Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
autòmat finit
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Model matemàtic d’un sistema que té un nombre finit d’estats d’entrada i de sortida —els quals representen les diferents configuracions de signes (i estats interns) que representen la capacitat que té el sistema d’enregistrar els esdeveniments passats— i en el qual l’estat de sortida depèn en qualsevol moment de l’entrada present i dels estats interns.
Per tant, un autòmat finit es defineix pel conjunt finit dels estats d’entrada, de sortida i interns possibles per una funció que dóna el següent estat intern corresponent a un estat d’entrada i a un estat intern donats i per una funció que determina l’estat de sortida següent Aquest concepte és essencialment abstracte i té valor tant per a descriure programes com per a descriure aparells Un autòmat finit concret es defineix normalment per mitjà de la seva taula d’estats , que consisteix en una llista de les relacions existents entre els estats d’entrada, els de…
incommensurable
Matemàtiques
Dit de dues magnituds el quocient entre les quals no és un nombre racional.
El quocient defineix, doncs, un nombre irracional
equació funcional
Matemàtiques
Relació imposada a una funció.
Una tal relació defineix una funció o família de funcions que satisfan aquella relació
grup topològic
Matemàtiques
Conjunt que és alhora un grup i un espai topològic, de manera que totes dues estructures són compatibles, és a dir, que l’operació de grup i l’aplicació que assigna a cada element el seu invers són contínues.
D’una manera anàloga hom defineix els anells, els cossos o els espais vectorials topològics
curvatura
Matemàtiques
En una corba plana, límit de la raó entre la variació de la inclinació de la tangent sobre un arc donat i la longitud d’aquest arc en fer-lo tendir a zero.
Analíticament, hom la defineix mitjançant l’expressió fx essent l’equació de la corba en coordenades cartesianes
base directa
Matemàtiques
En un espai vectorial, dues bases, B
i B
’, tenen la mateixa orientació si det( A
)>0, essent A
la matriu de canvi de base
entre B
i B
’.
Aquesta és una relació d’equivalència que defineix dues possibles orientacions de l’espai Escollida una orientació, totes les seves bases s’anomenen bases directes
base de logaritmes
Matemàtiques
Nombre positiu i diferent d’1 sobre el qual és construït un sistema de logaritmes; la base a elevada al valor logax (logaritme en base a d’un nombre qualsevol x), dóna aquest nombre x.
Aquesta expressió defineix, de fet, el logaritme del nombre x en la base a El logaritme de a en la seva pròpia base és 1 a 1 = a
polinomi
Matemàtiques
Suma formal de productes de nombres, anomenats coeficients (reals, complexos o, més generalment, elements de qualsevol anell) per elements anomenats variables (generalment denotats per x, y, z, etc), als quals hom atribueix només les propietats algèbriques més simples.
Usant aquestes propietats hom defineix la suma i el producte de polinomis, de manera que els polinomis de n variables formen una àlgebra Substituint les variables per nombres hom obté una funció anomenada funció polinòmica
fracció
Matemàtiques
Expressió de la forma n/m, on n i m, anomenats, respectivament, numerador i denominador, són elements d’un domini d’integritat, amb la condició m ≠ 0.
Dues fraccions n/m i n'/m' són iguals si i només si nm' = n'm Hom defineix suma i producte de dues fraccions per les fórmules següents, respectivament n/m + n'/m' = nm' + n'm / mm' i n/m n'/m' = nn'/mm’