Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
Aristòtil
![](/sites/default/files/media/FOTO3/bust_aristotil.jpg)
Còpia romana d’Aristòtil del període imperial (segle I o II dC) d’un bronze perdut realitzat per Lísip (Museu del Louvre)
Yuxuan Wang (CC BY-NC-ND 2.0)
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i científic grec, un dels esperits més potents i influents de la història.
Vida i obra Del clan dels asclepíades, era fill de Nicòmac, metge i amic d’Amintes II de Macedònia A divuit anys ingressà a l’Acadèmia Els primers temps fou el deixeble predilecte de Plató, però les divergències posteriors els distanciaren A la mort del mestre 347, Aristòtil abandonà Atenes i passà tres anys a Assos, on s’uní amb Herpillis, de la qual tingué un fill, Nicòmac, al qual dedicà un dels tractats d’ètica D’Assos passà a Mitilene d’aquesta època daten molts dels seus treballs de biologia En 343-342 aC Filip de Macedònia li encarregà l’educació d’Alexandre Aristòtil, que atribuïa una…
teorema de Bolzano-Weierstrass
Matemàtiques
Teorema emprat en l’estudi de màxims i mínims; afirma que per a una funció y(x) contínua a l’interval tancat [a, b] de la recta, hi ha un valor que és màxim absolut i un altre que és mínim absolut.
divisibilitat
Matemàtiques
Conjunt de condicions que han de complir dos nombres enters per tal que hom pugui efectuar la divisió exacta de l’un per l’altre, o sia, que compleixin la condició a = bc, a essent el múltiple, b, el divisor, i c, el quocient exacte.
Per efectuar aquest estudi hom parteix de la descomposició en factors primers a ℤ Les proves de divisibilitat permeten de saber si un nombre és divisible per un altre sense necessitat de fer-ne la divisió En són exemples els següents tot nombre acabat en un dígit parell és divisible per 2 tot nombre acabat en 0 o 5 és divisible per 5 tot nombre tal que la suma dels seus dígits és 3 o 9 és divisible, respectivament, per 3 o 9 si els dos darrers dígits d’un nombre formen un nombre divisible per 4, el nombre original també ho és i qualsevol nombre la suma dels dígits del qual és divisible per 3…
quaternió
Matemàtiques
Símbol del tipus a +bi + cj +dk, on a, b, c, d són nombres reals i i, j, k segueixen les regles formals algèbriques: i2 = j2 = k2 = -1, i · j =-j · i =k, j k = -k . j = i, k . i =-i · k = j
.
Els quaternions poden ésser operats algèbricament suma i producte, com els complexos, dels quals són una extensió El conjunt dels quaternions té estructura de cos no commutatiu Els quaternions foren introduïts i estudiats per WRHamilton
configuració simètrica
Matemàtiques
Configuració geomètrica tal que per a tot punt A de la configuració hi ha un altre punt B, anomenat simètric, els quals equidisten respecte a un element prefixat, que pot ésser un punt (centre de simetria), una línia (eix de simetria) o un pla (pla de simetria).
En aquests tres casos hom parla respectivament de simetria central, axial o especular simetria Aplicant simetries a una configuració qualsevol hom obté una nova configuració composta simètrica
equació
Matemàtiques
Igualtat entre dues expressions matemàtiques que contenen alguna variable.
Si la igualtat no conté cap element variable, hom només pot dir que és certa o falsa si conté variables, la igualtat pot esdevenir certa per a uns valors i falsa per a uns altres en particular, pot ésser certa per a qualsevol valor de les variables anomenada aleshores identitat , o bé falsa per a qualsevol valor de les variables equació incompatible Els valors que satisfan una equació són les seves solucions o arrels En termes més generals, si en una correspondència entre dos conjunts numèrics o no hom fixa una imatge, la condició que determina quins elements originals tenen aquesta imatge…
matemàtica
Matemàtiques
Ciència que estudia les propietats dels nombres, de les figures, dels conjunts, de les operacions, de les funcions, etc.
Aquesta definició és força descriptiva, però incompleta, i per això diversos matemàtics han intentat de definir la matemàtica tot assenyalant-ne els trets més característics Així, segons B Russell, la matemàtica consisteix només en afirmacions tals com “si una proposició és veritable referida a un objecte, aleshores una altra proposició també ho és”, de manera que la matemàtica és aquell camp en què hom no sap mai de què parla ni si allò que diu és veritat o no Dins aquesta mateixa línia, H Poincaré diu que els matemàtics no estudien objectes, sinó relacions entre objectes no els interessa la…
digraf de De Brujin
![](/sites/default/files/media/FOTO3/De_Bruijin_matematiques.jpg)
digraf de De Brujin
Matemàtiques
Digraf B(d,D) que té per conjunt de vèrtexs totes les paraules de longitud D que es poden formar amb els d símbols diferents d’un alfabet i tal que una paraula és adjacent respecte a una altra si la primera sense el símbol inicial és igual a la segona sense el símbol final.
El digraf de De Bruijn és un digraf eulerià, d -regular, que té d elevat a D + 1 arcs Els digrafs de De Bruijn són útils en el disseny de grans xarxes d’interconnexió
teorema de Ptolemeu
Matemàtiques
Teorema segons el qual la condició necessària i suficient perquè un quadrilàter convex sigui inscriptible en un cercle és que el producte de les diagonals sigui igual a la suma dels productes dels costats oposats, és a dir, si A, B, C i D són els vèrtexs del quadrilàter, la condició es AC · BD = AB · CD + AD · BC.
geometria
Matemàtiques
Part de la matemàtica basada en la intuïció d’espai.
El nom prové de la seva primera aplicació la mesura de la Terra Els diversos apartats en què hom divideix la geometria fan referència a la natura dels objectes d’estudi i al mètode emprat Per a una definició unitària de la geometria elemental, l’any 1872 CF Klein proposà,en el “programa d’Erlangen”,la noció de geometria com a consideració d’un espai el conjunt dels punts i un grup de transformacions d’aquest espai, els invariants del qual serien les nocions de la geometria en qüestió El primer estudi de la geometria fou de caràcter intuïtiu, i consistí en la compilació de fets relatius a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24