Resultats de la cerca

Collaborà amb el grup teatral de la Penya Cultural Barcelonesa Emigrat el 1956 a l’Argentina, país on s’establí, hi treballà a l’Editorial Poseidón, de Joan Merli Desenvolupà una prolífica tasca com a traductor de l’anglès al català que el convertí en un dels principals introductors de la literatura anglosaxona dels segles XIX i XX a Catalunya W Faulkner, E Hemingway, A Burgess, DH Lawrence, H James, L Durrell, A Nin, S Maugham, R Kipling, P Bowles, H Miller, J Austen, etc Rebé el premi de traducció de la Generalitat per la seva versió de La fira de les vanitats , de W Thackeray 1986 i el…

Professor de matemàtiques a la Universitat de Sant Petersburg 1853-80, fou també associé étranger de l’Institut de France i membre de la Royal Society de Londres Es destacà per les seves investigacions sobre la teoria dels nombres, el càlcul de probabilitats i alguns temes d’anàlisi teoria de les integrals, formes quadràtiques, convergència de les sèries de Taylor, etc Elaborà la teoria de les sèries de polinomis que porta el seu nom

Membre de l’acadèmia de Ciències de l’URSS, collaborà en la teoria soviètica de l’aplicació de la programació lineal al càlcul de la planificació econòmica Fou guardonat amb el premi Nobel d’economia l’any 1975, conjuntament amb l’economista americà Tjalling Koopmans , per llurs aportacions a la teoria de l’assignació òptima dels recursos econòmics i per la formulació de la teoria econòmica moderna

Deixeble d’IM Gelfand, el 1978 li fou atorgada la medalla Fields per les seves demostracions de les conjectures de Selberg 1972 i de P'ateckij-Shapiro 1974 Ha treballat, sobretot, amb els anomenats grups de Lie, eines algèbriques i topològiques amb importants aplicacions a la física, la química i la cosmologia

Fou un dels membres més destacats de l’escola de matemàtics russos dedicats a l’estudi de la teoria de probabilitats Treballà especialment en la llei dels grans nombres, i analitzà els processos estocàstics, els quals considerà com una cadena de proves, que ha estat anomenada cadena de Markov Aplicà els seus coneixements matemàtics a la lingüística anàlisi de Markov per a estudiar la freqüència dels mots i de llurs encadenaments

Deixebla de Weierstrass i dotada d’un gran talent, es dedicà sobretot a l’anàlisi matemàtica, on féu notables aportacions a l’estudi de les equacions en derivades parcials i mostrà com la teoria de funcions pot ésser aplicada a problemes de física Escriví també algunes novelles

En el seu llibre Algebra ili isčislenie konečnykh ‘Àlgebra, o càlcul de finits’, 1834 presentà un mètode original per a calcular arrels complexes El 1835 publicà Novyje Načala geometrij s polnoj teorija paralllelnykh ‘Nous principis de la geometria amb una teoria completa de parallels’, on, en negar la possibilitat del cinquè postulat d’Euclides, donà lloc a una geometria no euclidiana, els detalla i les aplicacions de la qual exposà en Pangeometrija 1855

Tingut per heterodox, fou el pensador més original del judaisme medieval, després de Maimònides Escriví cinc llibres de matemàtiques i un de lògica i fou un dels primers a escriure sobre trigonometria plana En astronomia enginyà nous aparells, als quals dedicà un poema Comentarista del Pentateuc i d’una dotzena més de llibres bíblics, de la Isagoge de Porfiri i d’obres d’Aristòtil, a la seva obra principal, Milḥamot Adonay ‘Les guerres del Senyor’, sobre la filosofia de la religió, s’inclina vers l’aristotelisme

Deixeble de Leibniz i de Johann Bernoulli, donà a conèixer el càlcul diferencial i integral inventat per Leibniz i establí la regla que duu el seu nom Amb una prosa elegant i didàctica, escriví Analyse des infiniment petits pour l’intelligence des lignes courbes 1696

Membre de l’orde de Montesa 1557, lloctinent del darrer mestre Pere Lluís Galceran de Borja, comanador de Perpunxent 1579 i primer lloctinent general de Montesa en revertir l’orde a la corona 1593 Fou un autor amb gran predicament a la seva època La seva producció literària, tota en llatí, fou publicada pòstumament i manifesta la seva vinculació a l’esperit de la Contrareforma Cal destacar  Operum poeticorum  Madrid 1600 Barcelona 1624, amb poemes afegits València 1627, només els epigrames, dividida en set parts, conté epigrames sovint amb mètrica artificiosa, poesies líriques, elegies,…