Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
arrel
Matemàtiques
Quantitat x que, presa com a factor un cert nombre de vegades n, dóna com a producte una quantitat determinada a.
Hom ho expressa amb on a és el subradicand, x l’arrel i n l’índex aquesta expressió equival a x n = a El signe √sembla provenir de la deformació de la r inicial del mot llatí radix , ‘arrel’ àlgebra Una arrel d’índex 2 és anomenada arrel quadrada hom acostuma a suprimir gràficament l’índex d’índex 3, arrel cúbica d’índex 4, arrel biquadrada Les arrels de qualsevol altre índex no reben cap nom específic L’existència d’una arrel enèsima d’índex n q de p, on q i p són nombres reals i positius, és demostrada pel fet que la funció y = x n , on x varia de 0 a + ∞, és contínua i, per tant, pot…
mètode de les aproximacions successives
Matemàtiques
Procediment de construcció d’un seguit de nombres, an, que s’apropen, a mesura que creix, a un nombre incògnita o que volem determinar.
aproximació
Matemàtiques
Ordre de grandor de les desviacions que els valors mesurats o calculats d’una magnitud en un sistema presenten respecte al valor teòric que compliria amb exactitud la llei matemàtica que determina aquest sistema.
El comportament de qualsevol sistema és determinat per unes lleis que es tradueixen en relacions matemàtiques entre les magnituds que defineixen Per exemple, pel corrent elèctric val la llei d’Ohm V = R × I , on V és la tensió aplicada, R la resistència del cos considerat i I la intensitat del corrent en aquestes condicions La validesa d’aquestes lleis significa que, si hom fa mesures independents de cadascuna de les quantitats que hi intervenen V, R i I en l’exemple, els valors obtinguts han de mantenir entre ells la relació matemàtica que expressa la llei del sistema aquest fet, però, no…
apotema

Apotema 1) d’un triangle equilàter (a), 2) d‘una piràmide regular exagonal (h)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Segment determinat pel centre d’un polígon regular i el punt mitjà d’un costat.
Així, tota apotema és perpendicular al costat corresponent i la seva longitud és el radi de la circumferència inscrita al polígon regular
antiparal·lel | antiparal·lela

Els angles a i b són iguals
© fototeca.cat
Matemàtiques
Dit de les rectes no paral·leles que tallen dues rectes paral·leles formant un quadrilàter tal que dos angles oposats interns sumen dos de rectes.
Nomenclatura d’Unitats Territorials Estadístiques
Matemàtiques
Sistema de denominacions elaborat per l’EUROSTAT per a la Comunitat Europea (1972).
A partir de les unitats administratives o funcionals dels estats membres, el sistema normalitza tres nivells I, regions comunitàries europees II, unitats administratives de base i III, subdivisions de les unitats II Permet, a més, la integració per agrupacions successives sempre passant pels estats, l’homogeneïtzació estadística i les modificacions per ésser un sistema obert, i possibilita de conèixer l’evolució territorial, tot establint la política regional més adient
papir de Moscou
Matemàtiques
Papir del 1800 aC escrit en hieràtic.
Conté 19 problemes matemàtics, quatre dels quals fan referència a la geometria La seva importància radica en el fet que un d’aquests problemes conté el càlcul del tronc de piràmide, i l’algorisme que hom utilitza és absolutament correcte Cal esperar quinze segles per trobar un altre document amb aquesta fórmula o algorisme ℕdesigna el conjunt dels nombres naturals El conjunt ℕdels nombres naturals és la intersecció de tots els conjunts inducttius, és a dir, és el més petit dels conjunts inductius i conté 0 = 0, 1 = 0 ∪{0}, 2 = 1 ∪{1}, , n + 1 = n ∪{ n }, que són els nombres naturals
Societat Catalana de Matemàtica
Matemàtiques
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans creada, el 1987, per divisió de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques.
Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques
Matemàtiques
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans, creada l’any 1932 amb la finalitat d’agrupar científics de diferents activitats.
Inicialment, reuní membres de la revista Ciència , vinculats a la Societat Catalana de Química, que es dissolgué en crear-se la filial corresponent, i científics del Servei Meteorològic de Catalunya Josep Estalella en fou el primer president El succeí Eduard Fontserè en els períodes 1933-35 i 1936-39, que en mantingué el caliu, com a president de la Secció de Ciències de l’Institut, fins el 1959, en què s’iniciaren de nou les activitats a la clandestinitat amb una nova junta presidida per AEsteve i Subirana Entre les seves activitats destacaren els cursos organitzats en collaboració amb la…