Resultats de la cerca

Estudià a Llotja 1932-36 Entrà a l’ Editorial Montaner i Simon  1942 i hi fou responsable del taller de calcografia i de les edicions de bibliòfil de Ramon de Capmany Collaborà amb Joan Miró —de qui ja havia tirat les litografies de la Sèrie Barcelona el 1943— en la impressió i la confecció de les xilografies del llibre de João Cabral de Melo sobre el pintor 1946-47 i en les de l’edició dels poemes de Paul Éluard A toute épreuve 1947-55, editat per Gerald Cramer Ginebra Edità i imprimí les primeres edicions del grup  Dau al Set 1947-49, del qual fou membre, dos àlbums d’aiguaforts amb Tàpies…

Aprengué l’ofici a Igualada i Manresa El 1886 passà a Barcelona i exercí de tipògraf a les impremtes Ramírez i L’Acadèmia Fou regent de la casa Ronsard i Companyia 1888 i el 1894 formà part de la raó social Tobella, Costa i Pinyol S'installà tot sol el 1909 El 1915 comprà a Antoni Rovira i Virgili la Societat Catalana d’Edicions, que continuà i amplià Sabé compaginar la tradició tipogràfica de Rafael Farga i Pellicer amb l’estètica del seu temps, primer modernista i després noucentista Fou un dels principals impressors renovadors del 1900 S'especialitzà en treballs artístics, estampació de…

Es formà a Barcelona a la imprempta La Catalana, de Francesc Millà, i a la Neotípia, cooperativa d’ensenyament de les arts gràfiques L’any 1950, emigrà, amb la família, a Mèxic Hi treballà a la Companyia Internacional d’Edicions, de l’exiliat Avellí Artís, i a l’editorial intercontinental La Carpeta El 1957 fundà l’editorial Fournier, de la qual fou director fins a la seva mort Fou un dels fundadors de la revista Pont Blau , que ell mateix imprimí també fou l’impressor dels tres primers volums de la Historia gráfica de la Revolución Mexicana del archivo Casaola , i d’una bona…

Aprengué l’ofici a la impremta d’Antoni Bordassar El 1757 s’establí pel seu compte i fundà la impremta del seu nom, una de les més prestigioses del País Valencià Assolí un alt nivell de perfecció tipogràfica i contribuí a l’auge de les arts gràfiques valencianes del seu temps Gradualment esdevingué l’impressor oficial d’un gran nombre d’institucions i corporacions de València, com l’ajuntament, la universitat, l’audiència, la Junta de Comerç i Consolat, la Societat d’Amics del País, l’Acadèmia de Belles Arts i la Companyia de Jesús, i fins i tot de fora, com el…

S’establí per compte propi entre el 1908 i el 1909, i aviat aconseguí fama per la qualitat de la seva producció Treballà per a diversos editors, entre d’altres les llibreries Catalònia i Verdaguer, les Edicions Proa o l’Editorial Barcino, amb una trentena de títols de l’ Enciclopèdia Catalunya Del 1925 al 1935 imprimí la collecció La Mirada Fou un suport important de les arts i les lletres locals, al seu taller s’hi imprimiren els volums més interessants de l’edició sabadellenca d’entreguerres l’ Almanac de les Arts 1924 i 1925  Sabadell del meu record 1929, de…

Establert a Birmingham, alternà la seva labor gràfica amb la de professor A més de la creació i el gravat de caràcters tipogràfics, coneguts amb el seu nom, li és atribuïda la invenció del paper vitella Juntament amb Bodoni, Fournier, Didot i Ibarra, fou un dels capdavanters del renaixement de les arts gràfiques a Europa al s XVIII

Fou membre de la societat Comunicació Literària , activa a Barcelona a la fi del s XVIII, i impressor de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Conferència Físicomatemàtica Experimental 1765 i més tard de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, així com de la Junta de Comerç de Barcelona El 1788 era encara en actiu

Com un dels principals promotors de la indústria del llibre a Catalunya, fundà l' Editorial Gustau Gili Fou també president i fundador de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i de l’Institut Català de les Arts del Llibre Pertanyent a la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona 1916 i diputat provincial 1931 Publicà les seves experiències en Bosquejo de una política del libro 1944

Treballà de jove en el ram de les arts gràfiques i el 1841 s’establí per compte propi com a relligador Més tard 1845 fundà la llibreria Subirana, encara existent, i féu d’editor de publicacions religioses Els seus fills Joaquim Subirana i Fajol Barcelona 1851 — 1906 i Eugeni Subirana i Fajol Barcelona 1855 — 1934, ampliaren l’empresa i la dotaren d’un dels millors tallers tipogràfics del seu temps

Entre el 1970 i el 1973 realitzà pintures en les quals confluïa l’interès pel suprematisme de Malevič amb plantejaments propers al minimal art El 1976 creà, amb Ramon Torrente , un estudi de disseny gràfic i el 1983 fundaren les Edicions de l’Eixample Han realitzat treballs de creació per al món de les arts plàstiques i el teatre i, especialment, llibres objecte com Sol-Solet, Carmen o Transnarcís , pels quals han rebut diversos premis