Resultats de la cerca

Jesuïta, ensenyà a Girona, Calataiud, Bilbao i Barcelona, i es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres A l’expulsió dels jesuïtes, s’establí a Itàlia, on publicà Cosmografia fisico-storica e stato presente del mondo Ferrara, 1785 i el primer volum d’una Bibliotheca mathematica Ferrara, 1789, de la qual ja en tenia escrits cinc més També deixà manuscrit un Proyecto de historia natural y civil de Cataluña 1791

El 1816 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i del 1822 al 1824 en fou professor de matemàtiques i cosmografia També fou professor a l’Acadèmia d’Artilleria 1828 i catedràtic dels Estudis Generals de Barcelona 1836 Escriví memòries refutant una suposada quadratura del cercle 1817, sobre els cossos elàstics 1820 i les propietats dels sistemes de numeració 1838 Publicà, a més, un treball sobre la fórmula general de potenciació de polinomis

L’estudi de les figures que es poden traçar damunt una superfície esfèrica dóna lloc a la geometria esfèrica En són els elements fonamentals els punts i les circumferències màximes situades en plans que passen pel centre Figures importants són els triangles esfèrics , amb els quals hom pot fer càlculs per mitjà de la trigonometria esfèrica, que guarden un cert parallelisme amb els de la trigonometria plana La geometria esfèrica ha tingut un gran desenvolupament pel fet que la cosmografia estudia la posició dels astres com si fossin punts situats sobre una esfera de radi infinit i…

Amic de Nicolau de Cusa, segons Vasari fou deixeble de Brunelleschi i intervingué en la construcció de la cúpula del Duomo Gaudí d’una fama extraordinària entre els seus contemporanis Gairebé totes les seves obres sobre astronomia i matemàtiques s’han perdut Es dedicà sobretot a la geografia i la cosmografia, i renovà les idees del seu temps En una carta dirigida al portuguès Fernão Martines afirmà que la travessia de l’Atlàntic era el camí més directe cap a l’Orient, i hom creu que fou coneguda per Cristòfor Colom i condicionà en certa manera la seva concepció de l’expedició…

Era nebot de Gregori Maians i Siscar  i germà del marí i matemàtic Francesc Siscar Des del 1777 fou guàrdia marina i el 1788 esdevingué director de l’Academia de Guardias Marinas de Cartagena i catedràtic de nàutica i de matemàtiques Publicà diverses obres didàctiques i científiques, com un Tratado de cosmografía 1796, que fou reeditat diversos cops fins el 1860 En esclatar la guerra del Francès fou governador militar de Cartagena 1809-10 i alhora secretari d’estat i de marina del govern de la regència de Cadis, i membre d’aquesta en dues ocasions Marginat pel règim absolutista 1814-20,…

Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz 1789 Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques 1803 i de nàutica 1806 a l’Escola de Nàutica de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1803, on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza , i collaborà amb els astrònoms Jean Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre 1805 Durant la guerra del Francès, adscrit com a topògraf a l’estat major dels generals O’Donnell i…