Destaquen una trentena de fulls amb personatges i amb escenes típics de les auques catalanes El mundo al revés, Vida del enano don Crispín, Vida de la criada buena y la mala, Vida del hombre y la mujer borrachos , etc Les seves auques més reeixides foren les que dibuixaren per ell Ramon Puiggarí, Tomàs Padró, Francisco Ortego i els gravadors Miquel Cavanach, Josep Noguera i Celestí Sadurní

Estudià humanitats a Roma, amb Gaspare da Verona i Domizio Calderini, i grec a Ferrara, on fou alumne de Battista Guarino Durant la guerra amb Venècia anà a residir a Mirandola, a casa del seu amic Giovanni Pico i fou preceptor dels prínceps de Carpi 1483, un dels quals, Alberto Pio, finançà la impremta establerta per Aldo a Venècia, que el 1493 produí el primer volum Casat el 1505 amb Maria Torresano, des del 1508 associà el nom del seu sogre al seu peu d’impremta Romangué a Venècia fins a la mort, tret d’una breu estada 1510-11 a Màntua i a Ferrara, durant la guerra contra la lliga de…

Director de l’editorial Macmillan, fou ministre plenipotenciari anglès al nord d’Àfrica Diputat conservador 1924, partidari d’una política exterior enèrgica, s’oposà a Chamberlain Ministre de Defensa 1954, d’afers estrangers 1955 i canceller de l' exchequer 1955-57, el 1957 succeí Eden com a primer ministre Partidari de la integració britànica a la Comunitat Econòmica Europea, l’afer Profumo l’obligà a dimitir 1963 Publicà, entre el 1966 i el 1973, una autobiografia en sis volums

Començà en companyia d’altres editors alemanys, entre ells Rosembach El 1498 s’independitzà, i treballà també per a l’abadia de Montserrat 1499-1500 Edità obres de Roís de Corella, Eiximenis, Antoni Amiguet, etc, i treballà al servei de la generalitat i de l’estudi general La seva obra més acurada fou el Directorium inquisitorum , de Nicolau Eimeric 1503

Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut  i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers llibres, que…