Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
banda de Möbius

Banda de Möbius
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície d’una sola cara que resulta d’unir a l’espai dos costats oposats d’un rectangle abcd, de manera que a i b coincideixin amb c i d, respectivament.
Fou ideada per A F Möbius Hom la pot construir agafant una cinta plana, torçant 180° un dels extrems i ajuntant-lo, seguidament, amb l’altre extrem
nombre primer de Gauss
Matemàtiques
Cadascun dels nombres primers que poden ésser expressats per la fórmula 22n + 1.
Gauss els emprà en estudiar les possibles divisions del cercle, i arribà a la conclusió que hom pot construir amb regle i compàs tot polígon regular amb un nombre primer 2 2 n + 1 de costats
mosaic

mosaics
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Recobriment del pla per repetició d’un mòdul fix segons dues direccions.
Els mosaics regulars s’obtenen per repetició d’un polígon regular Els mosaics semiregulars es generen en combinar dos tipus de polígons regulars de dimensions convenients per al seu acoblament Únicament hi ha tres tipus de mosaics regulars i vuit de semiregulars Els únics mosaics regulars que es poden construir al pla són el triangular, el quadrangular i l’hexagonal
quadratura del cercle
Matemàtiques
Operació consistent a trobar, mitjançant mètodes geomètrics, un quadrat d’igual àrea que la d’un cercle donat.
Això, que constituí un cèlebre problema clàssic, ha estat resolt modernament, gràcies a l’obra de Galois essencialment, perquè ha estat demostrat que aquest problema no té solució hom ha demostrat la impossibilitat de construir amb regle i compàs un segment de longitud π a partir d’un segment unitat La quadratura del cercle només és possible amb l’ús de corbes transcendents especials anomenades quadratrius
axioma de l’elecció
Matemàtiques
Axioma que admet que, donat un conjunt A, existeix una aplicació f del conjunt dels subconjunts no buits de A en A tal que f(B) pertany a B per a tot B de A diferent del buit.
D’una manera informal, l’aplicació f escull un element de cada subconjunt no buit de A Cal fer notar que no és un axioma constructiu, en el sentit que no es té cap indicació sobre la manera de construir una tal f L’axioma de l’elecció equival a la possibilitat de dotar qualsevol conjunt d’una bona ordenació teorema de la bona ordenació L’axioma de l’elecció és equivalent al lema de Zorn
Giovanni Battista Benedetti
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic italià.
Estudià matemàtica amb Tartaglia, i el 1567 fou nomenat matemàtic a la cort del duc de Savoia Intentà de construir una “filosofia matemàtica de la natura” amb idees provinents d’Arquimedes Atacà durament la física i la cosmologia aristotèliques Formulà una llei de la caiguda dels cossos Seguidor de Copèrnic, tot i no conèixer-ne bé la teoria, influí sobre Galileo Galilei Estudià altres problemes en la hidroestàtica i l’àlgebra, i el seu llibre més famós és Diversarum speculationum liber 1585
simulació
Matemàtiques
Tècnica emprada en investigació operativa.
Consisteix a construir un model simbòlic d’un sistema o d’un procés complex, de manera que els seus elements siguin representats mitjançant els processos lògics i aritmètics que hom pot executar amb un programa d’ordinador, a fi d’estudiar el comportament del sistema i mesurar-ne les propietats dinàmiques, a base d’obtenir les característiques estadístiques del dit comportament Això permet d’avaluar i comparar diferents estratègies d’operació del sistema, sense que aquest existeixi realment Les aplicacions més conegudes d’aquesta tècnica han estat fetes en l’estudi de xarxes d’…
nombres de Fermat
Matemàtiques
Nombres, Fn, definits per l’expressió (per a n = 1,2,3,...).
El 1640 Fermat cregué que aquests nombres eren primers, però l’any 1740 Euler donà una descomposició per a F 5 = 4 294 967 297, com a producte de 641 per 6 700 417, i posteriorment hom ha demostrat que per a n tal que 5 ≤n≤17 , F n no és primer, i que d’altres nombres de Fermat, com F 1 9 4 5 , F 3 3 1 0 i F 6 5 3 7 són descomponibles El 1796 Gauss demostrà que els únics polígons regulars que hom pot construir amb regle i compàs són els que tenen un nombre de Fermat de costats
base
Matemàtiques
Nombre del qual són funció tots els nombres d’una taula en un sistema numèric i que ha servit per a construir-la.
generar
Física
Matemàtiques
Produir, obtenir, construir, per un procés matemàtic o físic, especialment obtenir una línia, una figura, un cos, per moviment de punts o línies.