Resultats de la cerca
Es mostren 3271 resultats
nombres de Fermat
Matemàtiques
Nombres, Fn, definits per l’expressió (per a n = 1,2,3,...).
El 1640 Fermat cregué que aquests nombres eren primers, però l’any 1740 Euler donà una descomposició per a F 5 = 4 294 967 297, com a producte de 641 per 6 700 417, i posteriorment hom ha demostrat que per a n tal que 5 ≤n≤17 , F n no és primer, i que d’altres nombres de Fermat, com F 1 9 4 5 , F 3 3 1 0 i F 6 5 3 7 són descomponibles El 1796 Gauss demostrà que els únics polígons regulars que hom pot construir amb regle i compàs són els que tenen un nombre de Fermat de costats
gran teorema de Fermat
Matemàtiques
Teorema segons el qual l’equació xn + yn = zn (n essent un nombre enter major de 2) no té solució entera distinta de la x = y = z = 0.
Fermat afirmà que havia trobat una demostració tot llegint un llibre de Diofant El 1983, l’anomenada conjectura de Fermat fou provada per a n≤ 125 000, i el 1995 el teorema fou resolt pel matemàtic anglès, resident als EUA, Andrew John Wiles
tribu de Borel
Matemàtiques
En un espai topològic E, tribu generada pels oberts de E.
A la recta real ℝ, tribu generada per tots els intervals oberts de ℝ
conjunt de Borel
Matemàtiques
Qualsevol conjunt que pugui ésser obtingut a partir d’una col·lecció numerable de conjunts oberts o tancats a la recta real mitjançant un seguit numerable d’operacions d’unió, d’intersecció o de compleció.
teorema de Borel-Lebesgue
Matemàtiques
Teorema segons el qual en un espai normat de dimensió finita E, els tancats fitats són les parts compactes de E.
Així, a la recta real ℝ, els compactes són les unions finites d’intervals tancats
axioma de Borel-Lebesgue
Matemàtiques
Propietat d’un espai topològic E que se satisfà quan de tot recobriment obert de E hom pot extreure un subrecobriment finit.
Un espai topològic que satisfà l’axioma de Borel-Lebesgue és anomenat espai compacte
teorema de Borel-Cantelli
Matemàtiques
Teorema referent a la intersecció E d’una infinitat numerable d’esdeveniments Ei, de probabilitats respectives Pi, que estableix que si la sèrie ΣPi convergeix, la probabilitat que es realitzi una infinitat d’aquests esdeveniments Ei és nul·la.
Si, a més, aquests esdeveniments són independents dos a dos, és a dir, tals que Pr E i ⋂ E j = Pr E i x Pr E j , la convergència de la sèrie és no tan sols suficient, sinó també necessària
fórmula de Leibniz
Matemàtiques
Fórmula per a calcular la derivada enèsima del producte de dues funcions u i v.
La fórmula és on n m és un nombre combinatori combinació
pi
Matemàtiques
Lletra grega adoptada per a representar la raó constant que hi ha entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre: 3,141592....
Les fórmules de càlcul són longitud de la circumferència, 2πR àrea del cercle, πR 2 àrea de l’esfera, 4πR 2 volum de l’esfera, Pi és inicial del mot grec περιφέρεια ‘circumferència’ L’ús d’aquesta lletra grega per a designar la relació entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre es remunta solament al segle XVII, i es generalitzà a partir de la publicació de l’obra d’Euler Introductio in analysim infinitorum el mateix Euler i J Bernoulli usaren P i c , respectivament, com a símbol representatiu A Egipte s'havien fet aproximacions empíriques del valor de π Fou Arquimedes qui…
postulats d’Euclides
Matemàtiques
Conjunt de cinc principis axiomàtics exposats per Euclides en l’obra Elements, en els quals fonamentà la seva geometria.
Són els següents donats dos punts qualssevol, hom pot traçar una recta que els uneix tota línia recta finita es pot prolongar indefinidament donat un punt qualsevol, hom pot traçar una circumferència amb radi arbitrari i centre en el punt esmentat tots els angles rectes són iguals entre ells i, finalment, donada una recta i un punt exterior, hom només pot traçar per aquest una recta parallela a la recta donada