Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
teorema de Riesz-Fischer
Matemàtiques
Teorema segons el qual l’espai ℒ2 de funcions de quadrat integrable respecte a una mesura m (f:Ω →ℂ, ∫|f|2dm< ∞) és un espai complet.
És un resultat bàsic en l’anàlisi de Fourier
triangle esfèric

Triangle esfèric, amb un angle recte
Matemàtiques
Triangle curvilini format per tres cercles màxims d’una esfera.
L’estudi i la resolució d’aquests triangles constitueixen l’objectiu bàsic de la trigonometria esfèrica
àlgebra commutativa
Matemàtiques
Part de l’àlgebra que estudia les propietats dels anells commutatius i dels objectes que es relacionen amb ells (ideals, mòduls, etc.).
L’àlgebra commutativa engloba problemes provinents de la teoria de nombres i de la geometria algèbrica Aquests problemes tenen com a referencial bàsic una classe concreta d’anells
singletó
Matemàtiques
Conjunt que conté un únic element.
Anomenat també conjunt unitari , és un concepte bàsic en correspondre a la diferència entre “element” i “subconjunt” així, si a és element d’un conjunt A , aleshores el singletó d' a que hom representa per { a }, és un subconjunt d' A
representació gràfica
Matemàtiques
Mètode gràfic mitjançant el qual és possible de dibuixar una figura (punt, corba, superfície, etc) en un espai donat.
Així, una representació esfèrica utilitza la superfície d’una esfera com a espai bàsic La representació gràfica d’una funció en el pla comporta l’estudi dels paràmetres característics de la funció donada derivades, asímptotes, discontinuïtats, punts de tall, etc
Lars Hörmander

Lars Hörmander
© Wolf Foundation
Matemàtiques
Matemàtic suec.
Graduat a la Universitat de Lund 1948, on tingué com a mestre Marcel Riesz, hi obtingué el doctorat l’any 1955 Posteriorment exercí la docència i la investigació a les universitats d’Estocolm, Stanford i Princeton Retornà a la Universitat de Lund l’any 1986, on es retirà deu anys després i en rebé el títol de professor emèrit La seva recerca se centrà en el camp de les equacions diferencials parcials i desenvolupà una teoria general dels operadors diferencials que constitueix la base de la teoria de les equacions amb derivades parcials, per la qual rebé l’any 1962 la medalla Fields Publicà…
Ruggero Giuseppe Boscovich
Astronomia
Física
Matemàtiques
Físic, astrònom i matemàtic italià, d’origen croat.
Cursà estudis de física i matemàtiques al Collegium Romanum, i el 1726 entrà a la Companyia de Jesús En collaboració amb Christopher Mainer amidà l’arc de meridià entre Roma i Rímini 1750-53 En ésser els jesuïtes expulsats d’Itàlia el 1773, anà a París per invitació de Lluís XIV, on li fou concedida la direcció del departament d’òptica naval fins el 1782, que tornà a Itàlia A la seva obra fonamental, Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium Viena, 1758, criticà els conceptes fonamentals de l’obra de Newton, considerant-los similars als suscitats per…
triangle

triangles
Matemàtiques
Figura formada en unir tres punts (anomenats vèrtexs) no alineats amb tres segments de línia recta.
Un triangle és anomenat acutangle si els seus angles interiors són aguts, obtusangle si té un angle interior obtús, escalè si cap costat és igual als altres dos, isòsceles si té dos costats iguals, equilàter si té tots tres costats iguals, i rectangle si un dels angles interiors és un angle recte 90° Si no és rectangle és anomenat obliquangle L’àrea d’un triangle és igual a la meitat del producte de la base qualsevol costat per l’altura recta perpendicular des del vèrtex oposat a la base fins a aquesta base La resolució d’un triangle , és a dir, la determinació dels seus angles i costats, a…
probabilitat
Matemàtiques
Concepte que permet d’expressar quantitativament el caràcter aleatori d’un esdeveniment o fenomen que hom creu que pot succeir.
El càlcul de probabilitats , branca de la matemàtica que presenta un gran nombre d’aplicacions científiques i tècniques, sorgí a França al s XVII amb els matemàtics B Pascal i P Fermat La motivació principal era l’estudi del guany esperat en els jocs d’atzar ruletes, daus, cartes, etc i, per tant, l’objectiu era el càlcul directe de la probabilitat utilitzant tècniques de combinatòria La noció de probabilitat en què hom es basava fou formulada l’any 1795 pel matemàtic francès P S Laplace de la següent manera “Si un fenomen pot produir un nombre de resultats diferents i igualment probables,…
geometria
Matemàtiques
Part de la matemàtica basada en la intuïció d’espai.
El nom prové de la seva primera aplicació la mesura de la Terra Els diversos apartats en què hom divideix la geometria fan referència a la natura dels objectes d’estudi i al mètode emprat Per a una definició unitària de la geometria elemental, l’any 1872 CF Klein proposà,en el “programa d’Erlangen”,la noció de geometria com a consideració d’un espai el conjunt dels punts i un grup de transformacions d’aquest espai, els invariants del qual serien les nocions de la geometria en qüestió El primer estudi de la geometria fou de caràcter intuïtiu, i consistí en la compilació de fets relatius a…