Resultats de la cerca

Germà de Joan Sales i Vallès Doctorat el 1946, obtingué dues vegades el premi Torres Quevedo del Centre Superior d’Investigacions Científiques pels seus treballs en el camp de les probabilitats Després els seus estudis derivaren cap a la lògica algèbrica i l’anàlisi aprofundida de les estructures algèbriques dels sistemes lògics Catedràtic d’estadística matemàtica i càlcul de probabilitats 1958, primer a la Universitat de Granada i des del 1961 a la de Barcelona, fou acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1976

Elaborà teories sobre el giroscopi, la difracció, els raigs X, els electrons metàllics, etc, però és conegut sobretot pel fet d’haver perfeccionat la teoria atòmica de Bohr amb la hipòtesi de les òrbites ellíptiques

Estudià els mètodes per a resolució dels problemes de la teoria matemàtica de l’elasticitat i la mecànica dels medis continus Ha publicat nombrosos llibres i articles que l’han fet mundialment conegut i famós

Professor a les universitats de Princeton i Berkeley, ha fet investigacions en topologia diferencial, anàlisi global i equacions diferencials quantitatives reeixí a provar la conjectura de Poincaré per a dimensions majors que quatre, i provà que hom pot girar una esfera a l’inrevés El 1966 li fou atorgada la medalla Fields

Inicià la seva formació com a matemàtic a Kíev i enginyer a Munic s’interessà posteriorment per l’economia política i el dret Collaborà amb l’Institut Central de Meteorologia 1931-34 i des del 1934 amb l’Institut Matemàtic de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS L’obra per la qual és més conegut és l’article sobre la teoria del comportament del consumidor 1915, en el qual estableix les relacions existents entre els preus, la renda i el consum i, en especial, la juxtaposició de l’efecte renda i l’efecte substitució, ocasionada per la modificació del preu d’un bé Aquesta acció acumulativa fou…

Treballà especialment en el camp de la resolució de les equacions diofàntiques, en el de l’estudi axiomàtic dels enters naturals i en el de la caracterització dels automorfismes de les àlgebres simples En lògica, contribuí al desenvolupament de la teoria intuïcionista

Estudià les obres dels grecs i publicà diversos tractats basats en aquestes Traduí els Elements d’Euclides 1756 i escriví Selectionum conicarum 1735, seguint l’estil d’Apolloni

Fou professor a Woolwich 1743 Estudià les funcions trigonomètriques, les probabilitats, les sèries, les equacions transcendents, etc És conegut sobretot per la seva regla per al càlcul aproximat de superfícies limitades per una corba

Contribuí a la teoria de conjunts, a la de nombres, a la topologia especialment a la topologia de conjunts de punts, on introduí les anomenades corbes de Sierpiński , al fonament lògic de la matemàtica, etc Autor de més de 600 obres, donà un gran impuls a l’escola de Varsòvia

Es graduà en matemàtiques i enginyeria elèctrica a la Universitat de Michigan 1936, i posteriorment amplià estudis al MIT, on es doctorà en matemàtiques 1940 i collaborà amb Vannevar Bush en l’estudi de l’aplicació de l’àlgebra de Boole a la commutació de circuits elèctrics Compaginà la recercà als Bell Laboratories 1941-72, on durant la Segona Guerra Mundial treballà en criptografia i el desenvolupament de sistemes antimíssils, i la docència al MIT 1958-78 És el creador de la moderna teoria de la informació , basada en el dígit binari bit com a unitat elemental d’informació En la seva obra…