Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
paracentral
Matemàtiques
Dit de la corba tal que, si un punt pesant sotmès a la gravetat es mou sobre ella, el dit punt s’allunya del centre de la corba, o s’hi acosta, distàncies iguals en temps iguals.
paraboloide
Matemàtiques
Superfície de segon grau o quàdrica que, en ésser tallada en qualsevol dels seus punts per un pla adequat, dóna una paràbola.
osculador | osculadora
Matemàtiques
Dit de la corba o la superfície que, en un punt determinat, té el major contacte possible amb una altra corba o superfície.
Matemàticament, el pla osculador d’una corba guerxa és definit com el pla que adopta la posició límit dels plans determinats per tres punts veïns de la corba quan dos d’ells tendeixen a l’altre Si r = r t és l’equació paramètrica de la corba, l’equació del pla osculador en el punt r - r t 0 × r ´ t 0 r ´´ t 0 = 0, on les primes indiquen derivades temporals En les corbes planes, el pla osculador es redueix al pla de la corba L' esfera osculadora d’una corba guerxa és definida com l’esfera que adopta la posició límit de les esferes determinades per quatre punts de la corba quan tres d’…
osculació
Matemàtiques
Contacte d’una corba o una superfície amb una corba o una superfície osculadora.
polítop
Matemàtiques
Conjunt de punts de l’espai ℝn limitat per hiperplans.
La noció de politop generalitza la de polígon i la de políedre De fet, els politops de ℝ 2 són els polígons i els politops de ℝ 3 són els políedres Un exemple de politop a ℝ 4 és el tesseractis , que és l' hipercub de quatre dimensions
polinomi
Matemàtiques
Suma formal de productes de nombres, anomenats coeficients (reals, complexos o, més generalment, elements de qualsevol anell) per elements anomenats variables (generalment denotats per x, y, z, etc), als quals hom atribueix només les propietats algèbriques més simples.
Usant aquestes propietats hom defineix la suma i el producte de polinomis, de manera que els polinomis de n variables formen una àlgebra Substituint les variables per nombres hom obté una funció anomenada funció polinòmica
polígon
Elements d’un polígon (dalt); polígon inscrit en un cercle (baix esquerre); polígon circumscrit a un cercle (baix dreta)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Figura plana i tancada formada per segments rectes.
P 1 P 2 , P 2 P 3 , P n - 1 P n , i P n P 1 , són anomenats costats del polígon, essent els punts P 1 , P 2 , , P n , amb n ≥3, els anomenats vèrtexs del polígon Una diagonal del polígon és el segment recte que uneix dos vèrtexs no correlatius La porció de pla que és envoltada pels costats constitueix l' interior del polígon Els angles determinats per cada parell de costats adjacents, i que són a l’interior, són dits angles interiors del polígon Un polígon és convex si cada angle interior és menor o igual a 180° Un polígon és còncau si no és convex, és a dir, si almenys existeix un angle…
polhòdia
Física
Matemàtiques
Corba que descriu sobre l’el·lipsoide el punt de contacte d’un el·lipsoide d’inèrcia amb el pla en què aquest roda.
Geomètricament, és definida pels punts de l’ellipsoide en què el pla tangent equidista del centre de l’ellipsoide El pol terrestre descriu una polhòdia sobre la superfície del planeta, a causa del moviment de precessió de l’eix de rotació de la Terra al voltant de l’eix d’inèrcia