Resultats de la cerca

Féu estudis de pilot de vaixell mercant, essent el primer de la promoció, però deixà aquest camp per cursar estudis de tipografia El 1822 viatjà a Cadis, Sevilla —on va treballar a l’imprempta de l’Universal— i a Madrid, on treballà a la impremta reial El 1827 treballà com a oficial caixista a Barcelona Viatjà per diversos països d’Europa França, Suïssa, Bèlgica, Holanda, anglaterra i Alemanya, on treballà a empreses i aprengué les tècniques tipogràfiques més avançades El 1829 tornà a Barcelona, on treballà a l’Impremta Josep Torner fins que, el 1830, s’associà amb el publicista i catedràtic…

Es donà a conèixer amb la publicació de la revista Litoral i de la collecció homònima que dirigia a Màlaga Posteriorment es traslladà a Madrid, on es casà, el 1931, amb la poetessa Concha Méndez, amb la qual compartiria la tasca d’impressor i d’editor de revistes i colleccions de poesia “Héroe”, “Caballo verde para la poesía”, etc, que es constituïren en portaveus de la Generació del 27 Membre d’aquesta, excellí per la seva poesia elegant, on fongué elements cultes, de procedència barroca, amb d’altres de populars i vagament avantguardistes Las islas invitadas 1926, Ejemplo 1927, Soledades…

Estudià enginyeria a Madrid Treballà a la impremta Ramírez i Companyia de Barcelona Aviat en fou soci, i més tard en fou gerent El 1889 la convertí en Henrich i Companyia Fou la primera a posseir una rotativa, on hom imprimí “La Publicidad” des del 1889 També hi installà tallers de fotogravat i d’heliografia Com a editor publicà diverses obres en català Fou el primer president de la Federació de les Arts del Llibre, i presidí la Unió Sindical de les Indústries del Llibre de Barcelona Membre del partit liberal, fou diputat provincial, regidor, vicepresident de la diputació de Barcelona i…

Treballà com a aprenent en una impremta fins el 1864 que s’incorporà com a gerent a un taller d’impremta, on adquirí coneixements tècnics que li serien de gran utilitat El 1868 s’uní als germans Espasa en la societat editorial Casa Editorial Espasa , de la impremta de la qual fou director i que dotà d’una moderna maquinària L’any 1881 l’empresa es dissolgué i, amb el seu cunyat Josep Espasa i Anguera i el litògraf Magí Pujadas fundà l’editorial Espasa i Companyia, que fou clausurada el 1897 El 1898, ja separat d’Espasa, fundà Salvat i Fill, embrió de l' editorial Salvat , amb seu a Barcelona…

Aprengué l’ofici a Madrid, a la impremta del seu oncle Marín Cridat per la Universitat de Cervera, es féu càrrec de la impremta, ajudat pel seu germà Joaquín Ibarra y Marín , com a aprenent, del 1735 fins a la mort, llevat de 1749-54, que estigué a Madrid Arrendà la impremta de Cervera a Josep Barber A Madrid el substituí el seu germà Joaquín, el qual hi establí una de les impremtes més importants del moment A la mort de Manuel, la impremta de Cervera fou continuada per la seva vídua, María Antonia Cous y Benedicto —que signava María Antonia Ibarra —, i, a la mort d’aquesta 1770…

Fill d’un metge, a disset anys anà a Madrid i treballà en feines diverses En esclatar la Guerra Civil Espanyola s’allistà a l’exèrcit franquista i entrà a Barcelona amb la Legió Installat en aquesta ciutat, es casà amb Maria Teresa Bosch i Carbonell, que tingué una gran influència en la seva trajectòria empresarial, iniciada com a impulsor d’acadèmies per a preparar oposicions Posteriorment es dedicà a la compravenda de llibres i el 1944 adquirí l’editorial Tartessos, embrió d’ Editorial Planeta Fundada el 1949, a l’inici publicà preferentment obres d’autors espanyols, i rebé un gran impuls…

Fill de Benet Montfort i Besades El 1765 fou nomenat director de la classe de gravats i làmines de l’Acadèmia de Sant Carles, de València El 1748 fou nomenat director de la Imprenta Real i tresorer de la Biblioteca Real, de Madrid Renuncià a heretar la impremta familiar, que passà al seu germà Benet Fou acadèmic de San Fernando

Dedicat inicialment a la docència, posteriorment passà al món editorial i literari Collaborà en la premsa gironina des dels anys setanta, especialment a Canigó , i també en  El Correo Catalán , Tele-exprés  i Tele-Estel La seva obra literària s’inicià amb  el poemari Mont Perdut 1955, sobre l’exili de la seva família, al qual seguí l’assaig Turistes, sirenes i gent del país 1967 Més tard publicà  Sempre sentíem parlar de la guerra 1968, Història d'un home errat 1969, Conte d'amor 1971 i Els Països Catalans , 1984 Vinculat a Òmnium Cultural, fou també un destacat activista per la llengua a…

Hereu de l’imperi Editorial Planeta , fundat el 1949 pel seu pare José Manuel Lara , portava la direcció de les diferents editorials literàries Planeta Corporación, mentre que el seu germà José Manuel s’encarregava de l’entramat d’enciclopèdies i fascicles Planeta Holding Ambdós encetaren una política d’expansió internacional de l’empresa Fou l’impulsor de l’Institut de l’Empresa Familiar Heretà del seu pare la passió pel Reial Club Deportiu Espanyol, al qual s’incorporà com a directiu el 1993, i n'era vicepresident en el moment de la seva mort, ocorreguda en…

El 1905 emigrà a l’Argentina Des del 1907 treballà al Centre Català de Rosario de Santa Fe Més tard fou bibliotecari del Casal Català de Buenos Aires Edità llibres catalans, com Ciutadania catalana 1957, de Manuel Serra i Moret, que distribuí per tota l’Amèrica Llatina