Resultats de la cerca

Fill de Josep Espasa i Anguera Juntament amb els seus germans Josep i Lluís es feu càrrec de l’editorial Josep Espasa i Fills hi impulsà la publicació d’obres de medicina i contribuí a la creació de l’ Enciclopedia Espasa El papa Pius IX el feu cavaller de l’orde pontifici de Sant Gregori el Magne

Des d’abans del 1915 residí a Cuba, on edità les publicacions El Eco de Mataré i Emancipación i impulsà Correu de Catalunya Publicà les colleccions “Biblioteca Oriente” i “Avante” És autor d’obres teatrals, com Deliri 1894, El guardador del Bruc 1896, Les aurenetes 1907 i Flor muntanyenca 1915, i de l’òpera Sigiberta 1921

Abandonà els estudis de matemàtiques per a dedicar-se a l’estudi de la llengua i la literatura galleses Publicà A Welsh Grammar, Historical and Comparative 1913, Cerdd Dafod ‘Art Poètica’, 1925 i, pòstumament, una Welsh Syntax 1931, entre d’altres Impulsà les competicions poètiques eisteddfodau , a través de les quals afavorí la depuració de la llengua Fou també un dels artífexs de la reforma ortogràfica gallesa, que exposà a Orgraff yr Iaith Gymraeg ‘Ortografia de la llengua gallesa’, 1928

Establert a Madrid, hi impulsà les auques tradicionals catalanes en castellà L’imprès seu més antic que hom ha trobat data del 1842, i una de les seves primeres auques fou la Vida de San Vicente Ferrer 1855 Destaquen una trentena de fulls amb personatges i amb escenes típics de les auques catalanes El mundo al revés, Vida del enano don Crispín, Vida de la criada buena y la mala, Vida del hombre y la mujer borrachos , etc Les seves auques més reeixides foren les que dibuixaren per ell Ramon Puiggarí, Tomàs Padró, Francisco Ortego i els gravadors Miquel Cavanach, Josep Noguera i…

Fill d’ Antoni López i Benturas Féu estudis, inacabats, d’enginyeria i de dret Se separà del negoci del pare —que era propietari de la Librería Española— i fundà una agència de publicitat i una impremta, on edità, entre altres obres, la Història nacional de Catalunya , de Rovira i Virgili, i el Diccionari general de la llengua catalana , de Pompeu Fabra El 1924 fundà, amb Manuel Borràs i Josep Maria Cruzet, fundà la llibreria i editorial Catalònia Fou editor del magazín D’Ací i d’Allà i del setmanari Imatges També exercí el periodisme, com a redactor esportiu d’ El Poble Català S’exilià…

Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys seixanta Dedicat a tasques editorials, fou cofundador 1975 i director 1975-2001 de les edicions La Magrana Fou secretari i president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana El 1980 publicà el volum Per la llengua Llengua i cultura als Països Catalans 1939-1977 , on aplega la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme Dedicat a estudiar la figura de Carles Riba  i la seva voluminosa correspondència, n…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí l’advocacia en aquesta ciutat, ocupació que compaginà amb l’activitat editorial en empreses del sector com ara Labor , Planeta i Montaner i Simon A més d’editor, fou autor d’una trentena de llibres, sobretot de dret català, com ara El dret civil dels catalans 1985, Mil anys de dret a Catalunya 1990, El Tribunal de Cassació de Catalunya 1987, Legislació civil del Parlament de Catalunya 1993 i Dret Forestal a Catalunya 1994, així com manuals sobre els Jutjats de Pau a Catalunya 1988-91 Publicà també Documents Jurídics de la Història de…

Estudià dret a la Universitat de València, on fou promotor de les revistes universitàries Diàleg 1960 i Concret 1962 A partir dels anys seixanta, impulsà campanyes per a la difusió de la cultura catalana i moltes altres activitats culturals i cíviques al País Valencià Fundador de l’editorial Tres i Quatre  1968, del Partit Socialista Valencià i del Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma 1971, fou un dels redactors de l’anomenat Estatut d’Elx 1975 Decidit defensor i propugnador de la comunitat de cultura dels Països Catalans, és el principal impulsor i fundador d’ Acció Cultural del País…

De família d’origen alemany establerta a Catalunya des del 1890, el seu pare fou expulsat el 1936 de l’Estat espanyol amb la família, i hi tornà a residir d’ençà del 1939 El 1952, amb només quinze anys, es matriculà a les facultats de química i de dret i participà en el moviment estudiantil antifranquista Assemblea Lliure del Paranimf, 1957 i el 1964 fou expulsat de l’Estat espanyol per la seva activitat nacionalista Format als Estudis Universitaris Catalans amb Jordi Rubió i Ramon Aramon, també collaborà i rebé la influència de Joan Fuster, Pierre Vilar i Joan Coromines Amb Ramon Bastardes,…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…