Resultats de la cerca

Per a les corbes planes el gènere g és donat per l’expressió n essent-hi l’ordre o grau de la corba i μ x l’ordre de multiplicitat de cadascun dels punts múltiples de la corba

Hom pot demostrar que el conjunt d’endomorfismes sobre una mateixa estructura té l’estructura d’espai vectorial si hom defineix la suma i el producte d’endomorfismes d’altra banda, llur conjunt adquireix l’estructura d’anell, el qual és isomorf al de les matrius quadrades d’ordre n , atès que cada endomorfisme pot ésser caracteritzat per una matriu Definida una funció determinant no degenerada a E , hom anomena determinant d’un endomorfisme el determinant de la matriu que el representa referida a qualsevol base També pot éser demostrat que el determinant del producte de dos endomorfismes és…

Prèviament hom ha d’estudiar la llei de probabilitat d’aquesta variable aleatòria per tal de fixar uns límits més enllà dels quals la probabilitat sigui negligible si el resultat de les experiències dóna per a la variable un valor comprès dins aquests límits, hom considera acceptable la hipòtesi H 0 , anomenada hipòtesi nulla , sense que això vulgui dir que és certa, sinó només que res no s’oposa a tenir-la per certa d’acord amb la informació obtinguda Altrament hom preferirà l’anomenada hipòtesi alternativa H 1 , única o diversa, diferent de la primera Cadascuna de…

L’exemple més simple és l’equació , on la funció f x és coneguda i cal trobar la funció f x En virtut del teorema fonamental del càlcul, la solució és, en certes condicions de regularitat, Aquestes equacions les trobem en la resolució matemàtica de problemes físics i tècnics

Una primera formulació de la llei dels grans nombres és la llei feble dels grans nombres , anomenada també teorema de Bernoulli, que estableix que la freqüència relativa d’un esdeveniment al llarg de n temptatives elementals independents convergeix en probabilitat vers la probabilitat de l’esdeveniment Hom diu que una variable aleatòria X n convergeix en probabilitat vers una variable certa A quan la diferència | X n —A | tendeix a 0 en augmentar n , és a dir, quan ε essent tan petit com hom vulgui Una altra formulació de la llei dels grans nombres és l’anomenada llei forta dels…

Tot grup és semigrup, però la recíproca no és certa Un semigrup és anomenat també monoide

Aquest principi fou enunciat en el cas del càlcul de proposicions, de forma explícita, per primera vegada, a l’escola estoica de Megara lògica i, concretament, per Crisip, si bé ja Aristòtil en De Interpretatione l’havia analitzat i discutit àmpliament Sintàcticament parlant implica les lleis del tercer exclòs, de no-contradicció i de la doble negació, les quals, en lògiques no bivalents, poden esdevenir falses