Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
cos
Matemàtiques
Conjunt dotat de dues operacions, que hom acostuma a designar + i × (suma i producte), amb les següents propietats: respecte a la suma el conjunt té estructura de grup commutatiu, i també amb el producte és grup, commutatiu o no, i segons això el cos es dirà d’una manera o d’una altra.
A més, hom exigeix que l’operació × tingui la propietat distributiva respecte a la + Hom pot dir, doncs, que un cos és un anell tal, que cada element té invers respecte a l’operació × Un cos té només dos ideals el 0 i ell mateix Els exemples més immediats són el cos ℝdels nombres reals, amb les operacions usuals de suma i producte, el cos ℚdels nombres racionals i el ℂdels complexos Hi ha el cos de dos elements 0 i 1, amb les operacions + 0 element neutre 1 + 1 = 0, i × habitual Com a exemple de cos no commutatiu hi ha el dels quaternions La característica d’un cos és el nombre més petit p…
independència estocàstica
Matemàtiques
Relació entre dos esdeveniments A i B d’un espai de probabilitat en la qual es compleix que la possibilitat que es donin A i B alhora és igual al producte de les probabilitats que es donin A i B independentment, és a dir, P(A ∩B) = P(A) · P(B)
.
Quan això es compleix, els esdeveniments A i B són anomenats independents
demostració per recurrència
Matemàtiques
Mètode de demostració que consisteix a demostrar que una proposició és veritable per a 1 i que si és veritat per a n tamb é ho és per a n + 1.
D’això hom dedueix que la proposició és veritable per a tot n
quadrilàter inscriptible en una circumferència
Matemàtiques
Quadrilàter que té els quatre vèrtexs sobre una circumferència.
Segons el teorema de Ptolemeu, això és possible si el producte de les diagonals és igual a la suma dels productes dels costats oposats
atracció
Matemàtiques
Fenomen segons el qual uns ens determinats (punts, rectes, nombres, etc.) passen a tenir una funció especial en un procés o càlcul determinat.
Així, el centre de masses d’un cos s’anomena també centre d’atracció En la teoria de la iteració apareixen punts o conjunts de punts on convergeixen determinats resultats iteratius i per això s’anomenen atractors
subtracció
Matemàtiques
Donats dos nombres a
i b
, operació consistent a determinar el nombre c
tal, que c
+ b
= a
.
El nombre a és el minuend , i b el subtrahend c és la resta o residu En un grup additiu qualsevol, la resta '' a menys b ' és el resultat de sumar a a l’element oposat del b , i això és indicat per c = a - b
perspectiva lineal
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Perspectiva que representa els objectes en qualsevol dels sistemes perspectius, utilitzant com a mitjà d’expressió solament la línia.
La perspectiva lineal, en cenyir-se al contorn dels objectes, dóna una imatge precisa, i per això és la més utilitzada per a traçats geomètrics, plànols i dibuixos tècnics Té, però, l’inconvenient de no utilitzar el clar-obscur ni el color, per la qual cosa sol resultar freda i rígida
Aristeu de Crotona
Matemàtiques
Matemàtic grec.
Escriví cinc llibres sobre Els llocs sòlids on formulà teoremes sobre els cinc sòlids regulars i sobre les corbes còniques Influí sobre Euclides, bé que el tractat d’Aristeu és més important i original Les seves obres només són conegudes per referències de Pappus i Euclides Això fa que tota l’originalitat de l’estudi de les còniques recaigui sobre Apolloni de Perge
llei de Student
Matemàtiques
Llei, coneguda també com a llei t de Student, introduïda per W. S. Gossett, que correspon a la funció de distribució següent: .
El paràmetre n és anomenat graus de llibertat de la llei Quan n tendeix a infinit, aquesta distribució tendeix a una distribució normal , però, de fet, per a n major de 30 la llei normal ja és una bona aproximació Això fa que aquesta llei sigui emprada com a prova d’hipòtesi per a analitzar si una distribució és normal o no
quadratura del cercle
Matemàtiques
Operació consistent a trobar, mitjançant mètodes geomètrics, un quadrat d’igual àrea que la d’un cercle donat.
Això, que constituí un cèlebre problema clàssic, ha estat resolt modernament, gràcies a l’obra de Galois essencialment, perquè ha estat demostrat que aquest problema no té solució hom ha demostrat la impossibilitat de construir amb regle i compàs un segment de longitud π a partir d’un segment unitat La quadratura del cercle només és possible amb l’ús de corbes transcendents especials anomenades quadratrius