Resultats de la cerca

Treballà en temes de mecànica analítica, mecànica celeste, hidrodinàmica, elasticitat i electromagnetisme Creà i desenvolupà, juntament amb Ricci, el càlcul diferencial absolut, predecessor del càlcul tensorial

Tingut per heterodox, fou el pensador més original del judaisme medieval, després de Maimònides Escriví cinc llibres de matemàtiques i un de lògica i fou un dels primers a escriure sobre trigonometria plana En astronomia enginyà nous aparells, als quals dedicà un poema Comentarista del Pentateuc i d’una dotzena més de llibres bíblics, de la Isagoge de Porfiri i d’obres d’Aristòtil, a la seva obra principal, Milḥamot Adonay ‘Les guerres del Senyor’, sobre la filosofia de la religió, s’inclina vers l’aristotelisme

Estudià especialment la relativitat general d’Einstein i les seves aplicacions en cosmologia, la recessió de les galàxies i la seva interpretació dintre la teoria de l’univers en expansió, avançant-se així a la hipòtesi coneguda com a model del big-bang Entre les seves obres es destaquen Discussion sur l’évolution de l’Univers 1933 i Hypothèse de l’atome primitif 1946

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…

Introductor dels polinomis que porten el seu nom, és autor de treballs sobre les integrals ellíptiques Traité des fonctions elliptiques et des intégrales eulériennes , en tres volums, 1825-32, que posteriorment foren perfeccionats per Abel i Jacobi Moltes de les seves investigacions, utilitzades en geodèsia, tingueren el caràcter pràctic que desitjaven els governants de la Primera República i de l’època napoleònica, els quals serví patriòticament

Creador de la integral que duu el seu nom i autor de Leçons sur l’intégration et la recherche des fonctions primitives 1904, obrí noves perspectives en la teoria de funcions

Doctor en teologia, catedràtic a París, al collegi de Montaigu, on tingué com a deixeble Lluís Vives, i a Saragossa, on formà part del cercle de l’arquebisbe Joan d’Aragó Publicà obres de lògica sobre els termini , les obligationes i els insolubilia a París 1512-15 i a Saragossa 1521-32

Es proclamà campió del món el 1894 en vèncer Wilhelm Steinitz, títol que conservà fins el 1921 La seva tècnica es distingí pel caràcter eminentment posicional, continuador del de Steinitz, i donà una embranzida definitiva a la nova concepció del joc d’escacs

Entre els seus treballs d’astronomia destaca una teoria sobre l’origen del sistema solar , basada en la teoria de Kant cosmogonia i coneguda com a hipòtesi de Kant-Laplace També investigà la trajectòria dels planetes i l’estabilitat del sistema solar Reuní en un tractat titulat Mécanique céleste 1798-1825 tots els treballs de Newton, Halley, Clairaut, D’Alembert i Euler sobre les conseqüències del principi de gravitació universal En el camp de les matemàtiques publicà, el 1812, un important tractat sobre el càlcul de probabilitats, Théorie analytique des probabilités En física, deduí la…

Féu notables aportacions en el camp de la geometria analítica Trobà l’equació diferencial que porta el seu nom Dirigí la installació dels carrils per als primers trens de París a Versalles i a Saint-Germain