Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
càlcul de variacions
Matemàtiques
Estudi de la teoria dels extrems d’integrals definides tals, que llur integrant és una funció coneguda d’una o més variables independents, d’una o més variables dependents i de les seves derivades.
El problema consisteix a determinar les variables dependents, de manera que la integral sigui màxima o mínima En el cas més simple, la integral és de la forma on cal determinar la funció y x de manera que I sigui màxima o mínima També poden ésser considerades integrals de la forma on y 1 , , y n són funcions de x desconegudes o bé integrals múltiples tals com on z = z x,y és desconeguda com també poden ser-ho com integrals múltiples d’ordre superior o de diverses variables dependents L’integrant pot ésser també una funció en la qual intervinguin derivades…
sistema lligat de vectors
Matemàtiques
Qualsevol conjunt de vectors linealment dependents (dependència lineal).
desigualtat de Schwarz
Matemàtiques
Desigualtat enunciada per H.A. Schwarz, que es compleix en tot espai vectorial E dotat d’un producte escalar <, >, expressada per |<x,y>|2≤<x,x> <y,y>.
La igualtat es dóna només en el cas que x,y siguin linealment dependents y = a x , essent a un nombre Aquesta desigualtat és fonamental en l’estudi dels espais de Hilbert, estructures bàsiques de l’anàlisi funcional
determinant wronskià
Matemàtiques
Determinant de la wronskiana de n funcions.
El wronskià dóna informació sobre la dependència lineal de les funcions f 1 ,, f n si són linealment dependents en un interval, aleshores det W = 0 en aquest interval Rep el seu nom del matemàtic J M H Wroński
dependència lineal
Matemàtiques
En un espai vectorial E sobre un cos C, relació entre un conjunt de vectors, v 1,..., v n, tals que existeixen nombres de C, a1,...,an, algun d’ells no nul, amb els quals se satisfà que a1 v 1+...+an v n=0
.
Els vectors v 1 ,, v n són aleshores linialment dependents A partir de l’anterior expressió hom pot expressar cada vector com a combinació lineal dels altres Si no existeix cap conjunt d’escalars a i que satisfacin l’anterior condició, hom diu que els vectors v i són linealment independents
pla
Equació del pla
© fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície tal que qualsevol recta que passi per dos dels seus punts es troba totalment continguda en la dita superfície.
Els plans, juntament amb els punts i les rectes, són els elements geomètrics primitius en l’axiomatització de Hilbert de la geometria D’altra banda, un pla és determinat per tres punts no alineats, o bé per dues rectes que es tallin o siguin paralleles, o bé per un punt i una recta que no contingui el punt A l’espai euclidià ℝ 3 un pla pot ésser representat per l’equació A x— x 1 + B y— y 1 + C z— z 1 = 0, en la qual x 1 , y 1 , z 1 són les tres coordenades d’un punt P 1 donat del pla, A, B, C són les tres components d’un vector N normal al pla, i x, y, z són les tres coordenades d’un…
fase
Física
Matemàtiques
Argument de les funcions sinusoïdals (sinus o cosinus), dependents del temps, especialment quan hom les considera en les formes u = U sin (ϖt+ϕ) i u = U cos (ϖt+ϕ).
És emprat per a descriure l’elongació d’un moviment harmònic o el valor d’una magnitud variable en corrent altern Dues magnituds u 1 i u 2 , variables periòdicament amb el mateix període, són en fase quan en tot instant tenen ambdues la mateixa fase altrament presenten una diferència de fase o desfasament , i hom diu que són desfasades Quan són desfasades π radiants hom diu que són en oposició , i quan ho són π/2 radiants, en quadratura El valor de la fase a l’instant t = 0 és anomenat fase inicial
funció de regressió
Matemàtiques
Funció lineal y = my (xi ) obtinguda a partir de dues variables aleatòries x, y estocàsticament dependents amb funció de densitat conjunta contínua f (x, y), essent yi = E(y/xi ), l’esperança de f(y/x) per als donats xi
.
equacions d’Einstein-Lorentz
Matemàtiques
Si hom considera dos observadors que es mouen amb velocitat relativa v en la direcció d’un eix comú que hom pren com a eix de les ics, la posició i el temps en què s’esdevé un succés P seran amidats per un observador en funció de les coordenades x, y, z i del temps t i, per l’altre, en funció d'x', y', z' i t', dependents del seu sistema referencial.
Les equacions d’Einstein-Lorentz estableixen el lligam que hi ha entre aquestes dues quaternes de nombres i són que admeten la transformació inversa que hom obté canviant x , y , z , t per x ', y' , z' , t' i canviant el signe de v És d’interès observar que 1/ c = 0 proporciona la transformació clàssica o galileana Dit altrament, si v és força negligible davant de la velocitat c de la llum, aleshores la transformació d’Einstein-Lorentz esdevé la transformació de la mecànica clàssica Cal remarcar, finalment, que les transformacions d’Einstein-Lorentz conserven la forma de l’equació de d’…