Resultats de la cerca

Continuador i divulgador de les teories de Galois, de qui publicà 1846 l’obra completa, aportà també innovacions importants al camp de l’anàlisi nombres transcendents de Liouville Publicà una revista de matemàtiques, molt famosa al seu temps, coneguda amb el nom familiar de “Journal de Liouville”

Amic de Gauss, fou professor a Königsberg Aportà noves idees a la teoria general dels determinants, mètodes originals per a integrar les equacions diferencials i un dels millors estudis sobre les funcions ellíptiques, Fundamenta nova theoriae functionum ellipticarum 1829 Els seus estudis de física matemàtica fructificaren en les importants Vorlesungen über Dynamik ‘Lliçons sobre dinàmica’, 1843

Fou fundada al novembre del 2004 per Josep Lluís Giralt i Argelagues, primer president de l’entitat Desenvolupà les seccionsdedicades a les especialitats d’aigua dolça, mar i càsting, però la que obtingué els primers èxits fou la d’embarcació fondejada, que aportà regularment competidors a la selecció catalana Josep Lluís Giralt i Argelagues, Josep Parada Sáez i Francesc Calabuig i Codorniu hi aconseguiren medalles d’argent 2007, 2009 Participa regularment en els Campionats d’Espanya de clubs

La seva obra Der barycentrische Calcül 1827, fonamental per al desenvolupament de la geometria projectiva, aportà nombroses innovacions orientació sistemàtica dels segments, àrees i volums, concepte de raó anharmònica, noció general de transformació homogràfica, etc Estudià les transformacions circulars sobre el pla en la seva obra Theorie der Kreisverwandschaft 1855 Donà el primer exemple de superfície unilateral amb la coneguda banda o cinta de Möbius La seva obra completa Gesammelte Werke fou publicada en quatre volums a Leipzig durant els anys 1885-87

Estudià al Trinity College de Dublín i el 1827 ocupà la càtedra Andrews d’astronomia i fou nomenat astrònom reial Des d’aleshores restà a l’observatori de Dunsink, dedicat a l’estudi de les matemàtiques Elaborà la teoria dels quaternions i aportà nous mètodes d’investigació en dinàmica, d’una gran importància posterior sobretot en la teoria quàntica La seva obra més important és Elements of Quaternions 1866 és autor també de Theory of Systems of Rays 1828, General Methods of Dynamics 1834-35 i Lectures on Quaternions 1853

Doctorat 1924 a la Universitat de Viena, el 1927 en guanyà la càtedra de geometria que, després d’una estada a la Universitat d’Amsterdam 1925-27, ocupà fins el 1938 Aquest mateix any s’exilià als EUA, on fou professor a la Universitat de Notre Dame fins el 1948, que passà a l’Illinois Institute of Technology Formà part activa del “cercle de Viena” i aportà avenços fonamentals a la matemàtica del s XX Cal destacar la seva creació de la teoria de la dimensió, així com les seves contribucions a la teoria d’espais mètrics reals i probabilístics, geometria, àlgebra de funcions, fonaments i lògica…

De família humil, extraordinàriament dotat per a les matemàtiques, pogué rebre ensenyament superior gràcies a la protecció del duc de Brunsvic, que l’envià a la Universitat de Göttingen Director de l’observatori i professor d’astronomia en aquella ciutat, hi residí fins a la mort, dedicat totalment a una fecunda tasca intellectual Els matemàtics li deuen aportacions transcendentals en la teoria dels nombres i en l’àlgebra noció de congruència i notació corresponent, sistematització de l’ús de demostració rigorosa del teorema fonamental de l’àlgebra, teoria de determinants , etc, qüestions…

És el desenvolupament modern del càlcul infinitesimal, elaborat durant els segles XVII i XVIII, que tenia com a principals problemes el de les quadratures determinació de la longitud d’una corba i de les àrees i volums de figures i el de la tangència traçat de tangents a corbes i superfícies Els coneixements que s’anaren acumulant sobre aquests temes formaren els càlculs integral i diferencial, cor d’aquesta disciplina matemàtica L’anàlisi matemàtica presenta els trets distintius de l’abstracció i generalitat dels seus mètodes, característics del rigor del raonament lògic És el resultat d’una…

Aquesta definició és força descriptiva, però incompleta, i per això diversos matemàtics han intentat de definir la matemàtica tot assenyalant-ne els trets més característics Així, segons B Russell, la matemàtica consisteix només en afirmacions tals com “si una proposició és veritable referida a un objecte, aleshores una altra proposició també ho és”, de manera que la matemàtica és aquell camp en què hom no sap mai de què parla ni si allò que diu és veritat o no Dins aquesta mateixa línia, H Poincaré diu que els matemàtics no estudien objectes, sinó relacions entre objectes no els interessa la…