Resultats de la cerca

L’estudi i la resolució d’aquests triangles constitueixen l’objectiu bàsic de la trigonometria esfèrica

Fou professor a la Universitat de Berlín Investigà en les branques més elevades de l’àlgebra, en connexió amb la teoria de les funcions i dels grups Els nombrosos teoremes que duen el seu nom representen un enriquiment de l’àlgebra clàssica i constitueixen un dels punts de partida de l’àlgebra moderna

Fou professor d’anàlisi matemàtica a l’École Polytechnique 1795 de París Estudià la propagació de la calor, i publicà Théorie analytique de la chaleur 1822 Fruit d’aquest treball fou el desenvolupament de les sèries matemàtiques que duen el seu nom i que constitueixen la base de l’anàlisi harmònica anàlisi de Fourier Fou nomenat secretari perpetu de l’Académie des Sciences el 1822 i membre de l’Académie Française el 1826

Professor de la Universitat de Pennsilvània 1941, fou el creador de la lògica combinatòria en sistematitzar la teoria esbossada per Schönfinkel durant el segon decenni del s XX L’estudi de les aplicacions d’aquests nous conceptes i l’extensió de llur camp d’acció constitueixen el material de Combinatory Logic 1958, escrita en collaboració amb Robert Feys Treballà també en els camps de la metalògica i la fonamentació de les matemàtiques, adscrit en tot a l’escola formalista

Són particularment importants les cinc operacions lògiques fonamentals la negació o complement operació NO la intersecció, conjunció o producte lògic operació I la reunió, unió o suma lògica operació O, dita també O inclusiu l' exclusió o conjunció inversa operació NI en anglès NOR i la incompatibilitat o reunió inversa operació ON en anglès NAND És emprada també com a operació auxiliar l’operació dilema , anomenada també O exclusiu Les operacions lògiques constitueixen la base tècnica de la lògica electrònica i són emprades en el càlcul dels circuits automàtics combinatoris i…

Més exactament, la interpolació consisteix a trobar una altra funció y = f x , d’un tipus escollit, que passi pels punts x i , y i Una primera aproximació és constituïda per la interpolació lineal , que consisteix a imposar que, entre cada dos punts consecutius dels donats, f x sigui un segment de recta En la interpolació de Lagrange , f x és un polinomi de grau n- 1 donat per la fórmula Si els punts x i constitueixen una progressió aritmètica, és emprada la interpolació de Newton càlcul de diferències diferència

Donat un domini D de ℝ n , i una partició en dominis elementals D i d’àrees a i i diàmetres d i , i donada una funció real definida sobre D , fD ⊂ ℝ n → ℝ, límit I quan els d i tendeixen a 0, de les sumes de Riemann on A i ∈ D i Hom diu que I és la integral de f en D i és notada per ʃ ʃ n   ʃ D ʃ x 1 , x n d x 1 dx n Els casos particulars n =2 i n =3 constitueixen la integral doble i la integral triple, respectivament Les integrals múltiples poden ésser calculades per integració unidimensional reiterada

Si a més es compleix la propietat commutativa a*b = b*a , el grup és anomenat commutatiu o abelià i, en aquest cas, si hom representa l’operació amb el signe +, el grup és anomenat també additiu , mentre que si hom utilitza el signe o uns altres, el grup és anomenat també multiplicatiu Hom anomena ordre d’un grup el nombre d’elements que conté més exactament, és el cardinal del conjunt dels seus elements El grup és anomenat cíclic si qualsevol element s’obté per producte repetit d’un de fix, anomenat generador L’estudi en abstracte dels grups permet d’obtenir resultats aplicables a grups…

Les principals regles per a resoldre una inequació són