Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
prisma
![](/sites/default/files/media/FOTO/prisma.jpg)
Elements d’un prisma (a l’esquerra9 i prisma triangular recte (a la dreta)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Políedre que té dues cares iguals i paral·leles (dites bases), les altres cares (dites cares laterals) essent paral·lelograms.
Les interseccions entre les cares laterals són les arestes laterals Una diagonal és una recta que uneix dos vèrtexs qualssevol, que no són de la mateixa base L' alçada és la distància perpendicular entre les dues bases L' àrea lateral és la suma de les àrees de les cares laterals l' àrea total és l’àrea lateral més l’àrea de les bases, i el volum és el producte de l’àrea d’una base per l’altitud Un prisma és anomenat triangular, quadrangular, pentagonal , etc, si les bases són, respectivament, triangles, quadrilàters, pentàgons, etc Un prisma és anomenat recte si les bases són perpendiculars…
semblança
![](/sites/default/files/media/FOTO/SEMBLANÇA.jpg)
Dues semblances directes
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Transformació geomètrica T
de ℝ n
en ℝ n
tal que la distància entre les imatges de dos punts qualssevol és igual a la distància entre aquests dos punts multiplicada per una quantitat constant positiva dita raó de la semblança
.
És a dir, d T x , T y = k, d x,y Dues figures són anomenades semblants si hi ha una semblança que transforma l’una en l’altra Les semblances conserven la forma de les figures però en canvien la grandària, eixamplant-la o reduint-la segons que la raó sigui respectivament major o menor que 1 Les semblances de raó 1 són dites isometries o moviments rígids , els quals són sempre el resultat de compondre una translació amb una transformació lineal ortogonal que conserva els angles Les homotècies homotècia són exemples típics de semblances Tota semblança és el resultat d’aplicar…
trajectòria
Matemàtiques
Corba que talla amb la mateixa inclinació totes les corbes d’un feix o sistema donat.
Són dites trajectòries ortogonals si les tallen en un angle recte
afinitat
![](/sites/default/files/media/FOTO3/afinitat_matematiques.jpg)
afinitat Transformació afí d’un quadrat
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Transformació de l’espai afí en si mateix, que fa correspondre línies paral·leles amb línies paral·leles, punts propis amb punts propis i no canvia el subespai de l’infinit.
Enclou, entre d’altres transformacions, la traslació, la rotació i la simetria Les propietats geomètriques conservades per aquesta transformació són dites afins o lineals llur estudi constitueix la geometria afí
superposició
Matemàtiques
Principi geomètric segons el qual figures iguals admeten un moviment rígid o isometria que transforma l’una en l’altra.
Aquestes figures són dites superposables així, dos triangles de costats iguals ho són El principi de superposició permet de classificar les figures Aquest és l’objecte central de la geometria mètrica
quantitat
Matemàtiques
Qualsevol expressió aritmètica, algèbrica o analítica a la qual hom atribueix un valor.
Una quantitat és tot allò que és susceptible d’augment o disminució i pot ésser mesurat per tal d’ésser expressat amb un nombre Dues quantitats són dites commensurables si hi ha una relació fraccionària entre llurs mesures Una quantitat és infinitament gran si supera una quantitat de referència, que dependrà en cada cas d’una elecció arbitrària, i és infinitament petita si no arriba a aquesta quantitat de referència
teorema
Matemàtiques
Qualsevol proposició matemàtica que pot ésser demostrada a partir d’unes hipòtesis, uns axiomes o altres proposicions demostrades anteriorment.
Les proposicions prèvies de demostració breu que precedeixen un teorema de demostració més complicada són dites lemes , mentre que les conseqüències que es deriven del teorema són anomenades corollaris Hom anomena també teorema qualsevol conclusió general que ja ha estat demostrada Una conjectura , en canvi, és una proposició que hom creu certa però en desconeix la demostració Hi ha nombrosos teoremes coneguts, com ara el de Pitàgores, el de Tales, el del valor mitjà, etc Dos teoremes són anomenats recíprocs quan cadascun té per hipòtesi la conclusió de l’altre
atzar
Matemàtiques
Conjunt de causes inconegudes que produeixen un efecte no previsible; un fenomen és atribuïble a l’atzar, o és fortuït o és aleatori, quan no és ni inevitable ni impossible.
Una característica important d’aquests fenòmens és que llur realització depèn d’un conjunt de condicions massa complexes per a poder-les conèixer i estudiar totes Un esdeveniment que apareix inevitablement quan es produeix un conjunt de condicions és un esdeveniment cert respecte a aquestes hom anomena impossibles els que mai no poden aparèixer Els esdeveniments fortuïts són els que tant poden donar-se com no donar-se si es realitzen les condicions és a dir, si aquestes no reflecteixen del tot les condicions necessàries i suficients perquè es realitzi l’esdeveniment, i es tracta de fenòmens…
equació diofàntica
Matemàtiques
Equació algèbrica els coeficients de la qual són nombres enters i en la qual hom tracta de determinar els valors enters de les variables que satisfan les dites equacions.
També s’estudien problemes diofàntics en el conjunt dels nombres racionals o en l’anell d’enters d’un cos
prova de khi quadrat
Matemàtiques
Prova de significació emprada per a sèries grans d’observacions, que mesura l’acostament entre la distribució de les dites observacions i una distribució de freqüències teòricament establerta, dita de χ 2
.
Si F i designa les freqüències experimentals i P i les freqüències esperades teòricament, hom calcula la fidelitat de la distribució experimental envers la de χ 2 per mitjà de la fórmula χ 2 =0 en el cas de coincidència entre totes dues distribucions Hom sol emprar aquesta prova per al contrast d’hipòtesis, amb uns marges de fiabilitat del 95 o del 99%, i és aplicable a situacions molt diverses