Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
homotècia
Homotècia, transformació homotètica d’un triangle ABC (O, centre de l’homotècia; k, raó d’homotècia)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Transformació geomètrica del pla o de l’espai que compleix aquestes dues condicions.
Qualsevol punt A i la seva imatge A' són alineats amb un punt fix O anomenat centre d’homotècia , i els segments compleixen la relació k essent, per a cada homotècia, una constant real anomenada raó de l’homotècia Les homotècies transformen rectes en rectes, circumferències en circumferències i conserven els angles
subcòs
Matemàtiques
Qualsevol subconjunt L d’un cos K tal, que és estable per les dues operacions de K i, mitjançant aquestes restriccions, L té també una estructura de cos.
L és subcòs del cos K si L és un subanell unitari tal, que l’invers de tot element no nul de L pertany a L El conjunt de nombres racionals és un subcòs del conjunt de nombres reals el qual té estructura de cos
aproximació
Matemàtiques
Ordre de grandor de les desviacions que els valors mesurats o calculats d’una magnitud en un sistema presenten respecte al valor teòric que compliria amb exactitud la llei matemàtica que determina aquest sistema.
El comportament de qualsevol sistema és determinat per unes lleis que es tradueixen en relacions matemàtiques entre les magnituds que defineixen Per exemple, pel corrent elèctric val la llei d’Ohm V = R × I , on V és la tensió aplicada, R la resistència del cos considerat i I la intensitat del corrent en aquestes condicions La validesa d’aquestes lleis significa que, si hom fa mesures independents de cadascuna de les quantitats que hi intervenen V, R i I en l’exemple, els valors obtinguts han de mantenir entre ells la relació matemàtica que expressa la llei del…
atzar
Matemàtiques
Conjunt de causes inconegudes que produeixen un efecte no previsible; un fenomen és atribuïble a l’atzar, o és fortuït o és aleatori, quan no és ni inevitable ni impossible.
Una característica important d’aquests fenòmens és que llur realització depèn d’un conjunt de condicions massa complexes per a poder-les conèixer i estudiar totes Un esdeveniment que apareix inevitablement quan es produeix un conjunt de condicions és un esdeveniment cert respecte a aquestes hom anomena impossibles els que mai no poden aparèixer Els esdeveniments fortuïts són els que tant poden donar-se com no donar-se si es realitzen les condicions és a dir, si aquestes no reflecteixen del tot les condicions necessàries i suficients perquè es realitzi l’esdeveniment…
funció composta de dues funcions
Matemàtiques
Donades dues funcions, f:E→F i g:F→G, funció definida per la composició d’aquestes, g₀f:E→G, que fa l’assignació (g ₀f) (x)=g(f(x)).
La funció composta de dues funcions és a vegades anomenada funció de funció
superfície reglada
Superfícies reglades
Matemàtiques
Superfície engendrada per una família infinita de rectes que depenen d’un paràmetre.
Cadascuna d’aquestes rectes és anomenada generatriu de la superfície els procediments habituals per a definir-les són donar les equacions d’una recta en l’espai amb un paràmetre variable, o bé donar tres corbes directrius i prendre com a generatrius les rectes que recolzen sobre aquestes tres corbes Hi ha dues classes de superfícies reglades si en tots els punts d’una mateixa generatriu la superfície té el mateix pla tangent, es tracta d’una superfície desenvolupable , i la superfície pot ésser construïda cargolant oportunament un o diversos trossos de paper però si…
problema
Matemàtiques
Tota qüestió en què partint d’unes dades conegudes cal arribar a uns resultats.
El resultat d’un problema pot ésser de natura molt diversa cal distingir, dins la matemàtica, els problemes de calcular, els problemes de construir i els problemes de demostrar En els problemes de calcular , és possible que per analogia amb altres problemes ja coneguts hom pugui aplicar unes regles que donen directament la solució, que pot constar d’un o més nombres Quan aquestes regles no són fàcils de descobrir hom recorre a expressar algèbricament les condicions de l’enunciat, és a dir, expressar per mitjà d’equacions les relacions entre les dades i les incògnites del …
invariant
Matemàtiques
En una aplicació, funció que pren el mateix valor en un element qualsevol i en la imatge de l’element.
Aquestes funcions són tractades en l’anomenada teoria dels invariants
submòdul
Matemàtiques
Qualsevol subconjunt M’ d’un mòdul M (amb anell unitari A) tal, que és estable per a les dues lleis de M i que, proveït d’aquestes lleis induïdes, és també un mòdul sobre A.
matriu semidefinida positiva
Matemàtiques
Matriu simètrica tal que tots els determinants corresponents a les submatrius quadrades que contenen el primer element són positius o nuls (si cap no és nul, la matriu és dita definida positiva).
Aquestes matrius corresponen a matrius de productes escalars Així, la matriu és semidefinida positiva pel fet d’ésser