Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
digraf de De Brujin
digraf de De Brujin
Matemàtiques
Digraf B(d,D) que té per conjunt de vèrtexs totes les paraules de longitud D que es poden formar amb els d símbols diferents d’un alfabet i tal que una paraula és adjacent respecte a una altra si la primera sense el símbol inicial és igual a la segona sense el símbol final.
El digraf de De Bruijn és un digraf eulerià, d -regular, que té d elevat a D + 1 arcs Els digrafs de De Bruijn són útils en el disseny de grans xarxes d’interconnexió
corona esfèrica
corona circular
coordenades cilíndriques
coordenades cilíndriques
Matemàtiques
Coordenades (r,α,z) que fixen un punt P a l’espai a partir del peu de la perpendicular al pla XY, donant la distància r a l’origen d’aquest punt λ, l’angle α que forma amb l’eix X, i l’altura z de P sobre el mateix pla coordenat.
coordenades esfèriques
coordenades esfèriques
Matemàtiques
Tern de nombres (r, α, ß) que permeten localitzar un punt de l’espai, on r representa la seva distància a un origen O i α, ß la longitud i la latitud en una esfera de centre O i radi r.
coordenades polars
coordenades cartesianes al pla
Matemàtiques
Parell de nombres (r, α) que permeten localitzar un punt del pla, essent r la distància del punt a un punt fix (pol) i α l’angle que forma la recta que uneix el punt i el pol amb una semirecta fixa que passa pel pol i que és anomenada eix polar.
coordenades cartesianes
coordenades cartesianes al pla
Matemàtiques
En un espai euclidià, coordenades afins respecte d’una referència afí.
En el cas d’una referència, es diu que les coordenades són cartesianes rectangulars Així, tot punt del pla espai P s’identifica amb les seves coordenades x , y x , y , z on cada coordenada representa la projecció de P en l’eix corresponent d’acord amb la direcció dels altres eixos També s’usen referències no ortogonals coordenades cartesianes a l’espai
con
Matemàtiques
Superfície reglada generada per totes les rectes (generatrius) que passen per un punt dit vèrtex i per una corba (exterior al punt donat) dita directriu.
La superfície consta de dos fulls units pel vèrtex Es parla de con de revolució si la superfície cònica és engendrada per una recta que passa pel vèrtex i gira al voltant d’una altra recta que també hi passa, la qual és anomenada eix del con Les corbes obtingudes en tallar un con de revolució amb un pla que no passa pel vèrtex reben el nom de seccions còniques o, simplement, còniques Si el pla secant és parallel a una generatriu del con, la cònica rep el nom de paràbola en la resta de casos, el pla secant determina una ellipse o una hipèrbola, segons si el pla talla un full del con o tots…
complementari | complementària
Conjunt complementari (Ā) de A dins E
complement d’un angle
complement d’un angle
Matemàtiques
Angle que cal afegir a un angle donat per a aconseguir un angle recte.
compàs de reducció
compàs de reducció
Matemàtiques
Compàs que permet passar d’una mida a una altra de proporcional (canvi d’escala).