Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
àlgebra de successos
Matemàtiques
És una família, no buida, A
de parts d’Ω tal que, per a cada A
∈ A
,Ω − A
∈ A
i, per a cada parella, A 1
, A 2
∈ A
, A 1
⋂ A 2
∈ A
.
Cada un dels elements A ∈ A és anomenat un succés de l’àlgebra A A voltes hom considera famílies en les quals, per a cada collecció numerable Són anomenades Ϭ-àlgebres de successos
àlgebra de Lie
Matemàtiques
Estructura algebraica l’ús principal de la qual resideix en l’estudi d’objectes geomètrics com ara grups de Lie i varietats diferenciables.
Àlgebra E tal que la seva llei de composició x , y compleix les dues propietats següents per a tot x ∈ E , x , x = 0 i, per a cada terna x , y , z ∈ E , x , y , z + y , z , x + z , x , y = 0 Un exemple d’àlgebra de Lie el constitueix l’espai ℝ 3 dotat del producte vectorial L’estudi d’aquestes àlgebres és important per a l’estudi dels grups de Lie, ja que, a cada grup de Lie, se li pot associar una àlgebra de Lie
àlgebra commutativa
Matemàtiques
Part de l’àlgebra que estudia les propietats dels anells commutatius i dels objectes que es relacionen amb ells (ideals, mòduls, etc.).
L’àlgebra commutativa engloba problemes provinents de la teoria de nombres i de la geometria algèbrica Aquests problemes tenen com a referencial bàsic una classe concreta d’anells
criptografia
Matemàtiques
Aplicació de tècniques matemàtiques que permeten xifrar i desxifrar missatges, de manera que només pugui ésser interpretat pel receptor al qual van adreçats.
Hi ha diferents estratègies per a xifrar la informació, però gairebé totes consisteixen a modificar algun paràmetre de la comunicació segons una seqüència pseudoaleatòria coneguda per l’emissor i pel receptor La seqüència és pseudoaleatòria en aquest sentit el receptor que desconeix la clau amb què ha estat generada interpreta que és del tot aleatòria, mentre que aquell que sí que la coneix pot reproduir la seqüència amb una certa facilitat El xifratge de la informació s’estén a tot tipus de comunicació que requereixi un cert grau de seguretat i als sistemes de radiodifusió de pagament La…
sistema d’equacions lineals
Matemàtiques
Conjunt d’equacions lineals de les quals interessen les solucions comunes.
Un sistema d’aquest tipus és anomenat compatible si admet solució, i incompatible en el cas contrari Un sistema compatible és determinat si la solució és única, i indeterminat si, per contra, hi ha infinites solucions Els sistemes d’equacions lineals són anomenats no homogenis si els termes independents b 1 , b m no són tots nuls, i homogenis en el cas contrari La regla de Cramer permet, mitjançant l’ús dels determinants, de resoldre els sistemes de 3 equacions amb 3 incògnites té solució on és el determinant del sistema, que ha d’ésser no nul
ordre d’una equació diferencial en derivades parcials
Matemàtiques
Ordre de la derivada parcial de major ordre que apareix en l’equació.
xarxa
Matemàtiques
Aplicació d’un conjunt dirigit en un conjunt qualsevol, essent un conjunt dirigit un conjunt ordenat segons una relació reflexiva, transitiva i filtrant superiorment.
Tota successió és una xarxa x 1 , x 2 , x 3 , , on el conjunt dirigit utilitzat per a fer l’índex dels elements és el dels nombres naturals En anàlisi, la convergència per xarxes generalitza la seqüencial
matriu wronskiana (de n funcions)
Matemàtiques
Donades n funcions d’una variable real, f1,...,fn, matriu que té a la primera fila les funcions donades, i a les (n—1) files restants, les (n—1) primeres derivades: .
Rep el seu nom del matemàtic J M H Wroński