Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
indeterminació
Matemàtiques
Expressió que no té un valor determinat.
En el càlcul de límits hom es pot trobar amb les indeterminacions 0/0, ∞/∞, 0∞, ∞ 0 , 0∞, 1∞, ∞—∞, les quals, mitjançant certs procediments, tals com la regla de L’Hôpital, poden ésser superades
producte mixt
Matemàtiques
Donats tres vectors, a, b i c, nombre (a, b, c) donat per (a, b, c) = a·(b ∧c), on el signe ∧indica el producte vectorial.
Geomètricament representa el volum del parallelepípede determinat pels vectors a, b i c
nombre de Bell
Matemàtiques
Nombre de particions que es poden fer d’un conjunt de n elements. Aquest nombre es representa per Bn i valrepresenta el nombre d'Stirling.
El nombre de Bell queda determinat pel conveni B 0 i per la recurrència
frust
Frusts de piràmide i de con
Matemàtiques
Part d’un sòlid compresa entre dos plans paral·lels o no paral·lels que el tallen.
Quan un dels plans conté la base del sòlid, el frust determinat és anomenat tronc
família
Matemàtiques
Conjunt de corbes o superfícies que tenen la mateixa equació diferencial.
Així, l’equació d’una família depèn d’un nombre determinat de paràmetres, i hom obté per a cada joc de valors dels paràmetres una corba o superfície de la família
fletxa
Fletxa d’un arc de corba AB
©
Matemàtiques
En un arc de corba AB, segment que uneix el centre de l’ar c AB amb el centre de la corda [AB].
Si AB és un arc d’una circumferència, la fletxa és situada sobre el diàmetre perpendicular a la corda AB , i la seva longitud és l = r 1—cosα/2, on r és el radi de la circumferència i α l’angle determinat pels diàmetres subtendits pels extrems de l’arc
suma
Matemàtiques
Resultat d’una addició
.
És a dir que, donats dos objectes, la suma és un altre objecte determinat a partir d’aquests per addició La suma aritmètica entre nombres com ara 4+2 = 6 a + b = c equival a dir que la reunió de dos conjunts que tenen a i b elements, respectivament, és un conjunt que té a + b elements + és el símbol que indica suma En l’expressió a + b , la quantitat a és anomenada augend i b, addend tant a com b són anomenats sumands La suma de trencats racionals o fraccionaris és definida per la regla La suma d’irracionals ha d’ésser indicada després de fer les simplificacions possibles per…
barra
Matemàtiques
Línia emprada en la notació matemàtica per a separar el numerador del denominador en un trencat (4 ⁄ 7) i per a formar els símbols de tant per cent (%) i tant per mil (‰).
També és utilitzada per a indicar la negació d’un signe determinat, en ser-hi collocada verticalment al damunt, per a expressar gràficament la relació de divisibilitat entre dos nombres 7|21 vol dir 7 divideix 21 i per a donar compte del valor absolut d’un nombre i del mòdul en els vectors i en les quantitats complexes | a | és el mòdul del vector a , i | z | el mòdul del nombre complex z
sistema biicònic
Matemàtiques
Sistema de representació dels punts i de les figures de l’espai per mitjà d’altres figures dibuixades en un pla.
En aquest sistema hom fixa dos punts de vista, cadascun dels quals és determinat per la seva projecció ortogonal sobre el pla de dibuix i una circumferència que té per centre aquesta projecció, i per radi, la distància del punt de vista al pla Hom determina un punt qualsevol de l’espai per les seves dues projeccions sobre el pla, una des de cada punt de vista Aquest sistema de representació permet de fer dibuixos estereoscòpics