Resultats de la cerca

Fou professor a la Universitat de Berlín Investigà en les branques més elevades de l’àlgebra, en connexió amb la teoria de les funcions i dels grups Els nombrosos teoremes que duen el seu nom representen un enriquiment de l’àlgebra clàssica i constitueixen un dels punts de partida de l’àlgebra moderna

Investigà sobre la teoria dels nombres, les funcions ellíptiques i els determinants Demostrà el teorema general de representació de nombres mitjançant una suma de quadrats i descobrí el criteri d’irreductibilitat que duu el seu nom

Contribuí a la teoria de funcions, estudià les funcions abelianes, les ellíptiques, les variables complexes, el càlcul de variacions i la convergència de les sèries i enuncià el teorema que duu el seu nom Fou rector de la Universitat de Berlín 1873-97

Professor a la Universitat de Berlín, estudià les funcions ellíptiques i féu progressar la teoria dels nombres Important també per la seva filosofia de les matemàtiques, no acceptà les idees innovadores del seu deixeble GCantor i mantingué polèmiques amb Weierstrass i Dedekind

Féu recerques en teoria de conjunts, i donà a conèixer l’axioma que duu el seu nom, el qual ha originat grans controvèrsies, perquè no ha estat acceptat per tots els matemàtics

Treballà en l’àmbit del càlcul de variacions, de la teoria de funcions de variable complexa, en òptica geomètrica construí aparells de projecció, mecànica i termodinàmica formulà el principi de Carathéodory Fou pioner de l’axiomatització de la teoria de la mesura i de la teoria de camps, que considerà relacionada amb el càlcul diferencial en derivades parcials

Investigà els harmònics esfèrics i la teoria de conjunts Establí el teorema que després fou estudiat per EBorel i HLebesgue, anomenat de Heine-Borel o de Borel-Lebesgue

Fill d’un anarquista jueu d’origen rus i d’una escriptora restà orfe de pare després que els nazis l’haguessin internat a Auschwitz Visqué amb la seva mare a França, i estudià matemàtiques a Montpeller i a París Després d’ensenyar al Brasil i als Estats Units, el 1958 s’incorporà a l’Institut des Hautes Études Scientifiques IHES, on desenvolupà la carrera acadèmica Considerat un dels primers matemàtics del segle XX, efectuà aportacions fonamentals a diversos camps de la matemàtica, primer en l’ anàlisi funcional  teoria dels espais nuclears i després en la seva obra monumental i inacabada,…

Escriví indistintament en llengua francesa i en llengua alemanya És autor, entre altres obres, de Photometrie , on féu una exposició de noves tècniques per a mesurar la intensitat de la llum, de Pyrometrie , en la qual exposà el concepte de “zero absolut”, i de Zur Theorie der Parallellinien , on insinuà la possibilitat de geometries no euclidianes Establí la fórmula que duu el seu nom sobre les radiacions lluminoses i estudià el moviment parabòlic dels cometes Fou un dels primers a demostrar la irracionalitat de π Per l’obra Novum organum és considerat un precursor del criticisme kantià

Es destacà sobretot per la introducció dels nombres ideals i pel descobriment de la superfície algèbrica de quart ordre que porta el seu nom