Resultats de la cerca

Començà estudiant medicina, però es decantà molt aviat per les matemàtiques Fou deixeble del seu germà Jakob, que l’inicià en l’obra de Leibniz, de la qual fou propagador Estigué a París 1690-95, on redactà un curs de càlcul per al marquès de L’Hôpital hom creu que la coneguda regla de L’Hôpital és deguda a Johann Bernoulli El 1691 determinà les tangents i els radis de curvatura de moltes corbes planes i donà el primer exemple de coordenades polars Fou professor a Groningen 1695-1705 i, des de la mort del seu germà Jakob, a Basilea 1705, on fou mestre d’Euler Proposà i resolgué…

Estudià el càlcul de variacions, que aplicà a la geometria diferencial Participà activament en la definició de la teoria general de la integració

Ingressà a la Universitat de Leipzig, i el 1450 es traslladà a Viena per estudiar amb Peurbach Més tard anà a Itàlia a perfeccionar el grec amb el cardenal Bessarió, per tal de completar la traducció al llatí de l' Almagest , iniciada per Peurbach Müller inclogué en aquesta traducció un prefaci amb una sèrie d’argumentacions defensant la immobilitat de la Terra El 1471 s’establí a Nuremberg, on l’any següent pogué observar el pas d’un cometa molt brillant, probablement el cometa de Halley, i descriví en un opuscle les seves observacions Bisbe de Ratisbona 1475, aquest any fou cridat a Roma…

Fou professor a Helmstedt 1788-1810 i a Halle 1810-25 Estudià i desenvolupà la teoria de les equacions diferencials en derivades parcials i continuà l’obra de Jacobi Publicà Disquisitiones analyticae 1797 i Observationes ad Euleri institutiones calculi integralis , entre altres obres

Fou director de l’observatori de Göttingen En 1753-61 féu nombroses observacions dels moviments de la Lluna, publicades pòstumament el 1770 També elaborà un catàleg estellar d’un miler d’estels zodiacals El 1761 establí una fórmula per tal de poder calcular i corregir les desviacions instrumentals

El 1885 obtingué empíricament la fórmula que determina les longituds d’ona de les ratlles de la sèrie de Balmer , fórmula que, interpretada per Niels Bohr, inspirà l’antiga teoria quàntica

Deixeble de Gauss, l’any 1816 fou nomenat astrònom de l’observatori de Gotha Més tard esdevingué director de l’observatori de Berlín i professor de la Universitat d’aquella mateixa ciutat Els seus treballs més importants es relacionen amb l’estudi dels cometes Calculà els elements de l’òrbita d’una sèrie de cometes observats entre el 1680 i el 1818 i demostrà que corresponien a un mateix cos celeste, que després batejà amb el propi nom També calculà la parallaxi solar a partir de les dades obtingudes gràcies als passos de Venus davant el Sol, que s’esdevingueren els anys 1761 i 1769

Fou professor de física i de matemàtiques a les escoles tècniques de Praga i de Chemnitz i professor de física experimental a la Universitat de Viena 1850 El seu treball Über das farbige Licht der Doppelsterne ‘Sobre la coloració de la llum dels estels dobles’, 1842 inclou el fonament teòric de l’efecte que duu el seu nom El 1848 descobrí l’efecte de pertorbació que en les ones sonores i de llum produeix la rotació del medi de propagació Establí, també, un mètode per a determinar la distància i el diàmetre absolut dels estels fixos

Els Bernoulli més importants foren els germans Jakob Bernoulli i Johann Bernoulli i el seu nebot Nikolaus Bernoulli Basilea 1687-1759, professor de matemàtiques a Pàdua i a Basilea, que estudià les sèries infinites i les funcions diferencials els fills de Johann, Daniel Bernoulli , Johann II Bernoulli Basilea 1710-90, professor de matemàtiques de la Universitat de Basilea, que treballà en òptica, termologia i magnetisme, i Nikolaus II Bernoulli Basilea 1695-Peterburg 1726, professor de jurisprudència a Berna i de matemàtiques a Peterburg, i els fills de…

Deixeble de Leibniz i de Johann Bernoulli, donà a conèixer el càlcul diferencial i integral inventat per Leibniz i establí la regla que duu el seu nom Amb una prosa elegant i didàctica, escriví Analyse des infiniment petits pour l’intelligence des lignes courbes 1696