Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
determinant
Matemàtiques
Donada una matriu quadrada d’ordre
n, A=(a i j
)
, suma dels n
! termes
.
Aquestes termes corresponen a les diferents maneres de fer el producte de n elements de A de manera que n'hi hagui un, i només un, de cada fila i de cada columna Els n termes s’obtenen en fer totes les permutacions dels n subíndexs de columna 1,n mantenint fixos els índexs de fila el nombre r del terme és la signatura de la permutació k 1 k n El determinant de A acostuma a ésser representat tancant la matriu amb dues barres verticals El nombre n és l' ordre del determinant Un determinant pot ésser representat en termes dels elements i cofactors…
determinant wronskià
Matemàtiques
Determinant de la wronskiana de n funcions.
El wronskià dóna informació sobre la dependència lineal de les funcions f 1 ,, f n si són linealment dependents en un interval, aleshores det W = 0 en aquest interval Rep el seu nom del matemàtic J M H Wroński
determinant de Gram
Matemàtiques
Determinant de la matriu de Gram de n vectors donats d’un espai vectorial dotat d’un producte escalar.
És no nul si, i solament si, els vectors són linealment independents
determinant de Vandermonde
Matemàtiques
Determinant que té uns a la primera fila, la segona fila és arbitrària i les files següents són formades per les potències successives dels elements de la segona fila.
Per exemple
adjunt d’un element en un determinant
Matemàtiques
Coeficient d’un element d’un determinant en el desenvolupament del determinant.
Per exemple, en un determinant de tercer ordre els adjunts d' a 11 i a 12 són
jacobià (d’una funció)
Matemàtiques
Determinant de la jacobiana d’una funció, quan aquesta matriu és quadrada, és a dir, quan m = n.
Hom empra la notació J = D f 1 ,, f n / D x 1 ,, x n Rep el seu nom del matemàtic Karl Jacobi
endomorfisme
Matemàtiques
Aplicació d’una certa estructura algèbrica E en ella mateixa, conservant-la.
Hom pot demostrar que el conjunt d’endomorfismes sobre una mateixa estructura té l’estructura d’espai vectorial si hom defineix la suma i el producte d’endomorfismes d’altra banda, llur conjunt adquireix l’estructura d’anell, el qual és isomorf al de les matrius quadrades d’ordre n , atès que cada endomorfisme pot ésser caracteritzat per una matriu Definida una funció determinant no degenerada a E , hom anomena determinant d’un endomorfisme el determinant de la matriu que el representa referida a qualsevol base També pot éser demostrat que el …
regla de falsa posició
Matemàtiques
Mètode per a resoldre l’equació a x = b, utilitzat abans d’ésser inventada la notació algèbrica actual, consistent a utilizar la fórmula (escrita en la notació actual) on x1 i x2 són nombres tals que .
La regla, doncs, era aplicada determinant dos nombres x 1 , x 2 tals que a x 1 i a x 2 superessin b i determinant a continuació les diferències d 1 i d 2 abans de determinar x Aquesta regla, que fou introduïda a Europa pels àrabs, probablement procedia de la Xina