Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
successions de Fibonacci
Matemàtiques
Successions de nombres enters positius, (un)n≥₀, donades per la llei de recurrència un=un-₁ + un-₂, n≥2.
Les diferents successions resulten d’una elecció concreta dels dos primers termes u₀ i u₁ Hom anomena, generalment, successió de Fibonacci aquella que fa u₀ = u₁ =1, la qual té per terme general i els primers termes de la qual són 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55,, anomenats nombres de Fibonacci Aquesta successió de Fibonacci té propietats força interessants u n =Σ i j , on el sumatori s’estén per als índexs tals que i - j = n i j ≤ n u n i u n - ₁ són primers entre ells que és el nombre d’or Hom ha definit també successions de Fibonacci…
teorema de Bonnet
Matemàtiques
Teorema segons el qual els coeficients de les formes fonamentals d’una superfície determinen localment la parametrització de la superfície, llevat de composició amb transformacions ortogonals pròpies i translacions.
Concretament, si E , F , G , e , f , g són funcions diferenciables definides en un obert V ⊂ ℝ 2 , amb E > 0, G > 0 i EG – F 2 > 0 tals que satisfan les equacions de compatibilitat de Gauss i de Mainardi-Codazzi, aleshores per a cada q ∈ V existeix un entorn U ⊂ V de q i un difeomorfisme x U → x U ⊂ ℝ 3 tal que la superfície regular x U ⊂ ℝ 3 té E , F , G , e , f , g per coeficients en les seves formes fonamentals Amés, si U és connex i x’ U → x’ U ⊂ ℝ 3 és un altre difeomorfisme que…
atles
Matemàtiques
Col·lecció de cartes que cobreixen una varietat.
Es diu que és de classe C r si cada parell de cartes tenen un encavalcament de classe C r , on un encavalcament de dues cartes U , ɸ i V , Ψ és l’aplicació ɸΨ -1 Ψ U ∩ V → ɸ U ∩ V
axiomes de separació
Matemàtiques
Axiomes topològics relatius a les possibles separacions entre punts.
En un espai topològic Y , els axiomes són Axioma T 0 Per a qualsevol parell de punts x i y diferents, existeix un entorn de x que no conté y Axioma T 1 Per a qualsevol parell de punts x i y diferents, existeixen un entorn U de x , i un entorn V de y , tals que U no conté y i V no conté el punt x Quan aquest axioma se satisfà, l’espai es diu espai de Fréchet Axioma T 2 Per a qualsevol parell de punts x i y diferents, existeix un entorn de x i un entorn de y sense punts en comú Quan aquest axioma se satisfà, l’espai s’anomena espai de Hausdorff Axioma T 3 Per a…
recta real
Matemàtiques
Conjunt de tots els nombres reals, juntament amb llur representació en una recta graduada.
Cada representació resta fixada quan damunt una recta gràfica hom ha escollit un origen imatge del nombre zero i una unitat imatge del nombre u Sovint és utilitzat el llenguatge geomètric en parlar dels nombres reals el nombre x és en un entorn del nombre a
sistema binari
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Sistema de numeració de base dos.
En aquest sistema hom només necessita dos signes que representin els nombres zero i u Qualsevol nombre natural pot ésser descompost en suma de potències de 2, i el nombre resta determinat dient quines potències entren en la descomposició indicades amb el coeficient 0 o 1 Així, el nombre 45 = 2 5 + 2 3 + 2 2 + 2 0 és escrit, en sistema binari , 101101 dos Per a passar un nombre donat en el sistema binari al sistema decimal cal tenir en compte que cada unitat en val dues de l’ordre immediat inferior Així, el nombre 1010111 dos és Hom pot també representar, en el…
funció complexa
Matemàtiques
Una funció w = f(z) que, a cada nombre complex z ∈ M ⊑ ℂ, li associa un nombre complex w. En realitat, w = f(z) = u(x,y) + iv(x,y), on u(x,y),v ¡(x,y) són dues funcions reals.
subharmònic | subharmònica
Matemàtiques
Dit de qualsevol funció real de dues variables u(x,y) que tingui segones derivades parcials contínues en el seu domini de definició i que en cada punt d’aquest satisfaci l’equació: .