Resultats de la cerca

Estudià al Trinity College de Dublín, d’on més tard fou professor 1707-24, fins que el 1724 se n'anà a les Bermudes amb el projecte d’instituir una escola missionera Fracassat en el seu intent, tornà a Europa i fou nomenat bisbe de Cloyne 1734 Les tesis capitals del seu pensament foren formulades i desenvolupades els anys de jovenesa Essay towards a New Theory of Vision , la primera part dels Principles of Human Knowledge i Three Dialogues between Hylas and Philonus aparegueren entre el 1709 i el 1713 La seva filosofia, de trets aparentment contradictoris, s’estructura entorn d’una anàlisi…

Pertanyent al cercle de Varsòvia i professor de la Universitat d’aquesta ciutat, emigrà als EUA, on fou professor a Berkeley Especialitzat en problemes sintàctics i semàntics, elaborà una lògica polivalent i féu importants aportacions a la teoria de la mesura i a la metamatemàtica A més dels seus nombrosos articles, cal destacar O logice matematycznej i metodzie dedukcyjnej ‘Introducció a la lògica i a la metodologia de les ciències deductives’, 1936, Undecidable Theories ‘Teories indecidibles’, 1953, en collaboració amb AMostowsky i RMRobinson, Logic semantics, Mathematics 1956…

Es graduà l’any 1980 pel Williams College de Massachusetts i es doctorà l’any 1985 per la Universitat de Harvard Després de realitzar estudis postdoctorals ha estat professor a les universitats de Princeton 1987-90, Berkeley 1990-97 i, des del 1997, Harvard Ha treballat en el camp de la dinàmica complexa, una branca de la teoria del caos, demostrant el caràcter hiperbòlic d’una part del “grup Mandelbrot” Ha rebut el premi Salem 1991 i la Medalla Fields 1998 L’any 2007 fou elegit membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències

Estudià a Teheran enginyeria elèctrica El 1944 s’installà als EUA i estudià al Massachusetts Institute of Technology i a la Columbia University, on es doctorà el 1949 Fou professor d’aquesta universitat i, posteriorment, de la University of California, on dirigí el Berkeley Initiative for Soft Computing Feu notables contribucions a la teoria dels sistemes, exposades en l’obra Linear System Theory 1963, amb CA Desoer El 1964 introduí el mètode anomenat dels conjunts difusos , per tal de tractar d’una manera matematicooperativa la vaguetat associada a la parla habitual, teoria que …

Professor a les universitats de Princeton i Berkeley, ha fet investigacions en topologia diferencial, anàlisi global i equacions diferencials quantitatives reeixí a provar la conjectura de Poincaré per a dimensions majors que quatre, i provà que hom pot girar una esfera a l’inrevés El 1966 li fou atorgada la medalla Fields

Estudià a Harvard, s’inicià com a professor a Berkeley del 1914 al 1920 i fou catedràtic a Harvard des del 1930 És conegut per les seves contribucions al camp de la lògica modal i, molt especialment, pel que fa al càlcul que ell mateix anomenà de la implicació estricta i que sorgí d’una crítica del concepte clàssic d’implicació lògica

Doctor per la Universitat de París , ensenyà economia 1962 i matemàtiques 1975 a la Universitat de Berkeley Al anys cinquanta collaborà amb Kenneth Joseph Arrow Interessat en la teoria del valor, l’anàlisi de l’equilibri general competitiu i els desenvolupaments connexos, en Theory of Value 1959, volgué establir una anàlisi axiomàtica de l’equilibri econòmic El 1983 li fou atorgat el premi Nobel d’economia