Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
error
Física
Matemàtiques
Diferència entre el resultat de la mesura experimental d’una magnitud i el seu valor real (error absolut).
Els errors són de dos tipus sistemàtics , que procedeixen d’imperfeccions en les escales dels aparells de mesura i que poden ésser reduïts comprovant prèviament els calibratges, i accidentals , que són deguts a les limitacions naturals dels sentits de l’observador, sobretot de la vista i l’oïda Per a acotar-los hom repeteix una mesura diverses vegades Els valors mesurats x i presenten una desviació entorn del valor mitjà, x m , que hom pren com a millor valor Si hom dibuixa la gràfica de les desviacions en funció de les freqüències, obté la corba de campana o de Gauss , en la qual el pendent…
esperança matemàtica
Matemàtiques
Valor mitjà que pot prendre una variable aleatòria X definida en un espai de probabilitat (Ω, Q, P).
És la integral definida E X = ∫ XdP de la funció X relativament a la probabilitat P En el cas discret si on X i són valors reals i I A i els indicadors d’una partició { A i ,,A n } de l’espai, l’esperança pren el valor L’ esperança condicionada d’una variable aleatòria X , donat un esdeveniment A , és la integral definida
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Emblema de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Matemàtiques
Astronomia
Física
Química
Geologia
Biologia
Tecnologia
Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.
Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…
papir d’Akhim
Matemàtiques
Papir escrit en grec entre els segles V i VIII aC.
És molt semblant al papir de Rhind, la qual cosa posa de manifest que les tècniques del papir de Rhind es mantingueren durant segles Hom el coneix també amb el nom de papir del Caire
sèrie
Matemàtiques
Suma indicada d’un conjunt finit o infinit ordenat de termes.
La teoria de sèries s’ocupa especialment del cas infinit numerable Així, una sèrie és donada per una successió de nombres a₁ , a₂ , , a n , on a n és dit terme general n -èsim de la successió i una successió associada formada per les sumes parcials a₁ , a₁ + a₂ , a₁ + a₂ + a₃ , , a₁ + + a n , Simbòlicament hom representa una sèrie per , o bé a₁ + a₂ + a n + Si la successió de sumes parcials és convergent cap a un límit S , hom diu que la sèrie és convergent i de suma S En cas de no existir aquest límit, la sèrie és dita divergent Una sèrie és dita positiva o negativa segons que tots…
godelització
Matemàtiques
Tècnica introduïda per Kurt Gödel l’any 1931 que consisteix a reduir a nombres naturals les paraules i frases d’un cert llenguatge.
Si hom disposa d’un cert llenguatge L = { a 1 ,, a n } i a cada símbol a i li associa un cert nombre senar g a i per exemple, g a i = 2 i + 1 i, a cada paraula , on cada és una de les lletres a j ∈ L , el nombre , on p r és el r -èsim nombre primer Ara hom pot estendre aquesta tècnica a frases, on cada OOO és una de les lletres
baricentre

Baricentre
© Fototeca.cat
Matemàtiques
En un triangle, punt d’intersecció de les tres mitjanes.
És el centre de gravetat del triangle i dista de cada vèrtex les dues terceres parts de la mitjana corresponent
autovalor
Matemàtiques
En un endomorfisme f d’un espai vectorial, valor numèric λ per al qual existeix un vector no nul v (autovector) tal que f(v) = λv.
En espais de dimensió finita, els autovalors coincideixen amb els zeros del polinomi característic, és a dir, amb els valors numèrics λ tals que det A - λI = 0, on A és la matriu de l’endomorfisme f i la I la matriu identitat
autovector
Matemàtiques
En un endomorfisme d’un espai vectorial, qualsevol dels vectors no nuls sobre els quals l’endomorfisme actua com a homotècia.
Són vectors v no nuls tals que per a l’endomorfisme f satisfan la condició f v = λ v per a un cert nombre λ, dit autovalor o valor propi associat a v
bijectiu | bijectiva
Matemàtiques
Dit de l’aplicació d’un conjunt en un altre que és alhora injectiva i exhaustiva.