Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
fletxa
Fletxa d’un arc de corba AB
©
Matemàtiques
En un arc de corba AB, segment que uneix el centre de l’ar c AB amb el centre de la corda [AB].
Si AB és un arc d’una circumferència, la fletxa és situada sobre el diàmetre perpendicular a la corda AB , i la seva longitud és l = r 1—cosα/2, on r és el radi de la circumferència i α l’angle determinat pels diàmetres subtendits pels extrems de l’arc
arc capaç
Arc capaç del segment AB per a l’angle α.
© fototeca.cat
Matemàtiques
Lloc geomètric dels punts
d’un pla que, situats en un mateix semiplà respecte d’una recta donada, formen un mateix angle prefixat amb els extrems d’un segment d’aquesta recta.
És un arc circular amb extrems coincidents amb els del segment i es pot considerar una corba isotòpica associada a aquest segment
multiplicació
Matemàtiques
Operació aritmètica que, donats dos nombres naturals a (el multiplicand) i b (el multiplicador), consisteix a trobar un nombre, ab, a × b o a · b, que és el resultat de sumar b vegades el nombre a
.
En teoria de conjunts, hom defineix el nombre ab com el cardinal del producte cartesià A × B , on A és un conjunt de cardinal a , i B un conjunt de cardinal b La multiplicació és anomenada també producte i gaudeix de les propietats associativa, commutativa i distributiva respecte a la suma En les successives extensions del conjunt de nombres naturals fins a arribar als nombres complexos, hom va generalitzant convenientment la definició de la multiplicació, sense perdre, però, cap de les propietats anteriors ni tampoc la propietat que l’element neutre es pot anar identificant…
producte escalar de dos vectors
Matemàtiques
Donats dos vectors a i b, nombre real a·b definit com el producte dels mòduls de a i b pel cosinus de l’angle que determinen: a·b = |a| |b| cos (a,b)
.
algorisme d’Euclides
Lògica
Matemàtiques
Successió de divisions enteres que condueixen a la determinació del màxim comú divisor
(mcd) de dos nombres enters.
Així, el mcd dels nombres a i b s’obté fent ab que dóna resta r, br que dóna resta r 1 , rr 1 que dóna resta r 2 , etc La darrera resta no nulla és el mcd dels membres a i b
regla dels signes
Matemàtiques
Regla que dona el signe del producte de dos nombres reals qualssevol.
És - a b = - ab = a -b - a - b = a b on a ∈ℝi b ∈ℝ, i pot ésser generalitzada a qualsevol anell commutatiu Hom pot enunciar-la dient que si els signes són iguals el producte és +, i si són diferents és -
descomposició en factors irreductibles
Matemàtiques
Descomposició característica dels elements d’un tipus d’anell, anomenat anell factorial
.
Un anell factorial A és un anell commutatiu unitari i íntegre el producte de dos elements no nuls no és nul en què tot element x no nul i no invertible pot ésser expressat d’una manera única en la forma x = up 1 p n , on u és un element invertible de A i els p i i = 1,, n són elements irreductibles de A elements p no invertibles de A tal que si p = ab aleshores almenys un dels factors, a o b , és invertible
mòdul
Matemàtiques
Estructura algèbrica constituïda per un conjunt M proveït d’una operació interna (+), respecte a la qual té estructura de grup commutatiu, i d’una operació externa (·) amb un anell unitari i commutatiu A
.
L’estructura satisfà, per a tot x , y ∈ M i a , b ∈ A , les següents propietats a bx = ab x a x + y = ax + ay a + b x = ax + bx 1 x = x La noció de mòdul és menys restrictiva que la d' espai vectorial la llei externa d’aquest requereix l’ús d’un cos en lloc d’un anell La noció de mòdul és menys restrictiva que la d' espai vectorial la llei externa d’aquest requeix l’ús d’un cos en lloc d’un anell Tot anell unitari és considerat un mòdul sobre ell mateix Si tot element del mòdul pot ésser expressat com a combinació lineal única d’una família de vectors del mòdul,…
quadrat perfecte
Matemàtiques
Quadrat d’un binomi, donat per una expressió del tipus a2+2ab+b2, que és igual a (a+b)2.
derivació
Matemàtiques
En un anell A, aplicació D:A→A que satisfà les següents propietats: D(a+b) = D(a)+D(b), i D(ab) = (Da)b+a(Db).
En el cos dels reals ℝ, l' aplicació derivada , que assigna a cada funció derivable f la seva derivada f´ , és una derivació