Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
axioma de Borel-Lebesgue
Matemàtiques
Propietat d’un espai topològic E que se satisfà quan de tot recobriment obert de E hom pot extreure un subrecobriment finit.
Un espai topològic que satisfà l’axioma de Borel-Lebesgue és anomenat espai compacte
teorema de Borel-Cantelli
Matemàtiques
Teorema referent a la intersecció E d’una infinitat numerable d’esdeveniments Ei, de probabilitats respectives Pi, que estableix que si la sèrie ΣPi convergeix, la probabilitat que es realitzi una infinitat d’aquests esdeveniments Ei és nul·la.
Si, a més, aquests esdeveniments són independents dos a dos, és a dir, tals que Pr E i ⋂ E j = Pr E i x Pr E j , la convergència de la sèrie és no tan sols suficient, sinó també necessària
fórmula de Leibniz
Matemàtiques
Fórmula per a calcular la derivada enèsima del producte de dues funcions u i v.
La fórmula és on n m és un nombre combinatori combinació
abelià | abeliana
Matemàtiques
Relatiu o pertanyent a una estructura algebraica en la qual val la propietat commutativa d’una operació (l’ordre dels elements no altera el valor del resultat).
àbac
Àbac xinès
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Aparell simple de càlcul digital que permet de fer totes les operacions aritmètiques bàsiques.
Consisteix, normalment, en un tauler o marc proveït de filferros parallels, amb boles foradades que corren al llarg d’aquests Cada enfilall representa un lloc decimal unitats, desenes, centenes, etc, i llur nombre pot ésser variable Les operacions s’efectuen canviant de posició unes boles en relació amb les altres, i, amb una manipulació complicada, hom pot aconseguir fins l’extracció d’arrels L’àbac fou usat a l’antic Egipte i probablement a Babilònia, d’on passà a Grècia i a Roma L’àbac romà consistia en una taula amb diverses ranures paralleles per on hom feia córrer pedres o botons, amb…
Institut Balear d’Estadística
Matemàtiques
Organisme públic creat el 1984 i que des del 2005 depèn de la conselleria d’economia, hisenda i innovació del Govern de les Illes Balears.
Té com a finalitat l’elaboració de dades estadístiques relacionades amb les Illes Balears Al llarg de la seva història ha publicat un elevat nombre de revistes, llibres i treballs en suports informàtics Manté una pàgina web que permet accedir a la majoria de les seves publicacions i que dóna la informació que recull
Nomenclatura d’Unitats Territorials Estadístiques
Matemàtiques
Sistema de denominacions elaborat per l’EUROSTAT per a la Comunitat Europea (1972).
A partir de les unitats administratives o funcionals dels estats membres, el sistema normalitza tres nivells I, regions comunitàries europees II, unitats administratives de base i III, subdivisions de les unitats II Permet, a més, la integració per agrupacions successives sempre passant pels estats, l’homogeneïtzació estadística i les modificacions per ésser un sistema obert, i possibilita de conèixer l’evolució territorial, tot establint la política regional més adient
papir de Moscou
Matemàtiques
Papir del 1800 aC escrit en hieràtic.
Conté 19 problemes matemàtics, quatre dels quals fan referència a la geometria La seva importància radica en el fet que un d’aquests problemes conté el càlcul del tronc de piràmide, i l’algorisme que hom utilitza és absolutament correcte Cal esperar quinze segles per trobar un altre document amb aquesta fórmula o algorisme ℕdesigna el conjunt dels nombres naturals El conjunt ℕdels nombres naturals és la intersecció de tots els conjunts inducttius, és a dir, és el més petit dels conjunts inductius i conté 0 = 0, 1 = 0 ∪{0}, 2 = 1 ∪{1}, , n + 1 = n ∪{ n }, que són els nombres naturals
Societat Catalana de Matemàtica
Matemàtiques
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans creada, el 1987, per divisió de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques.
Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques
Matemàtiques
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans, creada l’any 1932 amb la finalitat d’agrupar científics de diferents activitats.
Inicialment, reuní membres de la revista Ciència , vinculats a la Societat Catalana de Química, que es dissolgué en crear-se la filial corresponent, i científics del Servei Meteorològic de Catalunya Josep Estalella en fou el primer president El succeí Eduard Fontserè en els períodes 1933-35 i 1936-39, que en mantingué el caliu, com a president de la Secció de Ciències de l’Institut, fins el 1959, en què s’iniciaren de nou les activitats a la clandestinitat amb una nova junta presidida per AEsteve i Subirana Entre les seves activitats destacaren els cursos organitzats en collaboració amb la…