Resultats de la cerca

En el pla ℝ 2 , la base canònica és 1,0 i 0,1 a l’espai ℝ 3 , 1,0,0, 0,1,0 i 0,0,1

En una sèrie cronològica hom anomena any-base l’escollit com a referència i que té assignat un índex, usualment de valor 100

També és emprada per a indicar negació d’un signe determinat, en ésser collocada verticalment damunt d’ell a A vol dir a no és un element del conjunt A , per a expressar gràficament la relació de divisibilitat entre dos nombres 7/21 vol dir 7 divideix 21 i per a donar compte del valor absolut d’un nombre i del mòdul en els vectors i en les quantitats complexes | a | és el mòdul del vector OX, i | z | el mòdul del nombre complex z

Hom obté un model no estàndard *R del cos R dels nombres reals com a ultrapotència de R *R és un cos ordenat no arquimedià que conté R i d’altres elements infinitament grans i infinitament petits Per a alguns problemes pot ésser més senzill treballar a *R que no pas a R En tot cas permet una formulació diferent de la pròpia del mètode de Weienstrass amb ε i δ, que pot ésser més intuïtiva Fou desenvolupada per A Robinson a partir del 1960

És el desenvolupament modern del càlcul infinitesimal, elaborat durant els segles XVII i XVIII, que tenia com a principals problemes el de les quadratures determinació de la longitud d’una corba i de les àrees i volums de figures i el de la tangència traçat de tangents a corbes i superfícies Els coneixements que s’anaren acumulant sobre aquests temes formaren els càlculs integral i diferencial, cor d’aquesta disciplina matemàtica L’anàlisi matemàtica presenta els trets distintius de l’abstracció i generalitat dels seus mètodes, característics del rigor del raonament lògic És el resultat d’una…

Permet d’obtenir expressions senzilles aproximades de les funcions i deduir propietats generals a partir de les propietats particulars d’aquelles funcions elementals

Els espais funcionals més interessants són els de les funcions contínues, el de les funcions integrables i el de les funcions normades Els principals conceptes de l’anàlisi, com la diferenciació i la integració, es poden generalitzar a espais de Banach donant lloc a estudis típics d’anàlisi funcional Té importants aplicacions a l’estudi d’equacions diferencials en derivades parcials, equacions funcionals i integrals, usant teoremes generals com el de Hahn-Banach, el de Riesz o el de l’apliació oberta

D’ús freqüent en la investigació experimental psicològica i pedagògica, és basada en la teoria de les correlacions i té per objecte de manifestar el grau de variabilitat comuna existent en un cert camp de fenòmens cada una de les dimensions d’aquesta variabilitat és anomenada factor, i n'existeixen de diversos ordres entre ells cal diferenciar els comuns i els específics S'aplica, sobretot, en l’estudi de les diferències individuals i en la indagació de les aptituds i les qualitats de la personalitat L’iniciador fou Charles Spearman, el 1904, amb la teoria bifactorial, i un dels més grans…

Es llicencià en medicina a Pàdua 1526 i residí des del 1532 a Milà, on fou professor de matemàtiques i exercí de metge, professió que li donà renom europeu El 1541 fou nomenat catedràtic de medicina a Pavia, i el 1562, a Bolonya El 1570 fou empresonat, acusat d’heretgia, i fou obligat a abjurar privadament Com a matemàtic, formà part del grup renaixentista que fonamentà l’àlgebra simbòlica en Ars magna 1545 donà la solució de l’equació de tercer grau a partir de la fórmula de Tartaglia, i la de la de quart grau a partir de la fórmula del seu deixeble Ferrari en Liber de ludo…