Resultats de la cerca

Estudià a València arts i teologia És autor d’un tractat d’arquitectura molt difós i utilitzat, Escuela de arquitectura civil , publicat a València el 1738, que signà amb un anagrama del seu nom en forma castellana, Athanasio Genaro Brizguz y Bru L’obra recollí la informació dels tractadistes hispànics del segle XVII, però el to i les làmines procedeixen de llibres francesos Contribuí a la difusió del gust rococó francès a València, juntament amb la tasca de Conrad Rudolf a la portada de la seu

Inicià la seva formació científica i humanística a Tolosa de Llenguadoc —on sembla que no acabà els estudis de teologia— i la completà a París, on exercí el càrrec de secretari de l’ambaixador d’Espanya Posteriorment residí a Madrid fins a la seva mort Després dels seus primers treballs, publicats en francès, i de collaboracions posteriors en obres collectives en la mateixa llengua, es distingí per la seva tasca de difusió de la cultura científica a la península Ibèrica, on les seves obres foren adoptades com a llibres de text pels collegis i les universitats, especialment els Elementos de…

És utilitzada en enginyeria, arquitectura, mecànica, disseny, etc

Aquesta proporció ha estat emprada al llarg de la història de la geometria i de l’arquitectura Pacioli, Leonardo da Vinci, etc, puix que té relació amb molts problemes de les figures geomètriques regulars principals pentàgons, decàgons, etc

Estudià a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1935 amb una tesi dirigida per ETerrades, i a l’Escola Superior d’Arquitectura de la mateixa ciutat Fou professor a la facultat de ciències 1928-39 i director del Centre d’Estudis Matemàtics de l’IEC 1935-39 Exiliat, el 1939 se n'anà a França i després a l’Argentina, on fou director de la Biblioteca Nacional 1942-46 Fou professor de geometria descriptiva 1942-48 i , amb l’ajuda de JRey Pastor, exercí també la docència d’anàlisi matemàtica a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional de…

Llicenciat 1964 i doctorat 1972 per la Universitat de Barcelona, en 1974-85 fou catedràtic de matemàtica a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya , de la qual també fou catedràtic en 1985-1989 En aquesta universitat fou, a més, subdirector de la ETSAB, vicedegà de la Facultat d’Informàtica i vicerector d’ordenació acadèmica 1980-1982 i d’extensió universitària 1982-1983 Del 1989 al 2006 fou catedràtic  de computació i intelligència artificial a la Universitat Politècnica de Madrid President del Consell Superior d’…

Es llicencià el 1967 a la Universitat de Barcelona, amplià estudis a l’institut Henri Poincaré de París i es doctorà el 1973 En 1968-80 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Politècnica de Catalunya Catedràtic a les universitats de Sevilla i Politècnica de València, on fou director de l’Escola d’Arquitectura, en 1982-95 fou rector de la Universitat de les Illes Balears, des d’on impulsà el trasllat de la majoria d’estudis al campus de la carretera de Valldemossa Secretari de la comissió executiva de la Caixa d’…

Fill de l’escriptor i economista Pere Corominas i germà del filòleg Joan Coromines, es formà a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en matemàtiques 1936 també hi inicià estudis d’arquitectura, que completà més endavant Es doctorà en matemàtiques a París després d’haver pres part en la Guerra Civil Espanyola El 1940 passà a Xile i tot seguit es traslladà a l’Argentina A la ciutat de Mendoza, fou professor de matemàtiques a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Cuyo 1941-46 i encarregat de la càtedra d’Estadística Posteriorment, treballà a l’Institut de Matemàtiques…

El número d’or apareix en molts problemes geomètrics relatius a les divisions harmòniques de segments o a proporcions de rectangles, o entre mides Així, un rectangle té de proporció el número d’or si, i solament si, té la mateixa proporció del rectangle que resulta de treure del rectangle original un quadrat Aquest nombre és el límit dels quocients 1 ⁄ 1, 2 ⁄ 1, 3 ⁄ 2, 5 ⁄ 3 dels termes de la successió de Fibonacci i té una important presència en elements naturals i artístics, especialment en pintura i arquitectura, ja que que el número d’or és igual al cosinus de 36º i, per tant…

Doctorat per la Universitat de Barcelona, feu estudis de postgrau a la Universitat de Massachusetts EUA Especialista en equacions funcionals, visualització, educació matemàtica, lògica difusa, geometria de Gaudí, metrologia catalana i en la divulgació de les matemàtiques Fou catedràtic de Matemàtiques de l’escola d’arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya fins que es jubilà el 2016 Publicà una cinquantena de llibres —tant monografies tècniques com de divulgació—, i centenars d’articles de recerca i d’educació, i impartí conferències arreu del món Entre d’altres,…