Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
àlgebra universal
Matemàtiques
Té com a objecte l’estudi de les operacions finitàries definides en un conjunt, amb l’objectiu de trobar i desenvolupar les propietats que tenen en comú estructures algèbriques diverses, com ara anells, cossos, àlgebres de Boole, reticles, grups, etc.
Aquesta teoria, la inicià Garret Birkhoff a l’entorn del 1930 i fou consolidada després de la Segona Guerra Mundial per Alfred Traski, Leon Henkin i Abraham Robinson, entre d’altres
àlgebra computacional
Matemàtiques
Branca molt recent de la matemàtica computacional que té com a objecte fonamental trobar eines de resolució de problemes algèbrics de forma sitemàtica, ràpida i fiable i també trobar eines algèbriques que permetin als ordinadors la manipulació de fórmules.
àlgebra tensorial
Matemàtiques
És, dins de l’àlgebra abstracta, una construcció d’una àlgebra associativa T(E) partint d’un espai vectorial V.
Sigui E un espai vectorial sobre un cos commutatiu K , per a cada parella p , q de nombres naturals, existeix una aplicació bilineal única T pq de T p E X T q E en T p+q E tal que, per a tot element x 1 ,, x p d’ E p i tot element x p+1 ,, x p+q d’ E q , T pq x 1 OOOoooOOO x p , x p+1 OOOoooOOO x p + q = x 1 OOOoooOOO x p+q , on T n E és la potència tensorial n -èsima d E Les aplicacions bilineals T pq defineixen sobre l’espai vectorial una estructura de K -àlgebra graduada És l’àlgebra tensorial de l’espai vectorial E i és designat T E
àlgebra sincopada
Matemàtiques
Fase intermèdia entre la fase retòrica i la fase simbòlica en el desenvolupament històric de l’àlgebra.
àlgebra simbòlica
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques en la qual l’expressió ve donada completament amb símbols.
àlgebra no commutativa
Matemàtiques
Part de l’àlgebra, entesa com a teoria de les estructures algèbriques, que estudia precisament aquelles estructures algèbriques en les quals l’operació fonamental no és pas commutativa.
Principalment es preocupa de la teoria de grups
àlgebra multilineal
Matemàtiques
Àlgebra l’objectiu principal de la qual és l’estudi de les formes multilineals, que són, de fet, les generalitzacions naturals de les formes lineals.
Fou iniciada l’any 1900 per Ricci i Levi-Cività i trobà el seu impuls amb la creixent importància que el càlcul tensorial adquirí amb la teoria de la relativitat
àlgebra homològica
Matemàtiques
Teoria que permet, en particular, de mesurar de quina manera les propietats dels mòduls s’allunyen de les dels espais vectorials.
Un dels temes principals de l’àlgebra homològica és l’estudi dels functors exactes Històricament, aquesta teoria troba les fonts en els càlculs algèbrics provinents de les teories de l’homologia i l’homotopia en espais topològics Aquesta teoria esdevingué autònoma l’any 1955 amb els treballs de S Eilenberg, H Cartan i A Grothendieck
àlgebra graduada
Matemàtiques
Àlgebra sobre un cos, altrament conegut com R-àlgebra, en la qual hi ha una noció consistent del pes d’un element. La idea és que els pesos dels elements se sumin quan es multipliquen els elements tot i que ha de permetre l’addició ‘inconsistent’ de diversos pesos.
Àlgebra E sobre un cos commutatiu K que és suma directa d’una successió de subespais { E n n ∈ ℕ } i, per a cada parella p , q de nombres naturals, el producte d’un element d’ E p per un element d’ E q pertany a E p+q
àlgebra exterior
Matemàtiques
Sigui E
un espai vectorial sobre un cos commutatiu K
i sigui J
l’ideal graduat de l’àlgebra tensorial T
( E
) engendrada pels elements de la forma x
OOO x
, amb x
∈ E
; l’àlgebra graduada quocient T
( E
) /J
és anomenada àlgebra exterior de l’espai vectorial E
i sovint hom la designa OOO ( E
).