Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
Joaquim Febrer i Carbó
Astronomia
Meteorologia
Matemàtiques
Meteoròleg, astrònom i matemàtic.
Estudià ciències físiques i matemàtiques a la Universitat de Barcelona, de la qual fou catedràtic d’astronomia 1931-64 Entrà a l’Observatori Fabra el 1917, i en fou director des del 1958 Des del 1921 formà part del Servei Meteorològic de Catalunya Presidí la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica El 1930 publicà un important Atlas pluviomètric de Catalunya És també autor d’altres obres sobre astronomia i meteorologia
Pierre-Joseph-Louis Fatou
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom francès.
Treballà a l’Observatoire de París i es distingí pels treballs sobre anàlisi teoria de funcions i per les investigacions en astronomia
Gino Fano
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Fou professor d’àlgebra i de geometria analítica a les universitats de Messina i de Torí Escriví nombrosos estudis sobre matemàtiques i sobre geometria en publicacions científiques
Jaume Joan Falcó i Segura
Literatura
Matemàtiques
Poeta i matemàtic.
Membre de l’orde de Montesa 1557, lloctinent del darrer mestre Pere Lluís Galceran de Borja, comanador de Perpunxent 1579 i primer lloctinent general de Montesa en revertir l’orde a la corona 1593 Fou un autor amb gran predicament a la seva època La seva producció literària, tota en llatí, fou publicada pòstumament i manifesta la seva vinculació a l’esperit de la Contrareforma Cal destacar Operum poeticorum Madrid 1600 Barcelona 1624, amb poemes afegits València 1627, només els epigrames, dividida en set parts, conté epigrames sovint amb mètrica artificiosa, poesies líriques, elegies,…
,
Giulio Carlo del Fagnano
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Membre de la Royal Society 1723 Estudià el problema de la rectificació de l’ellipse i la paràbola, i en Opere mathematiche 1711-12 provà que, donada la diferència de longituds de dos arcs, hi havia infinites solucions per a determinar-los sobre aquestes corbes Euler es basà en els seus mètodes per a la demostració del teorema d’addició de les integrals ellíptiques
Henry Eyring
Física
Matemàtiques
Químic nord-americà, pioner en l’aplicació de la mecànica quàntica i estadística a la química; establí una teoria sobre les proporcions de reaccions absolutes, i sobre l’activitat òptica, sobre l’espectrometria de massa, bioluminescència i l’addició de dipols i longitud d’enllaços en polímers flexibles.
Publicà, entre altres obres The Kinetic Basis of Molecular Biology 1954, The Theory of Rate Processes in Biology and Medicine 1974 i Deformation Kinetics
Èudox de Cnidos
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, metge, astrònom i filòsof grec.
Estudià matemàtiques amb Arquites a Tàrent, medicina amb Filistió Sicília, astronomia a Heliòpolis Egipte i filosofia a l’escola de Plató d’Atenes Féu observacions astronòmiques a Heliòpolis 381 aC, i més tard es dedicà a l’ensenyament a Atenes 365 aC Desenvolupà la teoria planetària de Plató i suposà que cada planeta es mou sobre una esfera, totes concèntriques, amb una Terra esfèrica al centre Establí un mapa d’estels i dividí l’esfera celeste en graus de longitud i latitud Establí la durada de l’any en 365 dies i 6 hores, i creà un mètode per a mesurar àrees Desenvolupà una teoria del…
Euclides
Matemàtiques
Matemàtic grec.
Estudià probablement a Atenes i residí a Alexandria, on fundà una escola matemàtica Desenvolupà les seves teories en els Elements , en 13 volums Donà un tractament lògic a la geometria i la dotà d’un cos d’axiomes i de postulats que feren que fos considerada l’única geometria possible durant 19 segles, fins a l’aparició de geometries no euclidianes, les quals no segueixen els seus postulats Estudià les fraccions i les proporcions i enuncià una teoria dels nombres Demostrà que la sèrie de nombres primers és indefinida i que és un nombre irracional Ideà un procés de càlcul per a obtenir el…
Manuel Escudé i Bartolí
Matemàtiques
Demografia
Estadístic i demògraf.
El 1878 fou destinat als serveis estadístics de l’estat, a Barcelona El 1902 fou nomenat cap d’estadística de l’ajuntament barceloní hi fundà l’ Anuario Estadístico i el Boletín Municipal Més tard tingué el mateix càrrec en la Mancomunitat de Catalunya Autor d’un Diccionario estadístico español 1880, d’una Memoria del estado actual de la agricultura, industria y comercio de la provincia de Barcelona 1889 i de La natalidad de Barcelona 1901, on es mostrà preocupat per la minva de naixements
Enrico Bombieri
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Obtingué la medalla Fields el 1974 És conegut per un teorema de la teoria de nombres que porta el seu nom, segons el qual existeix una infinitat de nombres primers p tals que p + 2 té, com a màxim, quatre divisors primers