Resultats de la cerca

Format a Anglaterra, resideix, però, als EUA Ha fet importants treballs algebraics que li han permès demostrar finalment la certesa de la conjectura de Fermat ‘no hi ha nombres enters x,y,z que satisfacin la relació x n + y n = z n , quan n és major o igual a 3’

Es llicencià el 1967 a la Universitat de Barcelona, amplià estudis a l’institut Henri Poincaré de París i es doctorà el 1973 En 1968-80 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Politècnica de Catalunya Catedràtic a les universitats de Sevilla i Politècnica de València, on fou director de l’Escola d’Arquitectura, en 1982-95 fou rector de la Universitat de les Illes Balears, des d’on impulsà el trasllat de la majoria d’estudis al campus de la carretera de Valldemossa Secretari de la comissió executiva de la Caixa d’Estalvis de…

Graduat a la Universitat de Lund 1948, on tingué com a mestre Marcel Riesz, hi obtingué el doctorat l’any 1955 Posteriorment exercí la docència i la investigació a les universitats d’Estocolm, Stanford i Princeton Retornà a la Universitat de Lund l’any 1986, on es retirà deu anys després i en rebé el títol de professor emèrit La seva recerca se centrà en el camp de les equacions diferencials  parcials i desenvolupà una teoria general dels operadors diferencials que constitueix la base de la teoria de les equacions amb derivades parcials, per la qual rebé l’any 1962 la medalla Fields  Publicà…

Estudià a la Universitat de Kyoto, on es graduà en ciències l’any 1954, i obtingué un màster l’any 1956 L’any 1957, a instàncies d' Oscar Zariski , anà a Harvard, on es doctorà el 1960 Posteriorment fou successivament professor a les universitats de Brandeis i Columbia fins el 1968, que es reincorporà a la Universitat de Harvard El 1975 retornà al Japó i fou nomenat professor a l’Institut per a la recerca matemàtica de la Universitat de Kyoto, que dirigí entre el 1983 i el 1985, i on es jubilà 1991 En el període 1996-2002 fou president de la Universitat de Yamaguchi, i posteriorment director…

Graduat a la Universitat de Kyoto l’any 1975, es doctorà el 1978 amb una tesi sobre l’endomorfisme dels anells en variants abelianes Posteriorment fou professor assistent en aquesta universitat fins el 1980, que passà a la Universitat de Nagoya, on fou nomenat professor titular el 1988 L’any 1990 retornà a la Universitat de Kyoto, on ocupa una càtedra Des del 1977 ha estat professor visitant en diverses universitats dels EUA El seu interès se centra en la geometria algèbrica, i ha desenvolupat tècniques per tal de resoldre el problema de la classificació completa de les varietats algebraiques…

Es graduà l’any 1980 pel Williams College de Massachusetts i es doctorà l’any 1985 per la Universitat de Harvard Després de realitzar estudis postdoctorals ha estat professor a les universitats de Princeton 1987-90, Berkeley 1990-97 i, des del 1997, Harvard Ha treballat en el camp de la dinàmica complexa, una branca de la teoria del caos, demostrant el caràcter hiperbòlic d’una part del “grup Mandelbrot” Ha rebut el premi Salem 1991 i la Medalla Fields 1998 L’any 2007 fou elegit membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències

Llicenciat 1954 i doctorat 1960 a la Universitat de Barcelona, treballà al seminari matemàtic d’Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric sobre àlgebra i geometria diferencial Des del 1955 fou professor i catedràtic 1961-98 a la Facultat de Ciència, després de Matemàtiques, de la Universitat de Barcelona, i collaborà amb Josep Teixidor en la modernització dels mètodes de l’ensenyament de la matemàtica a l’Estat espanyol, amb els cursos explicats en aquesta universitat des del 1958 Fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques 1991-95 i membre fundador de l’Institut Menorquí d’Estudis

Estudià les equacions cúbiques i quadràtiques i d’altres, com la del tipus x n -1 = 0 per a tot n nombre primer Amb Lagrange elaborà mètodes per a resoldre equacions 1771, i són especialment importants els estudis sobre els determinants 1772 S'ocupà també de la mecànica i de l’acer

Professor de diversos collegis i de les universitats de Liverpool 1910, de Hong Kong 1912 i d’Hostel 1913-1915, féu importants aportacions a l’estudi dels invariants i de les equacions quadràtiques Escriví The Theory of Determinants, Matrices and Invariants 1960, Introduction to the Theory of Canonical Matrices 1961, etc

Ideà el concepte teòric d’una màquina calculadora universal, que és anomenada màquina de Turing Treballà especialment en el camp de la lògica matemàtica i s’interessà per la intelligència artificial La seva activitat fou fonamental per a desxifrar el codi Enigma alemany, fet que contribuí a posar fi a la Segona Guerra Mundial i a salvar milers de vides El 1952 fou condemnat per pràctiques homosexuals illegals a la Gran Bretanya fins el 1967, i per evitar la presó acceptà ser sotmès a una castració química La condemna l’obligà a abandonar la seva feina al Quarter General de Comunicacions del…