Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
equació diofàntica
Matemàtiques
Equació algèbrica els coeficients de la qual són nombres enters i en la qual hom tracta de determinar els valors enters de les variables que satisfan les dites equacions.
També s’estudien problemes diofàntics en el conjunt dels nombres racionals o en l’anell d’enters d’un cos
diàmetre
Matemàtiques
Corda que passa pel centre d’una figura (un cercle, una secció cònica, una esfera).
diagonalització
Matemàtiques
Conversió en forma diagonal de la matriu d’un endomorfisme d’un espai vectorial, mitjançant un canvi de base.
Per tal que la diagonalització sigui possible és necessari i suficient que hi hagi una base de l’espai formada per vectors propis o autovectors de l’endomorfisme
diagonalitzable
Matemàtiques
Dit d’un endomorfisme d’un espai vectorial que, en una determinada base, admet una matriu diagonal, és a dir, que admet diagonalització
.
binari | binària
determinant
Matemàtiques
Donada una matriu quadrada d’ordre
n, A=(a i j
)
, suma dels n
! termes
.
Aquestes termes corresponen a les diferents maneres de fer el producte de n elements de A de manera que n'hi hagui un, i només un, de cada fila i de cada columna Els n termes s’obtenen en fer totes les permutacions dels n subíndexs de columna 1,n mantenint fixos els índexs de fila el nombre r del terme és la signatura de la permutació k 1 k n El determinant de A acostuma a ésser representat tancant la matriu amb dues barres verticals El nombre n és l' ordre del determinant Un determinant pot ésser representat en termes dels elements i cofactors cofactor de qualsevol fila o columna de la…
teoria de categories
Matemàtiques
Teoria introduïda cap al 1940 pels matemàtics S. Eilenberg i S. MacLane, fonamentada sobre el concepte de categoria, i aplicada inicialment en la topologia algèbrica.
És utilitzada en tot aquell tipus de problema algèbric on hom té una estructura de base i un conjunt de propietats genèriques que no depenen de la realització en un objecte matemàtic concret, especialment en àlgebra homològica i geometria algèbrica
categoria
Matemàtiques
Estructura algèbrica composta per una família d’objectes matemàtics i per una família de morfismes entre aquests objectes, tal que satisfà les següents propietats.
per a tot parell X,Y d’objectes de la categoria existeix un conjunt Hom X,Y, anomenat conjunt de morfismes de X en Y, tal que HomX,Y = HomX’,Y’ si i només X=X’ i Y=Y’ i, per a tot triplet X,Y,Z d’objectes de la categoria, existeix una aplicació Hom Y,Z x HomX,Z→HomX,Z, anomenada composició de morfismes, que satisfà l’associativitat i l’existència d’una identitat a cada HomX,X és a dir, existeix un morfisme 1 x tal que per a tot f de HomX,X se satisfà Els objectes d’una categoria no han de formar necessàriament un conjunt, sino una classe així, per exemple, la categoria dels grups…
teoria de les catàstrofes
teoria de catàstrofes Les cinc catàstrofes elementals de codimensió menor que quatre
Física
Matemàtiques
Corpus teòric desenvolupat pel matemàtic francès René Thom d’ençà del 1972, i originat en l’intent de modelitzar els canvis discontinus que hom observa en la natura.
En molts sistemes, una petita variació quantitativa de les condicions inicials dóna lloc a una enorme diferència qualitativa en el comportament a llarg termini del sistema situació anomenada bifurcació de comportament Això és important per a l’estudi dels fenòmens d’estabilitat estructural, on cal que el sistema sigui insensible a petites pertorbacions En la teoria de les catàstrofes, aquest requeriment implica que el sistema dinàmic que modelitza el fenomen natural pugui ésser descrit localment per mitjà d’una de les set formes normals conegudes com a catàstrofes elementals , tot i que…