Resultats de la cerca

Fou deixeble de matemàtics famosos, com Gauss, Jacobi i Steiner Professor a Göttingen, succeí Dirichlet 1859 Poc després 1862 anà a Itàlia per tal de restablir-se de la seva malaltia, però no ho aconseguí Les seves aportacions a la matemàtica foren capitals Desenvolupà una geometria no euclidiana, ideà les superfícies que duen el seu nom, estudià la teoria de les funcions i establí els fonaments de la moderna topologia Investigà també les equacions diferencials i les funcions abelianes i donà una definició del concepte d’integral definida

Enginyer civil i arquitecte 1853, fou catedràtic de geometria superior a la Universitat de Bolonya 1860 i director de l’escola d’enginyers de Roma 1873 Senador, ocupà el ministeri d’instrucció pública 1898 Fou l’impulsor de la geometria pura a Itàlia Entre les seves obres cal remarcar Elementi di geometria projettiva 1873 i Elementi di calcolo grafico 1874

Fou professor de geodèsia, mecànica racional i càlcul infinitesimal a la Universitat de Pavia 1852 El 1863 fou encarregat d’organitzar i dirigir la cració de l’Institut Politècnic de Milà, del qual fou director, i hi ensenya hidràulica i mecànica racional Dirigí els “Annali di Matematica Pura e Applicata” 1867-77 i fou secretari del ministeri d’instrucció pública Els seus treballs més importants desenvolupen la teoria dels invariants, i introduí a Itàlia l’obra de Karl Gustav Jacobi i de Cailey en La teoria dei determinanti e le sue applicazioni 1854, les funcions ellíptiques,…

Deixeble de Galileu, des del 1629 fou catedràtic d’astronomia a Bolonya De la seva nombrosa obra es destaquen Geometria indivisibilium continuorum nova quadam ratione promota 1635 i Exercitationes geometricae sex 1647 on establí i perfeccionà la teoria dels indivisibles l’indivisible de Cavalieri equival a l’actual diferencial i exposà la seva gran descoberta, la connexió existent entre la diferenciació i la integració, així com la primera demostració rigorosa del teorema de Papus relatiu al volum d’un sòlid de revolució Resolgué diversos problemes plantejats per Kepler i introduí els…

Cursà estudis de física i matemàtiques al Collegium Romanum, i el 1726 entrà a la Companyia de Jesús En collaboració amb Christopher Mainer amidà l’arc de meridià entre Roma i Rímini 1750-53 En ésser els jesuïtes expulsats d’Itàlia el 1773, anà a París per invitació de Lluís XIV, on li fou concedida la direcció del departament d’òptica naval fins el 1782, que tornà a Itàlia A la seva obra fonamental, Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium Viena, 1758, criticà els conceptes fonamentals de l’obra de Newton, considerant-los…

Ocupà la càtedra de geometria a la Universitat de Roma 1922-46 Els seus treballs matemàtics més importants fan referència a l’estudi de les superfícies algèbriques des del punt de vista geomètric Traductor dels Elements d’Euclides 1925-36 i de texts de Demòcrit 1948 a l’italià, dedicà nombrosos treballs a la història de la ciència, especialment de les matemàtiques i la lògica, i als problemes metodològics vinculats amb el pensament científic És autor de Problemi della scienza 1906, Per la storia della logica 1922, Lezioni sulla teoria delle superficie algebriche 1932, Compendio di storia del…

Investigà la física matemàtica i el càlcul diferencial i desenvolupà la teoria dels tensors, basada en els treballs de Riemann, que després foren continuats pel seu deixeble TLevi-Civita La seva obra matemàtica fou de gran utilitat en el desenvolupament formal de la relativitat especial

Residí a Venècia i a Treviso Relacionat amb tots els grans científics europeus contemporanis, publicà obres de filosofia, d’equacions diferencials i de física És conegut sobretot pel fet d’haver estudiat i resolt un tipus d’equació diferencial coneguda amb el seu nom Els seus tres fills, també matemàtics, Vincenzo Riccati 1707-75, Giordano Riccati 1709-90 i Francesco Riccati 1718-91 li publicaren una collecció de les seves obres amb el títol d' Opere del Conte Iacopo Riccati 1758, en quatre volums

Estudià i es doctorà a Bolonya Deixeble de Cardano, fou professor a les universitats de Milà 1543 i de Bolonya 1565 Determinà 1545 un mètode per a resoldre l’equació general de quart grau, gràcies a una equació auxiliar de tercer grau

Fou professor d’àlgebra i de geometria analítica a les universitats de Messina i de Torí Escriví nombrosos estudis sobre matemàtiques i sobre geometria en publicacions científiques