Resultats de la cerca

Fou professor al Caius College de Cambridge Investigà en diversos camps de la física matemàtica, com l’òptica, la mecànica dels fluids, la teoria del potencial a la qual donà aquest nom, etc Escriví Essay on the Application of Mathematical Analysis to the Theory of Electricity and Magnetism 1828

Inventà el primer heliòstat 1719, elaborà una teoria sobre els xocs dels cossos, perfeccionà les màquines pneumàtiques i ideà l’anella que duu el seu nom per a demostrar la dilatació dels sòlids anella de Gravesande

Director de la biblioteca d’Alexandria La part principal de la seva obra són els escrits sobre astronomia, matemàtiques i geografia Mesurà la circumferència terrestre amb un error d’uns 90 km respecte a les estimacions actuals, i també l’obliqüitat de l’eclíptica per mitjà de l’observació de la diferència existent entre les altures del Sol durant els solsticis d’estiu i d’hivern Estudià el problema de la duplicació del cub i inventà un sistema mecànic per tal d’obtenir, donats dos segments, llur mitjana proporcional Ideà l’anomenat garbell d’Eratòstenes , que proporciona el mètode per a…

Ocupà la càtedra de geometria a la Universitat de Roma 1922-46 Els seus treballs matemàtics més importants fan referència a l’estudi de les superfícies algèbriques des del punt de vista geomètric Traductor dels Elements d’Euclides 1925-36 i de texts de Demòcrit 1948 a l’italià, dedicà nombrosos treballs a la història de la ciència, especialment de les matemàtiques i la lògica, i als problemes metodològics vinculats amb el pensament científic És autor de Problemi della scienza 1906, Per la storia della logica 1922, Lezioni sulla teoria delle superficie algebriche 1932, Compendio di storia del…

Donà el valor de 24° a l’obliqüitat de l’eclíptica, valor que fou acceptat a Grècia fins al posterior refinament d’Eratòstenes Calculà el valor de l' any gran menor nombre d’anys, que coincideix amb un nombre exacte de llunacions, o mesos sinòdics, i en determinà el valor de 59 anys, corresponent a 730 llunacions Treballà en alguns problemes de geometria i plantejà la diferenciació entre problema i teorema Eudem, deixeble d’Aristòtil, li atribueix la divisió del zodíac en dotze parts o signes, però segurament aquesta és molt anterior i es remunta a la tradició astronòmica egípcia o babilònica

Deixeble de Le Play i Quetelet, a París, començà els seus estudis d’estadística tractant dels pressuposts familiars Fou director de l’institut prussià d’estadística 1860-82, i publicà Der Wert des Menschen ‘El valor de l’home’, 1883 El 1857 exposà l’anomenada llei d’Engel , anàlisi de la variació en la demanda dels consumidors a mesura que augmenten llurs nivells de renda dels quatre pressupòsits enunciats, explicats en aquest estudi, n'hi ha dos els que determinen que una proporció decreixent dels ingressos sigui destinada a béns de primera necessitat i que hom en despengui en béns diversos…

Deixeble de Gauss, l’any 1816 fou nomenat astrònom de l’observatori de Gotha Més tard esdevingué director de l’observatori de Berlín i professor de la Universitat d’aquella mateixa ciutat Els seus treballs més importants es relacionen amb l’estudi dels cometes Calculà els elements de l’òrbita d’una sèrie de cometes observats entre el 1680 i el 1818 i demostrà que corresponien a un mateix cos celeste, que després batejà amb el propi nom També calculà la parallaxi solar a partir de les dades obtingudes gràcies als passos de Venus davant el Sol, que s’esdevingueren els anys 1761 i 1769

Investigà sobre la teoria dels nombres, les funcions ellíptiques i els determinants Demostrà el teorema general de representació de nombres mitjançant una suma de quadrats i descobrí el criteri d’irreductibilitat que duu el seu nom

Fou professor a Londres 1890 i a Oxford 1891 Relacionà utilitarisme i economia des de la seva primera obra New and Old Methods of Ethics , 1877 Aplicà les matemàtiques a les ciències socials Mathematical Psychics , 1881 i desenvolupà el concepte de corba d’indiferència i la mesura de la utilitat Fou president de la Royal Statistical Society 1912

Estudià a la Universitat de Manchester i en el Trinity College de Cambridge L’any 1906 fou nomenat director assistent del Royal Observatory de Greenwich, i l’any 1913 esdevingué professor d’astronomia i filosofia experimental de la Universitat de Cambridge L’any 1914 fou nomenat director de l’observatori de la universitat, càrrec que mantingué fins a la seva mort De l’any 1921 al 1923 presidí la Royal Astronomical Society Entre els seus estudis més importants es destaquen unes investigacions teòriques sobre el moviment, l’estructura interna i l’evolució dels estels Investigà també teòricament…