Resultats de la cerca

Les rectes isòtropes defineixen les anomenades direccions isòtropes

Aquests subgrups defineixen una relació d’equivalència que és compatible amb l’estructura del grup i són adequats per tal que el quocient G/H hereti l’estructura de grup

Hom fa l’ajust a partir del coneixement de parells de valors x,y obtinguts observant una mostra, com la capacitat pulmonar i l’edat Deixant de banda l’ajust purament gràfic allisatge, habitualment hom pren una funció f x lineal, exponencial, polinòmica, etc i se suposa que y=f x +ε, on ε és un residu aleatori o soroll, i els paràmetres que defineixen la funció són determinats pel mètode dels mínims quadrats

Sigui E un espai vectorial sobre un cos commutatiu K , per a cada parella p , q de nombres naturals, existeix una aplicació bilineal única T pq de T p E X T q E en T p+q E tal que, per a tot element x 1 ,, x p d’ E p i tot element x p+1 ,, x p+q d’ E q , T pq x 1 OOOoooOOO x p , x p+1 OOOoooOOO x p + q = x 1 OOOoooOOO x p+q , on T n E és la potència tensorial n -èsima d E Les aplicacions bilineals T pq defineixen sobre l’espai vectorial una estructura de K -àlgebra graduada És l’àlgebra tensorial de l’espai vectorial E i és designat T E

El comportament de qualsevol sistema és determinat per unes lleis que es tradueixen en relacions matemàtiques entre les magnituds que defineixen Per exemple, pel corrent elèctric val la llei d’Ohm V = R × I , on V és la tensió aplicada, R la resistència del cos considerat i I la intensitat del corrent en aquestes condicions La validesa d’aquestes lleis significa que, si hom fa mesures independents de cadascuna de les quantitats que hi intervenen V, R i I en l’exemple, els valors obtinguts han de mantenir entre ells la relació matemàtica que expressa la llei del sistema aquest fet, però, no…

El nom prové de la seva primera aplicació la mesura de la Terra Els diversos apartats en què hom divideix la geometria fan referència a la natura dels objectes d’estudi i al mètode emprat Per a una definició unitària de la geometria elemental, l’any 1872 CF Klein proposà,en el “programa d’Erlangen”,la noció de geometria com a consideració d’un espai el conjunt dels punts i un grup de transformacions d’aquest espai, els invariants del qual serien les nocions de la geometria en qüestió El primer estudi de la geometria fou de caràcter intuïtiu, i consistí en la compilació de fets relatius a…

Aquesta definició, des del punt de vista matemàtic, no és vàlida, i, així, en matemàtiques la noció de conjunt no és definida, i s’inclou dins del desenvolupament d’una teoria axiomàtica que eviti les paradoxes i contradiccions com les que, a començament del segle XX, posaren en qüestió no solament la teoria de conjunts, sinó bona part de la matemàtica Hom no defineix, doncs, ni conjunt, ni element, ni la relació de pertinença, i es conforma amb la idea intuïtiva del que signifiquen frases com Un conjunt és format per elements, o l’element 4 pertany al conjunt dels nombres naturals La…