Resultats de la cerca

Imprimí amb preferència obres dels clàssics grecs i llatins Les edicions més remarcables sortides de les seves premses són l' Antologia grega 1494 pulicada sota la direcció de l’humanista Girano Lascaris, els Himnes de Callímac, l' Argonàutica d’Apolloni de Rodes 1496 i la primera edició de la traducció llatina de les obres de Plató

Fou l’introductor de la tipografia a Augsburg, amb les Meditationes de vita Christi , de sant Bonaventura 1468, obra que fou seguida per nombroses edicions de texts llatins o d’autors alemanys, amb unes excellents xilografies El seu germà, Johann Zainer Reutlingen — Ulm d 1527, fou, a partir del 1473, el primer impressor a Ulm Entre les seves obres, també illustrades, figura la traducció alemanya del Decameró 1473 i el De claris mulieribus 1493, de Boccaccio

Estudià teologia, lleis i llengües orientals a Roma, on fou protegit per Juli III El 1560 s’ordenà sacerdot Probablement induït per l’impuls editorial promogut a Roma pel concili de Trento, creà a Càller la primera impremta estable de Sardenya 1566 Juntament amb Vincenzo Sembenino, impressor seu, muntà també una llibreria Publicà un Catecismo o suma de la religión cristiana 1566, traducció castellana de l’obra d’Edmond Anger Edictes e pragmàtiques generals per lo bon govern 1572 Capítols de cort de l’estament militar de Sardenya 1572 la primera edició dels Carmina 1574 de…

Installat a València almenys des del 1493, on publicà la Història de la Passió , de Bernat Fenollar 1493, i el quart volum Cartoixà Ludolf de Saxònia, traduït per Roís de Corella 1495, edicions fetes en companyia de Peter Hagenbach El 1496 imprimí a Salamanca amb un tal Lope Sanz probablement traducció dolenta d’un nom alemany un dels llibres més típics del seu estil d’illustració la Repeticions de amores e arte de ajedrez , de Luis de Lucena El 1499 era a Saragossa amb l’impressor GCoci, i l’associació perdurà fins el 1504, que obrí una impremta a València, on, el 1506, estampà…

Llicenciat en filologia clàssica Signa com a  Ramon P Balasch  Ha publicat els reculls poètics Remor de rems 1972, premi Amadeu Oller,  Aigües d’enlloc 1973, premi Recull i Rovell de mala plata  1973 La poesia de Pinyol intenta reconciliar formalisme i modernitat  Fou cofundador i editor de Llibres del Mall , que feu una tasca capdavantera i decisiva en la renovació poètica dels anys setanta Amb Occit enyor 1975, guanyà el premi Carles Riba el 1974 En collaboració amb el pintor JP Viladecans publicà Alicates 1978, premi de la Crítica Secretari de Salvador Espriu, ha editat i traduït, amb A…

Vida i obra Fill de Pere Tastu , començà treballant amb aquest, i el 1819 s’establí definitivament a París, on exercí d’impressor, editor i collaborador de diverses empreses periodístiques Nain Jaune , Diable Boiteux i editorials, i fundà La Renommé Fou amic i editor de L Carnot Treballà per al partit liberal fins que, arruïnat, abandonà el negoci d’impressor arran de la revolució de juliol del 1830 Es dedicà llavors a treballs d’investigació sobre literatura i història catalanes, i especialment a la valoració del català que els estudiosos del temps desconeixien « Ce qui me…

S’establí per compte propi entre el 1908 i el 1909, i aviat aconseguí fama per la qualitat de la seva producció Treballà per a diversos editors, entre d’altres les llibreries Catalònia i Verdaguer, les Edicions Proa o l’Editorial Barcino, amb una trentena de títols de l’ Enciclopèdia Catalunya Del 1925 al 1935 imprimí la collecció La Mirada Fou un suport important de les arts i les lletres locals, al seu taller s’hi imprimiren els volums més interessants de l’edició sabadellenca d’entreguerres l’ Almanac de les Arts 1924 i 1925  Sabadell del meu record 1929, de Marià Burguès  Elements d’…

Fill dels impressors Joan Mei i Jerònima Galès De molt jove dirigí la impressió de la Crònica de Ramon Muntaner feta per la seva mare 1557 i en redactà la dedicatòria S’establí, el 1577, com a impressor a Tarragona, sota la protecció de l’arquebisbe Antoni Agustí, de qui imprimí diverses obres Mort aquest, retornà a València 1588, on continuà exercint la professió Des del 1589 fou professor de prosòdia llatina de la universitat, i a partir del 1592, catedràtic des del 1604 fou, a més, catedràtic de grec És autor d’una traducció castellana, en octaves, de les Metamorfosis d’Ovidi…

Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a  La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…

Estudià filosofia i idiomes, i residí un temps a Londres 1824-25 i 1830 Regentà la càtedra de francès de l’Escola d’Idiomes de la Junta de Comerç de Barcelona 1830 i la de llengua grega a la Universitat de Barcelona 1834-75, de la qual fou rector 1868-75 Publicà diverses gramàtiques 1833, 1847 i 1858 i crestomaties de la llengua grega 1847-61 El 1831 creà l’empresa Bergnes i Companyia, en què adoptà l’estètica editorial romàntica i contribuí a difondre autors moderns, sovint traduïts per ell mateix D’aquesta editorial són conegudes unes 265 produccions, caracteritzades per l’elegància i la…