Resultats de la cerca

No té una solució general calculable per quadratures, però si hom en coneix una solució particular y 0 , aleshores és fàcil de trobar-ne la solució general Fent el canvi y = y 0 + z , resulta l' equació de Bernoulli z´ = z f 2 x + 2 f 3 x y 0 + z 2 f 3 x , i fent el nou canvi u = 1/ z , hom n'obté una equació diferencial lineal d’integració immediata

Es redueix a una equació diferencial lineal pel canvi de variable u = y 1 - n

Un exemple de relació reflexiva és el constituït pel parallelisme de rectes en canvi, no ho és la perpendicularitat

Pot ésser transformada en una equació diferencial lineal amb coeficients constants mitjançat el canvi x=e z Aquesta equació és molt emprada en l’estudi de circuits elèctrics i problemes d’estabilitat

En el segon cas dóna lloc a un mètode d’integració, i en el tercer a un mètode de resolució

Permet de relacionar els logaritmes decimals i els neperians mitjançant la fórmula del canvi de base del logaritme L’invers d’aquest mòdul és el logaritme neperià de 10 1/ M =ln 10= 2,302 585 093

Les coordenades a 1 ,, a n de v en la base e 1 ,, e n són úniques Tot espai vectorial té una base és una conseqüència de l’axioma de Zermelo Si l’espai E té una base formada per un nombre finit d’elements base finita l’espai és de dimensió finita aleshores totes les bases tenen el mateix nombre d’elements, nombre que s’anomena la dimensió de l’espai , dim E Un espai vectorial de dimensió finita té infinites bases Dues bases de E , B = e 1 ,, e n i B' = e ' 1 ,, e ' n es relacionen mitjançant una matriu de canvi de base essent és a dir, les matrius A i B són inverses B =…

És originada de tal manera que una acció simple sobre els seus plecs elementals té com a conseqüència un canvi en la figura, com és ara l’aparició d’una cara oculta que no era cap de les dues que formaven la figura resultant Estudiades exhaustivament pel matemàtic nord-americà Martin Gardner, han estat aplicades a la física per Richard Feynman

J - n x n’és també una solució particular  Si n és un nombre enter J - n x = -1 n J n x en canvi, si n no és enter J n x i J - n x són independents, de manera que la solució general de l’equació diferencial de Bessel és y x = aJ n x + bJ - n x ,en què a  i b són constants

Les proposicions prèvies de demostració breu que precedeixen un teorema de demostració més complicada són dites lemes , mentre que les conseqüències que es deriven del teorema són anomenades corollaris Hom anomena també teorema qualsevol conclusió general que ja ha estat demostrada Una conjectura , en canvi, és una proposició que hom creu certa però en desconeix la demostració Hi ha nombrosos teoremes coneguts, com ara el de Pitàgores, el de Tales, el del valor mitjà, etc Dos teoremes són anomenats recíprocs quan cadascun té per hipòtesi la conclusió de l’altre