Resultats de la cerca

Estudià a Tolosa Introduí per primera vegada l’infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria dels nombres Amb Descartes, aplicà l’àlgebra a la geometria, i, amb Pascal, fundà la teoria de les probabilitats Aplicà el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de càlcul de màxims i mínims i a la construcció de tangents El 1679 el seu fill Samuel escriví Varia opera mathematica , on es recull l’obra de Fermat

Professor a Gant i a Brusselles, dirigí la construcció de l’observatori de Brusselles i en fou el primer director 1828 Aplicà la teoria de les probabilitats a les ciències socials i a l’antropometria i constatà la regularitat en fenòmens on hom creia que es reflectia el lliure albir Observà, a més, que aquesta regularitat s’ajusta a una corba de distribució d’aquí sortí el concepte d’home mitjà, central en la seva teoria Fou també el primer a aplicar l’estadística als fenòmens socials, base de la sociologia i del neopositivisme actual Aplicà les seves recerques a observacions d’astronomia,…

En el llenguatge ordinari s’aplica al pla, i en matemàtica fa referència a qualsevol espai vectorial de dimensió 2

S'aplica en nombrosos àmbits d’especialitat, a banda de la recerca clínica, per exemple, en biologia, en economia, en educació, etc

Estudià el càlcul de variacions, que aplicà a la geometria diferencial Participà activament en la definició de la teoria general de la integració

Hom aplica aquest mètode per a trobar el rang d’una matriu qualsevol no necessàriament quadrada, considerant cada fila de la matriu com un vector

En particular, hom aplica generalment aquest nom als que no tenen els angles rectes Les diagonals del rombe es tallen en el punt mitjà i són perpendiculars entre elles

Aplicà la teoria de grups a la resolució de les equacions diferencials, i creà, així, la teoria dels grups continus i les àlgebres que porten el seu nom És autor de Theorie der Transformationsgruppen 1893

Féu recerques en geometria, camp en què aplicà els mètodes de l’àlgebra moderna, sobre transformacions, funcions holomòrfiques abstractes, sistemes lineals, etc Publicà nombrosos articles i obres, com ara Algebraic Surfaces 1935 i Commutative Algebra 1958-60, amb la collaboració de PSamuel

Segons aquesta regla, el límit del quocient de dues funcions és igual al quocient de llurs derivades, o sia Si el quocient entre les primeres derivades continua essent indeterminat, hom aplica la regla prenent les segones derivades, i així successivament, fins a resoldre la indeterminació