Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
teoria de les catàstrofes

teoria de catàstrofes Les cinc catàstrofes elementals de codimensió menor que quatre
Física
Matemàtiques
Corpus teòric desenvolupat pel matemàtic francès René Thom d’ençà del 1972, i originat en l’intent de modelitzar els canvis discontinus que hom observa en la natura.
En molts sistemes, una petita variació quantitativa de les condicions inicials dóna lloc a una enorme diferència qualitativa en el comportament a llarg termini del sistema situació anomenada bifurcació de comportament Això és important per a l’estudi dels fenòmens d’estabilitat estructural, on cal que el sistema sigui insensible a petites pertorbacions En la teoria de les catàstrofes, aquest requeriment implica que el sistema dinàmic que modelitza el fenomen natural pugui ésser descrit localment per mitjà d’una de les set formes normals conegudes com a catàstrofes elementals ,…
anàlisi harmònica
Matemàtiques
Representació de funcions periòdiques mitjançant sumació i integració de desenvolupaments en sèrie d’algunes funcions trigonomètriques elementals.
Permet d’obtenir expressions senzilles aproximades de les funcions i deduir propietats generals a partir de les propietats particulars d’aquelles funcions elementals
integral el·líptica
Matemàtiques
Integral de tipus ∫ Rdz
on φ(z) és un polinomi en z de grau 3 o 4 i amb coeficients complexos, i on R
(i, w) és una funció racional de variables independents z,w.
Aquest nom prové del fet que, en intentar rectificar un arc d’ellipse és a dir, en intentar calcular la longitud d’un arc d’ellipse, sorgeix una integral d’aquesta mena Tota integral ellíptica pot ésser transformada per canvis adequats de variables com una suma d’integrals elíptiques elementals Les integrals ellíptiques elementals són de tres tipus integral ellíptica de primer tipus integral ellíptica de segon tipus integral ellíptica de tercer tipus Quan una integral ellíptica s’ha descompost en suma d’integrals ellíptiques elementas es troba en forma estàndard de…
flexàgon
Matemàtiques
Superfície poligonal plana, que és la superposició dels plecs amb què ha estat doblegada una superfície plana inicial.
És originada de tal manera que una acció simple sobre els seus plecs elementals té com a conseqüència un canvi en la figura, com és ara l’aparició d’una cara oculta que no era cap de les dues que formaven la figura resultant Estudiades exhaustivament pel matemàtic nord-americà Martin Gardner, han estat aplicades a la física per Richard Feynman
Emil Post
Lògica
Matemàtiques
Matemàtic i lògic nord-americà, d’origen polonès.
Introduí un mètode per a controlar les fórmules de la lògica seqüencial mitjançant les taules de veritat És conegut pel fet d’haver proposat el 1920 els sis temes lògics polivalents, especialment trivalents, amb independència de Łukasiewicz Establí també una teoria general de les proposicions elementals 1922, i estudià els problemes dels grups de mots en el llenguatge, amb independència dels resultats obtinguts per Markov
aritmògraf
Matemàtiques
Taula numèrica que s’utilitza per a realitzar mecànicament operacions elementals.
integral múltiple
Matemàtiques
Integral definida sobre un domini D de ℝn.
Donat un domini D de ℝ n , i una partició en dominis elementals D i d’àrees a i i diàmetres d i , i donada una funció real definida sobre D , fD ⊂ ℝ n → ℝ, límit I quan els d i tendeixen a 0, de les sumes de Riemann on A i ∈ D i Hom diu que I és la integral de f en D i és notada per ʃ ʃ n ʃ D ʃ x 1 , x n d x 1 dx n Els casos particulars n =2 i n =3 constitueixen la integral doble i la integral triple, respectivament Les integrals múltiples poden ésser calculades per integració unidimensional reiterada
Satyendranath Bose
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic indi.
Acabà els seus estudis el 1915, i començà a treballar en el collegi universitari de Calcuta, el primer de l’Índia que féu estudis científics superiors El 1921 deixà Calcuta i s’establí a la Universitat de Dacca i poc després 1924 envià un treball sobre la teoria quàntica a AEinstein, el qual el féu traduir i publicar i n'assenyalà la importància Mantingué contactes amb De Broglie a França i amb Einstein, Max Born i Heisenberg a Alemanya L’aportació més notable de Bose és la seva estadística matemàtica 1925, derivada de les teories de Planck i aplicable a partícules elementals que…
llei dels grans nombres
Matemàtiques
Teorema intuït per Jakob Bernoulli i P.S.Laplace i batejat així per S.D.Poisson, la demostració del qual, progressivament més i més rigorosa, començà amb P.L.Čebyšev i ha acabat amb E.F.E.Borel, Khinčin, A.N.Kolmogorov, Glivenko i Cantelli.
Una primera formulació de la llei dels grans nombres és la llei feble dels grans nombres , anomenada també teorema de Bernoulli, que estableix que la freqüència relativa d’un esdeveniment al llarg de n temptatives elementals independents convergeix en probabilitat vers la probabilitat de l’esdeveniment Hom diu que una variable aleatòria X n convergeix en probabilitat vers una variable certa A quan la diferència | X n —A | tendeix a 0 en augmentar n , és a dir, quan ε essent tan petit com hom vulgui Una altra formulació de la llei dels grans nombres és l’anomenada llei forta dels…
funció de distribució
Matemàtiques
Funció associada a una variable aleatòria que dona les probabilitats que aquesta prengui uns certs valors determinats.
Per a cada nombre real x , la funció de distribució F X pren el valor F X x = P {ϖ| X ϖ ≤ x } = P X ≤ x format per tots els esdeveniments elementals tals que el valor X ϖ no ultrapassa x Les propietats més importants que compleix la funció de distribució són si X és una variable aleatòria i F X la seva funció de distribució, sempre que x 1 < x 2 hom tindrà que F X x 1 ≤ F X x 2 si F X és una funció de distribució d’una variable aleatòria X , i si F X és la funció de distribució d’una variable aleatòria X , Les principals funcions de distribució són la distribució…