Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
població
Matemàtiques
Conjunt d’elements del qual hom vol estudiar certes propietats no específiques dels elements.
barra
Matemàtiques
Línia emprada en la notació matemàtica per a separar el numerador del denominador en un trencat (4/7, 35) i per a formar part dels símbols de tant per cent o tant per mil (% i %0, respectivament).
També és emprada per a indicar negació d’un signe determinat, en ésser collocada verticalment damunt d’ell a A vol dir a no és un element del conjunt A , per a expressar gràficament la relació de divisibilitat entre dos nombres 7/21 vol dir 7 divideix 21 i per a donar compte del valor absolut d’un nombre i del mòdul en els vectors i en les quantitats complexes | a | és el mòdul del vector OX, i | z | el mòdul del nombre complex z
regla de tres
Matemàtiques
Algorisme utilitzat en la resolució de problemes de proporcionalitat.
En una funció de proporcionalitat directa y = kx , quan hom coneix x 1 , x 2 , y 1 = kx 1 i vol determinar y 2 , que es donat per la fórmula y 2 = y 1 / x 1 x 2 , aplica aquesta regla La regla de tres consisteix a collocar les dades en la forma x 1 - y 1 x 2 - y 2 i aplicar que y 2 = x 2 y 1 / x 1 Aquesta és la regla de tres simple directa Però quan en una funció de proporcionalitat inversa y = k/x , hom coneix x 1 , x 2 , y 1 = k/x 1 , i vol determinar y 2 = k/x 2 , que resulta de y 2 = y 1 x 1 / x 2 , la regla de tres consisteix aleshores a disposar les dades…
precisió
Física
Matemàtiques
En contraposició amb error, qualitat de fer correspondre amb exactitud el resultat de la mesura experimental d’una magnitud amb el seu valor real.
La precisió no és quantificable quan hom vol conèixer la precisió d’una mesura, en calcula l’error amb què ha estat realitzada
martingala
Matemàtiques
Procés estocàstic
de Markov {
X n
} que, a més de tenir una esperança matemàtica finita per a tot valor de t
, té una esperança condicionada
essent aquest el valor pres en l’instant
t n - 1
.
L’origen d’aquest nom prové de l’estudi dels jocs d’atzar quan hom vol descriure la fortuna d’un jugador immers en un sistema de jocs que són “neutres” en el sentit de l’esperança matemàtica
univers
Matemàtiques
Conjunt de referència els subconjunts del qual són utilitzats en un raonament concret.
En els diagrames de Venn-Euler hom sol representar l’univers amb un rectangle, dins el qual són dibuixats els diagrames dels conjunts que hom vol representar Així, en l’estudi dels conjunts de nombres reals l’univers és ℝ
prova
Matemàtiques
Operació efectuada per tal de verificar l’exactitud d’una altra operació, d’un problema o d’un càlcul qualsevol.
La prova de cada operació és específica de l’operació el resultat de la qual hom vol verificar Així, la prova de la suma consisteix a repetir l’operació però agafant els sumands en ordre invers la prova de la resta , a sumar el residu al subtrahend per obtenir el minuend la prova de la multiplicació , a repetir l’operació invertint el multiplicand i el multiplicador o, també, a dividir el resultat per un dels factors, per obtenir l’altre factor la prova de la divisió , a multiplicar el quocient pel divisor i sumar al resultat el residu, per obtenir el dividend La prova del nou ,…
fracció ordinària
Matemàtiques
Fracció n/m on n i m són nombres enters.
Una fracció ordinària té, segons els casos, significats diferents així, per exemple, la fracció 3/4 pot significar 34 i també la relació 3 és a 4 Quan hom parla dels 3/4 d’una cosa vol dir que considera dividida aquesta cosa en quatre parts i n'agafa tres
barra
Matemàtiques
Línia emprada en la notació matemàtica per a separar el numerador del denominador en un trencat (4 ⁄ 7) i per a formar els símbols de tant per cent (%) i tant per mil (‰).
També és utilitzada per a indicar la negació d’un signe determinat, en ser-hi collocada verticalment al damunt, per a expressar gràficament la relació de divisibilitat entre dos nombres 7|21 vol dir 7 divideix 21 i per a donar compte del valor absolut d’un nombre i del mòdul en els vectors i en les quantitats complexes | a | és el mòdul del vector a , i | z | el mòdul del nombre complex z
Kurt Gödel
Matemàtiques
Lògic matemàtic nord-americà d’origen txec.
És autor de nombrosos teoremes sobre la consistència, completesa i decidibilitat de certes teories matemàtiques, com ara la teoria dels conjunts Segons Gödel, la lògica matemàtica és una ciència anterior a les altres, i conté les idees i els principis en què es basen totes les ciències Bé que hom el pot considerar un dels grans representants del logicisme, tendència que vol fonamentar la validesa de la matemàtica en la lògica, cal observar en ell certes influències de l' intuïcionisme