Resultats de la cerca

Membre fundador del grup francès Nicolas Bourbaki Treballàt en moltes parts de les matemàtiques actuals topologia general, espais vectorials topològics, grups clàssics, història, didàctica de les matemàtiques Publicà nombrosos articles i llibres Cal destacar els Éléments de géometrie algèbrique , una obra monumental elaborada amb la collaboració d’A Grothendieck, i els Éléments d’Analse El seu esperit impregnà els professors de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona en el període dels anys seixanta

Estudià amb L Brunschvicg i fou professor 1941 a la Sorbona Estudià la teoria de conjunts i els problemes derivats de la seva axiomatització, i s’interessà també per la gènesi de les teories científiques Participà en la resistència i fou afusellat pels nazis Entre les seves obres cal esmentar Méthode axiomatique et formalisme 1937, Remarques sur la formation de la théorie abstraite des ensembles 1938 Pòstumament fou publicada Sur la logique et la théorie de la science 1947

Fou nomenat metge de cambra d’Enric II 1547 Introduí diferents termes en fisiologia i patologia i determinà l’apendicitis i el peristaltisme 1542 Féu la primera descripció de l’endocarditis, i en termes generals, a part els seus tractats de matemàtiques i d’astronomia, establí un nou criteri en medicina prenent com a base la medicina de Galè i la medieval

Participà, com a militar, a la campanya de Rússia i fou fet presoner i internat a Saratov, on treballà per establir les bases de la geometria projectiva Féu també importants estudis i treballs en mecànica La seva obra principal és Traité des propriétés projectives des figures 1822

Doctorat a la Sorborna 1951, fou catedràtic d’àlgebra i geometria en el Collège de France 1956-94, on és professor honorari La seva obra ha influït en el desenvolupament de la topologia algebraica, l’àlgebra, la geometria algebraica i, sobretot, la teoria de nombres Ha estat distingit amb la medalla Fields 1954, pels seus treballs en la teoria dels espais analítics complexos, el premi Balzan 1985, la medalla d’or del Centre National de Recherche Scientifique 1987, el premi Wolf 2000 i el primer premi Abel de l’Acadèmia de les Ciències de Noruega 2003

Féu un gran nombre d’investigacions sobre geometria diferencial i establí el tríedre i les fórmules que duen el seu nom tríedre de Frenet

Fou professor a l’École Centrale de Beauvais, al Collège de France i a la facultat de ciències de París El 1803 estudià sistemàticament les pluges de meteorits i en fixà l’origen extraterrestre El 1804 féu, amb Gay-Lussac, la primera ascensió en globus amb finalitats científiques El 1806 acompanyà Francesc Aragó als Països Catalans per continuar-hi la mesura de l’arc del meridià de París, interrompuda a la mort de Pierre Méchain Estudià la conductivitat calorífica, la propagació del so en els sòlids i els fenòmens de polarització de la llum en els líquids El 1820 establí,…

Escriví indistintament en llengua francesa i en llengua alemanya És autor, entre altres obres, de Photometrie , on féu una exposició de noves tècniques per a mesurar la intensitat de la llum, de Pyrometrie , en la qual exposà el concepte de “zero absolut”, i de Zur Theorie der Parallellinien , on insinuà la possibilitat de geometries no euclidianes Establí la fórmula que duu el seu nom sobre les radiacions lluminoses i estudià el moviment parabòlic dels cometes Fou un dels primers a demostrar la irracionalitat de π Per l’obra Novum organum és considerat un precursor del…

La major part dels seus treballs es desenvoluparen en el camp de la geometria Publicà memòries sobre l’estudi de les superfícies ortogonals 1864-66, equacions diferencials de segon ordre en derivades parcials 1870 —per a les quals proposà un nou mètode d’integració—, aproximació de funcions, funcions discontínues, etc Una de les seves obres més importants, Leçon sur la théorie générale des surfaces et les applications géométriques du calcul infinitésimal 4 volums, 1887-96, constitueix una síntesi dels treballs duts a terme en els camps de la geometria i del càlcul durant el s XIX A Sur una…

Escriví un Essai sur une manière de représenter les quantités imaginaires París, 1806, on establí els diagrames que fan correspondre a cada nombre complex un vector del pla, coneguts per diagrames d’Argand Aplicà aquest mètode a la demostració del teorema fonamental de l’àlgebra